La força d’un telenotícies
El Senat aprova el veto de CiU al Pressupost General de l’Estat. Sembla ser que la secció d’habitatge envaeix competències de la Generalitat. I per aquest motiu el PP, ERC i CC li donen suport.
La foto de tot plegat té el seu encant, no ho puc negar. Però és d’aquell bon gust que dura poc. Un fogot més que altra cosa. Hi ha pesat més allò d’actuar com a mal menor que el pur convenciment. Perquè ja em diràs, si al PP, el té gaire capficat la invasió de competències del la Generalitat. Ans el contrari.
El que hauria de ser radicalment diferent és el cas d’Esquerra i no cal estendre’m en el perquè. Però és que la invasió de competències de la Generalitat ja ha estat materialitzada enguany i la clau no s’ha mogut un pam d’allí on és enterrada. El que sí ha fet ERC religiosament en aquestes dates, cada any, cada any, ha estat amenaçar en votar en contra d’aquests pressupostos. Les amenaces de’n Puigcercós foren aquell tipus de cosa tan notíciable com els grumers a l’estiu. En Puigcercós i els grumers són ja uns clàssics dels telenotíces. Però duren sempre això, un telenotícies. I ahir, empesos pels vents electorals, han fet la heroïcitat de votar quelcom que ni ells mateixos s’havien proposat. Fer el contrari podia convertir la ventada en huracà, tal i com està el panorama.
Finalment, d’aquesta foto només diré quatre coses respecte de CiU. Em fa feliç una jugada d’aquest tipus. A mi la cara se’m queda com la d’en Solbes, de sorpresa. Motius radicalment diferents, per qüestió de crosta. Ell sorprès perquè no pot planxar una mica més l’autogovern català -amb el vist-i-plau català- i jo sorprès, també, perquè els catalans no ens deixem planxar. De tant inaudit com ho trobo, em demano quan de temps aguantarà aquesta actitud de força en la federació. Serà una andanada del calibre Puigcercós o dels grumers estiuencs?. És també una reacció empesa perquè bufa el vent electoral?.
CiU sap com ningú el que ha significat voler ser part de la solució i veure’s sistemàticament estampada contra la paret. Està de tornada d’una travessia on s’ha dedicat estoicament a pensar en l’interès general. Després d’obtenir uns resultats cada cop menors, per a la federació i per Catalunya, em demano si realment s’ha entès que, en endavant, en comptes de voler ser part de la solució el que hem de fer és convertir-nos en part activa del problema.
És possible que ara, després de tots aquests anys, algú –a més d’en López Tena- entengui que en realitat som part del problema, més enllà de qualsevol calendari electoral?.
15 comentaris:
Certament feia falta que passes una cosa així, els catalans no podem sortir tant baratets com fins ara. Quan es parla del tripi es fa una exaltació de la “cultura de pacte”... doncs aquí ho tenen! calia pactar una mica més i no quatre escurrialles de res.
Jo, com sóc descregut, benvolgut Dessmond, penso que més que convertir-se en part del problema, hi ha actituts que només volen posisionar-se envers les properes eleccions.
Estic sorprès com tu i em penso que descregut com l'avi! Tot i que l'argument del Solbes dient que si els tomben pitjor per Catalunya...és simplement ridícul!
http://tresinores.bloc.cat,
El problema del tripi, o de la part que representa ERC, és que volen tornar a fer el camí que ja va fer CiU en el seu dia i que tant van criticar. Aixecar la bandera de l'independentisme per acabar anant de possibilista és una mica fora de lloc.
Haurien de sumar l'experiència obtinguda amb CiU.
L'Avi,
Jo cada dia em torno més escèptic, també. Tot i que no vull fer-ho. Però reconec que tot plegat em deixa parat, més que content.
Clint,
En Solbes és un farsant. Fins ara han viscut d'enfonsar-nos amb el nostre vist-i-plau. Ara, com a mínim, espero que no fem de botxins nostres.
Molt bona reflexió, Dessmond. Jo també em faig aquestes preguntes. Però, ai!, tot depèn de les urnes, del març que ve. És trist, però és així.
D'aquí al mar´veurem quina és l'aposta de CiU, malgrat el Duran, que és el paradigma de la "part de la solució.
Si surt bé, CiU tindrà més força per fer-se i fer-nos respectar d'una puta vegada.
reflexions en català,
Jo espero que, com a mínim, a CiU s'hagi entés un cert missatge. Com dic, CiU està de tornada i per tant seria d'esperar que pugessin el to de la reivindicació. Altrament, la crosta saltarà soleta.
