El sucre i la sal
Si avui el PP fa el vídeo que fa i n’Aznar diu el que diu, és perquè hi ha hagut 23 anys de govern nacionalista. Si hagués estat el PSC qui hagués dirigit el país, avui aquesta pel·liculeta seria radicalment diferent. I amb la deriva que porta aquesta ERC, començo a sospitar que també.
Si avui ningú s’escandalitza pel vídeo del PP o el que pugui dir n’Aznar, a Catalunya, és perquè van haver 23 anys de govern nacionalista. Són afirmacions d’autèntics alienígenes. Tothom sap, a Catalunya, que els casos monolingües només afloren en la banda espanyola. La polèmica, doncs, és estèril.
Vint-i-tres anys de govern nacionalista no són els que va protagonitzar CiU. Són els que la majoria de gent que viu i treballa a Catalunya tenia clara una forma d’entendre el país. Els de CiU van ser els mindundis, el braç executor. Potser el ritme de creuer aplicat era bastant més lent del desitjat, però el vaixell feia el seu camí.
En vint-i-tres anys de govern nacionalista al conseller d’Ensenyament no se li va passar mai pel cap dir que els nens d’Olot no saben parlar en espanyol. Sortint de la plaça Sant Jaume, només cal agafar el metro per veure allò que floreix a l’àrea metropolitana, que oscil·la entre un neng o un Estopa. I resulta que el problema el tenim a Olot. Ni fent una broma macabre se li hagués acudit defensar la tercera hora a cap conseller d’aquests darrers temps.
En vint-i-tres anys vam visualitzar la complexitat que significa voler tornar al món del vius una pàtria que havia entrat a l’uci. Amb la condició de forçar el miracle, que és a les nostres mans, érem capaços de tenir la paciència de Gandhi. Els falsos profetes, els que volien tirar pel dret no tenien cabuda en aquest procés. Primer la nació. Després Catalunya. Primer recompondre les peces malmeses. Després la sobirania.
En vint-i-tres anys no vam deixar-nos temptar per les dreceres. Per les falses promeses. Pels remeis casolans dubtosos. Perquè sabíem el més elemental: el ritme el marca la nació.
En aquests vint-i-tres anys no hi havia lloc a certes confusions. Les elementals, vull dir. Tothom sabia que és el PP i que és CiU. Tothom sabia que és Catalunya i que és Espanya. Tothom sabia que és la dreta i que no ho és.
Quan avui, després de vint-i-tres anys, hi ha qui confon els vídeos del PP amb els de CiU és perquè pateix una ceguera voluntària. Ha corregut poc món. Ha perdut capacitat analítica i pateix un cert daltonisme polític. O és un engalipador que pot arribar a confondre Catalunya amb Espanya.
Aquells que vam donar suport abnegadament als vint-i-tres anys de govern nacionalista, avui no ens fan por els fantasmes. L’experiència és un grau. Nosaltres estem de tornada. Dels espanyolistes, dels involucionistes, dels mentiders i dels sobiranament ases. Sabem quin és el nostre objectiu i sabem, també, quan algú perd el seu. És just en el moment on es confon el sucre amb la sal.
13 comentaris:
Gràcies Dessmond, feia anys que Catalunya necessitava un post com aquest.
Feia temps que em voltava pel cap un post amb un recull cronològic de totes les vegades que en Joan Boada (per exemple) ha dit o escrit vint-i-tres anys, de tant fart com estic de sentir-lo. En canvi el teu post és que volia sentir.
Estic molt ofesa per el que va dir el conseller d'Ensenyament. Olot em toca la fibra i no renunciaré al meu accent garrotxí , però d'aquí a dir que no saben/sabem parlar l'espanyol hi ha massa tros pel mig.
Confondre tot el que dius és de qui hi guipa bé però no ho vol veure.
Un post magnífic Des!
Desmond,
t'asseguro que la gent que treballem a prop de les escoles no estem representats en aquestes declaracions del Conseller. Tot el que expliques en el post és absolutament cert, Però és què a més, com és possible que es proposin escoles-pastera? com és possible que es remoguin les aigües de la vida del sistema educatiu, fent-lo servir d'esquer per a votants indecisos? és vergonyòs...
Salut
Benvolgut Dessmond,
Enhorabona!!
Magnífica, didàctica, clara exposició. Van ser 23 anys de reconstrucció nacional sistemàtica, i ara en duem 4 de desballestar parts importants del que s'havia reconstruït.
Però, no passaran, que deien els seus avantpassats. Ni ho desfaran ni passaran.
Remuntarem altra vegada, ben aviat.
I tenim memòria, individualment i col.lectiva.
Gràcies, DessMond
Andreu
¿¡23 anys de merda de govern convergent, de llepar el cul al PP, i de no avançar gens en l'autogovern!? ¿¿I d'AIXÒ en dius meravella de CyU??
Aquest post no val res!!
No ens enganyem, el govern ciupepero era una bazòfia.
¡¡Si Catalunya NOMÉS volia aquest mini-sobiranisme, aleshores no sabia que el poble català estigués tant malaltíssament covard com això!!
No, Desmond. No. T'ordeno borrar aquest post. Em sento MOLT ofès per ell.
Ha ha ha Dessmond, no savia que tenies còmics convidats. Aquest marc és genial
Joliu,
Celebro que t'hagi agradat. Tan de bo no siguis l'únic.
L'icona dels 23 sempre surt quan no hi ha res més per lluir.
Joana,
És que em va ofendre fins i tot a mi, que sóc de Barsalona. Qualsevol català es podia senitr insultat per afirmacions d'aquest calibre. Qui collons no sap l'espanyol a Catalunya?.
