El noi de la crosta
Viure cada dia sotmès a una indesitjada closca és un martiri. Dels bons, dels xinesos. El noi de la crosta, doncs, té molt més que la son trencada. El suplici és de nit, però també de dia. Les crostes no deixen veure els paisatges tan radiants com són, ni la plenitud dels elements, ni l’oxigenació del món. No l’hi deixa apreciar els cants dels aucells a trenc d’alba, no pot discernir entre hivern i estiu (Bé, això és també culpa del canvi climàtic. El noi de la crosta n’hauria de ser al corrent).
El noi de crosta du l’esma de la Vaca Cega. Mai topa amb el cap, però ho fa amb aquesta cuirassa que l’embolcalla el caparronet. El noi de la crosta pateix soufflés a diari i li costa de fer-los baixar. Aquell qui suporta directament el martiri de la crosta sap de quin terrible mal parlo.
El noi de la crosta n'és molt de la crosta. De la seva, és clar. Tan pètria és que no li queda tacte per sentir més. Ni sap si altres nois estan afligits per altres crostes. Ni si la seva pot perjudicar els més propers. El noi de la crosta ha tornat ermità com un cranc. Però a vessar d’ira i de terribles propòsits.
El noi de la crosta és al llindar de la bogeria. O així sembla, pel que pregona esverat. Vol que els altres nois de la crosta extirpin la seva, que facin via sense closca. Quan a la Mediterrània topes amb un crostaci semblant ja pots pensar que és parent més o menys llunyà del musclo tigre.
Treure’t la closca, sense més, pot ser el més semblant a demanar-te que deixis de respirar. I la pregunta és perquè he de deixar només jo, de respirar?. El noi que es lamenta tan de la crosta en prepara alguna de les seves. Una de musclo tigre, segur. El noi de la crosta no diu el que pensa. Brama el que simplement li convé. A la seva crosta, és clar.
12 comentaris:
en maurici va escoltant...
En Maurici?
que rebuscat... quin noi i quina crosta ¿?
Molt bona, la imatge de la crosta del musclo tigre, hehe.
Ho he escrit ara al bloc:
"Llàstima que al bloc del nacionalista espanyol Joan Ferran (http://joan-ferran.blogspot.com/2007/12/tria-la-teva.html) no s'hi pugin fer comentaris. Anima els visitants a triar "la teva crosta", però no té curiositat per saber quina he escollit. La crosta te la quedes tu, sectari. Jo vull el pa sencer, i com diu el Dessmond, amb crosta inclosa.
Bacus,
Rebuscat jo o en Ferran?
reflexions en català,
És que té collons que sempre haguem de disculpar-nos per ser catalans i catalanistes. Només pots ser espanyol i espanyolista. I té collons que siguin els catalanistes i progres que t'hagin d'amenaçar. Serà que som a un nou tombant: el feixisme de disseny, d'esquerres.
Molt bons els apunts sobre les crostes al teu blog!.
Jo me l'he apropiat enfocant-lo en un tema que no tenia res a veure, i encaixava perfectament... són moments "the secret"... Genial, simplement...
I no t'oblidis mai de fer caure i curar la crosta d'aquells qui tens més aprop, mai prou ponderat i admirat Dèsmend...
Lo què no m'agrada de que els senyor Crostes en el seu blog deixar anar i mostrar la seva crosta nacionalista espanyola. I no deixa què els altres opinin lliurement.
Les meves opcions són per certa Esquerra doblement heretgia: Perquè "el liberalisme és pecat" i el no voler ser cosmopolita també.
red pèrill,
Fer caure la crosta, encara. Curar, a segons qui. No sóc tan despres com semblo.
josep (sl),
Si, és un tipus que només té permés que parli ell. Tot un exemple de blogaire. Ja pot anar donant lliçons, ja.
M'ha agradat el teu comentari del crostó aquest. També m'ha servit per conèixer el que deies dels brumers o grumers. Jo tenc molta estimació per aquests animalets.
Despres?¿
Mart de Garriga,
Celebro que t'hagi agradat. Un bon "pájaru".
El grumers ajuden a deixar-nos retratats com autèntics trossos de suro. Només cal mirar el telenotícies a l'estiu i veure el que arriba a estar a prop un animal amb forma humana i un altre amb forma d'ase. Si no fós per les orelles podries pensar que són el mateix.
Red Pèrill,
Desprès, volia dir. M'he deixat l'accent.
Avui he vist què ha sortit un nou crostaci, no nacionalista parlant de TV3 i Catradio.
Publica un comentari a l'entrada