Jo voldria no ser tant descregut, encara que motius no us en falten.
L'Artur ja va deixar clar a la conferència que s'ha acabat l'època de la pedagogia amb Espanya, de col·laborar per deure de responsabilitat i de ser bons minyons i no trencar cap plat.
Fa massa temps que treballem sense cobrar. Ara cobrarem per avançat... i sense condó mai més.
L'estatut ens diu que Catalunya té que rebre dels pressupostos un porcentatge del 18'1 % i en aquests,oficialment estem parlant d'un 14'9% , això són molts euros de menys, ja l'any passat vam deixar de rebre 700 milions menys i tenim que dir prou, entenc els escarafalls de Castells i Chacón com la continuada submisió del PSC davant el PSOE. Però com sempre els "pijoprogres" de Iniciativa els salvarán.
Benvolgut Dessmond,
Una mica sorprès, però no gaire.Realment els hi ha tocat la pera. Ja tocava!
Per a que després alguns diguin que en Pere Macias i/o en Duran són "tous".
Jo crec que tenim l'avantatge de saber que fins el març no hi ha res mes que les eleccions i la imatge, a nivell estatal.
I m'agrada molt que siguin els "bons jans" de CiU els qui els hi facin provar als sociates la seva pròpia medecina. Encara falta comprometr'es a alguna cosa i després no complir. Fins a igualar-los poden passar molts anys.
Fan veure que no tè importància, però els hi ha tocat els voravius.
I els d'Esquerra a seguir el fil.
Per cert, podem ja proclamar urbi et obe que pactar amb el PP o votar el mateix que el PP no es cap pecat, ni venial ni mortal, i en tot cas, del mateix nivell qeu fer-ho amb el Psoe?
ERC ja s'està acostumant a fer-ho.
Si els "messiàtics" ho poden fer, els burgesos i liberals també.
I no fem cap pecat.
Sobretot els qui sóm laics.
Bona nit,
Jordi (anònim)
Des del PSOE vaig sentir ahir a en Dani Fernández PSC-PSOE a TV3 críticant CiU per dir no a un pressupost què donava més diners a Catalunya i tombar lo al senat.
Crec què ell va dir una falàcia. CiU els va tombar perquè eren insufients els recursos otorgats i s'envaien les competències de la Generalitat.
El respecte és mesura amb el poder què tens i si pots decidir et respecten.
Crec què has fet un anàlisí, dur però encertat. CiU ha estat molt tamps un suport en etapes dures i complicades del Govern central de la UCD al PSOE de Zapatero. I això no ha comportat les solucions necessàries com a contrapartida per Catalunya.
Si és necessari CiU ha d'esdevenir en part dels problemes. Perquè el ser suport d'un govern no ha de implicar què perdis suport electoral a Catalunya i el govern central té regateixi inclús l'aigua dels geranis.
Una altra anàl·lisi molt lúcida, Dessmond. Les coses estan molt confoses, la veritat. Hi ha massa fum, o massa boira, digueu-li com volgueu, propi de períodes pre-electorals. Costa separar el gra de la palla.
Avui El País treia a portada que el que ha fet CiU implicava que Catalunya hagués perdut 18 milions d'euros. Què patètics, què lladres, què falsos. Amb el que ens roben cada dia, cada any, durant tants anys... i va ara i treuen en portada que CiU fa perdre 18 milions a Catalunya. QUIN FÀSTIC.
A veure si ens posem les piles i no deixem que ens robin ni un euro més. A veure si llavors encara ens volen donar lliçons...
Tenint un dèficit de 19000m milions. Fonts no oficials. 18m no és fan notar massa i si CiU veta és perquè 18m no són prou.
No oblidem què la xifra què garàntia l'estat era el 18,8% i els PSOE sol otorga el 14,9%
La nova situació, amb el Solves dient que “pitjor per Catalunya” és un bon moment per començar a explicar que no hem d'estar sotmesos a les situacions, negociacions i a com bufa el vent en el terreny polític per tenir millor o pitjor el finançament. Pedagogia però a Catalunya i amb els catalans.
Elies, tristament estem acostumats a aquestes notícies demagògiques i enganyoses. Però el que més ràbia em fa és la incapacitat atàvica de CiU de defensar-se.
La portada queda en la retina de la gent i no surt ningú de CiU defensant-se. I a més per què és culpa de CiU si ERC tampoc a acceptat els pressupostos, i el PP....
jo crec que qui te la poltrona aplica "peix al cove" i qui esta a l´oposició es torna beligerant.
Publica un comentari a l'entrada