Trina Milan,
Afortunadament una gran majoria va sentir repelús en comptes de complicitat.
Bé això de les escoles pasteres està en la línia de permetre passar de curs amb quatre carbasses al sac. Mesures polítiques en comptes de pedagògiques. Demencial.
Andreu,
Gràcies per les teves amables paraules.
Jo confio, també, que remuntarem. Afortunadament, com dius, tenim memòria. Afortunadament.
Marc,
Parlo de 23 anys. Es va fer bastant més que llepar al cul al PP. Que tot i el fàstic va ser una de les fetes més productives. Només amb això pots fer-te una idea de com estava el panorama de cru.
Quan parlo dels 23 anys parlo de bastant més. Tu ets conscient què era Catalunya abans de la Generalitat?. Saps de quin estadi veníem?.
D'aquest 23 anys no es pot deduïr que NOMÉS aspirem a aquest mini-sobiranisme. El poble català no està malaltissimament malalt: està sol i apallissat. Pel pecat de ser català.
No es poden fer lectures tan reduïdes d'aquest passat immediat. Els 23 anys van significar poc. Però bastant més que aquests darrers quatre anys. Consti que això no els fa més bons. Però permet tenir l'escala de les coses.
No l'esborraré aquest post. Sento que t'hagi ofès, perquè evidentment l'objectiu no és el d'ofendre, precisament. Però crec que pensar que en 23 anys tot va ser fer feina amb el PP, t'he de dir que això no va arribar a ser ni dues legislatures. Ni sis anys. No perdis la proporció de les coses si us plau. Aquests anys no els pots ni comparar amb regalar la presidència de la Generalitat al primer que passava.
Salvador,
Si us plau, et demano que no faltis el respecte a en Marc. Aquí tothom pot dir lliurement el que pensa, si ho fa civilitzadament. Un blog és una porta oberta al món, on s'ha d'acceptar que et pugui llegir qualsevol que vulgui. I a opinar diferent. Si es fa des del respecte, aquí tothom pot opinar el que vulgui. Encara que sigui contundentment. I en Marc crec que s'ha expressat molt correctament.
Demano disculpes si he ofès algú, lluny de mi la intenció de faltar al respecte a ningú però no crec que ni còmic ni genial sigui cap ofensa.
Enlloc he parlat de merda, ni de llepaculs, ni de bazòfia ni de covards, expressions contundents però correctes.
Salvador,
Jo només aspiro que aquí tothom digui el que pensi, sense que se senti ofés. Tinc present que sempre t'has expressat molt correctament, cosa que t'agraeixo.
Potser és per la limitació del mitjà, però a mi m'ha fet pensar que podiem anar més enllà.
Certament, fins aquest moment la cosa es mou entre la contundència i la correcció. Espero que així duri.
T'agraeixo també la teva comprensió i aquest darrer comentari.
Dessmond, davant d'aquesta nova meravella de post només em queda que aixecar-me i aplaudir-te. Es pot dir més alt, però més clar no!
Bon dia,
No estic d'acord amb els 23 anys de política Pujol. Ara bé, l'escrit no m'ofén en absolut. Era el que la majoria del Pricipat va voler. Com ara, el que tenim és el que ha volgut la majoria. M'agrada escoltar projectes més que no crítiques.
Salut i independència!
L'anònim de "la porta oberta" (gràcies, amfitrió). Per cert, i en relació a comentari de fa uns dies: que no hagi militat a cap partit no vol dir que participi o hagi participat en cap organització, políticament activa.
Magnífic comentari i grans dius grans veritats.
Tot i Què gent com en Marc és vulgui embenar els ulls. Els governs Pujol en 1980-2003 Foren massivament votats pels Catalans. Tres seguit obtingué la majoria absoluta 1984,88 i 92. I la perdé per pactar amb el PSOE no amb el PP. I inclús estant en la oposició CiU és el partit que treu més escons i vots en el territori. I En cap comarca esta per sota de la 2a força més votada.
Els governs de CiU van intentar crear una consciència nacional catalana, TV3, normalització lingüística amb l'ensenyament en català i inclús van votar a favor de l'autodeterminació el 1989. Pas a Pas. I van fer esforços per millorar l'autogovern, amb el peix al cove, amb la antipatia que provocava a qui volien demanar la lluna i els que no volien donar res. Culminat amb el pacte del Majestic. I van fer un esforç per integrar la immigració dels anys 50-70s i que fossin nous catalans en comptes d'immigrants. Mentre que el PSC feia l'esforç de getitzar els immigrants per mantenir-los com a vot captiu.
Si PSC o ERC haguessin manat 23 anys com ho fan ara les coses haurien estat pitjor. I cap líder espanyol atacaria la immersió lingüística perquè no s'hauria produït pas.
carles tv,
Gràcies. Molt amable de la teva part. Això sempre anima a seguir escribint!
Anònim,
A mi em sembla molt saludable militar en una organització política. Crec que hauria de ser obligatori, vist el grau de desconeixement que es té en la ciutadania. Seria molt saludable. Tant com això de saber llegir i escriure!.
josep (sl),
Per mirar com seria Catalunya sense els 23 anys de pujolisme, només cal girar el cap a València o a les Illes. Tot i que a les Illes encara hi ha molta més consciència cultural, que no de país.
Una cosa és el que tots somiem i ens agradaria que passes. Una de ben diferent és la crua realitat. I en aquest context, els 23 anys són un vertader miracle. Un principi de prova del que dic en són aquests tres anys de tripartit. Ho deixo aquí.
Publica un comentari a l'entrada