divendres, de gener 11, 2008

Bondat catalana

Sincerament, no m’explico com s’ha pogut reunir la Comissió Bilateral, que hauria de servir per fer efectiu el traspàs de Rodalies al Govern de la Generalitat. Sobre tot ara que cada moviment es fa amb una clau tan descaradament electoralista.

Contemples les imatges i només hi veus uns nois de províncies, inflats com a paons perquè van a la capital. A veure tota una senyora ministra!. Només llurs mares poden experimentar semblant satisfacció. Que el teu nen arribi a trucar a la porta ministerial i que aquesta se li obri, ha d’omplir a seny tots aquells esforços que abnegadament li va dedicar. Pujar pel camí recte una criatura és una vertadera proesa. Però que la deriva l’hagi dut tan amunt, fa que només l’amor d’una mare pugui contemplar la postal amb una satisfacció radiant.

A banda d’aquests entranyables casos comptats, la resta dels que hem mirat aquesta escenificació, crec que només experimentàvem incredulitat absoluta. Quin indici hi ha al firmament que ens permeti pensar lluny de l’escepticisme?. El govern amic ha demostrat sobradament el que entén per veritable amistat. Remenes i remenes i no hi trobes absolutament res de bondadós.

En ZP, com és tradició en el socialisme espanyol, no compleix ni amb els mínims que per llei li tocaria fer. El talante, el bonrotllisme, la rialla perpètua, que tant els surt de franc, s’ha convertit en el màxim de l’aspiració catalana. Res més que un somriure postís. A res més podem aspirar amb aquesta Espanya atrinxerada, si no canviem el xip.

Portem masses anys de raspall a l’esquena. Els nostres polítics, els que suposem que pensen en clau catalanista, han de fer un salt qualitatiu. I començar a ser bel·ligerants. Com Espanya ho està sent amb nosaltres.

El cas ZP té tots els ingredients d’estafa: et promet uns diners –per variar-, que en el millor dels casos significa enterrar la Generalitat. O les competències s’envaeixen o s’intenta minimitzar l’acció del govern català. I tot plegat és misèria si ho compares amb el que realment hauria d’estar invertint en allò que realment hauria de fer l’estat espanyol a Catalunya. Que per llei li correspon de fer.

Anar a Madrid en aquestes dates, a demanar segons què, només ho fan els vertaders il·lusos. Tanta gomina, tanta clenxa, tanta de ratlla als camals del pantalon, tanta corbateta no causa la més mínima impressió a la senyora ministra. Ella hi va sempre així de guarnida, de tocada i posada. I no li vinguis amb aquestes històries de reietó de la casa. Hòstia, que som en campanya i això només t’ho acceptaria ta mare. Després de fer molta molta molta bondat. Cosa que essent català mai arribaràs a fer-ne prou.

8 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Una altra mostra flagrant de l'electoralisme és la Agencia tributària de Catalunya. De la que he parlat al meu blog.

Trina Milan ha dit...

Desmond
però si es que sembla un culebrot això d'aquesta setmana:
- baralla pública en el sopar del Rei entre Montilla i ZP, que es van dir de tot, perquè no estan d'acord en el plantejament de trens i altres, o en la campanya...
- ordres de Montilla de negar tot en la reunió de comissió posterior pel traspàs de rodalies...
- portada d'El Periódico (dirigit pel germà del conseller de política territorial) i editorial duríssima contra l'aturada del tunel per Barcelona de l'AVE.
- acord del consell de ministres finalment, dient que divendres vinent, s'adjudica el tunel...

Sembla que la batalla entre les famílies socialistes és més dura que entre partits diferents..o aquella promesa de que amb un president socialista a cada administració tot seria una bassa d'oli...
quina poca alçada moral i de qualitat política ens gasten tots plegats....per això no els vol ni la seva mare, que com molt bé dius, potser és l'única que s'ho empassa, però segurament és perquè no li queda més remei...
salut

reflexions en català ha dit...

Amb un "Més val un descaord que un mal acord" el Montilla encara semblava satisfet. Ep! I dels cinc temes, 'només dos' no s'han encallat.

És que som el que no hi ha... sempre criticant. a crosta no ens deixa veure els grans avantatges de tenir socialistes a Madrit.

Ai, molta til·la ens farà falta.

Josep-Empordà ha dit...

I per acabar-ho d'adobar, surt l'Iceta i diu que la culpa d'aquesta situació és...... Premi! de CiU que presiona al govern central perque no afluxi. Collons! si que en son de decisius a Madrid els de CiU!. Veieu!, un altre motiu per votar-los!

Dessmond ha dit...

josep (sl),
Ara hi donaré un cop d'ull. Però si, propaganda electoral. Comèdia.

trina milan,
Sí, en conjunt hem entrat en una dinàmica tremenda. I la família socialista està ben entretinguda amb la seva pròpia intendència. El clan del Llobregat i en ZP no és el que sembla. No és pas cap bassa d'oli, com comentes. I qui hi veu les gràcies és perquè està més o menys implicat en el joc. I ningú més.

Dessmond ha dit...

reflexions en català,
Si, el problema és sempre dels altres, els de la crosta. Til·la i que no en falti en molt de temps. L'altra crosta està molt més estesa. Però molt més.

josep-empordà,
Si realment va tal i com diu n'Iceta, al final anirem a votar contents com unes castanyoles!.
La culpa, per defininició, és de CiU. No sé que farien els socialistes sense aquesta federació!. Badallar!.

bacus ha dit...

ves-hi ben arreglat i per madrid no et fagis notar.

Dessmond ha dit...

bacus,
Malauradament no hi vaig gaire per Madrid. Ara, mai m'hi he fet notar gaire. Mai.