De Ferran al Nodo
En aquest intent de posar-me al dia sobre el que passava en la vida terrícola, vaig trobar que una de les perles més grosses eren les declaracions del diputat socialista Joan Ferran: "Cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV3 la crosta nacionalista". Aquesta declaració de principis anava precedida per un numeret quasi pornogràfic. En seu parlamentaria, els socialistes s'exclamaven al director de la Corporació Catalana de Radio i Televisió d’haver sectarisme desbordant en els mitjans institucionals que ell comana. La cosa sonaria mitjanament afinada sinó fos que a banda i banda d’aquesta discussió hi ha el mateix carnet socialista. El flaix, doncs, convida a una reflexió múltiple.
Que un diputat socialista retregui a en Joan Majó –encara més socialista-, que dirigeix uns mitjans descaradament antisocialistes vol dir que tu i jo ja som part del mobiliari. Assistim, a tot estirar, a una esgarrapada de monyo domèstica, que temps enrere s’hauria fet on toca: al carrer de Nicaragua. Però ara, que tota institució d’aquest país llueix el macramé socialista, ja no cal gastar ni pudor. Si tot és socialista, el Parlament és socialista. Conseqüentment, les discussions familiars poden escenificar-se on sigui.
El PSC, tot i la seva hegemonia, és un valor sobredimensionat. Ha arribat a aquesta concentració de poder a precari. No pas per mèrits propis ni com a resultat de l’engrescament popular. Però això és una cosa que s’oblida ràpidament. Després de la manifestació de l’1-D, la solitud socialista s’ha fet visible. És un contrast molt fort aquesta ostentació tan àmplia de poder amb aquest rebuig popular, també tan ampli i vers el poder establert.
El socialista militant comença a esgarrifar-se de rebre tanta fredor. Mentre tu i jo contemplem la possibilitat que pugui gelar aquest Nadal, ell està preocupat perquè la gelada no li arribi el març. El pare i la mare, Noëls, ja han començat a fer els seus regalets. Però són d’aquells que només els podràs tocar molt més enllà del dia de reis.
El socialisme, ara mateix, està preocupat per la tàctica. Està posant ordre dins la família i ha llençat un avís per a navegants. I el mobiliari, és a dir, tu i jo, haurà d’aguantar estoicament a l’esquena aquesta ràdio i televisió públiques de Catalunya, convertides aviat en la seva piruleta. Primer es llença la proclama victimista –i surreal- i després s’hi posa ordre.
No poden badar gaire, que hi ha núvols de turmenta. D’aquí a les eleccions generals assistirem al canvi de ploma televisiu i radiofònic. Bé, serà encara més patent. Cal pujar el to, perquè sembla que el missatge de les bondats socialistes no acaba d’arrelar. A mesura que anem arribant a març veurem de quin color ha tornat l’objectivitat i quin pes serà el d’aquest atroç antisocialisme que regna avui.
Els que bramaven a favor de la pluralitat, de l’excés de la concentració de poder en una sola coloraina política, on coi s’amaguen?. Perquè d’aleshores la vida ha perdut gamma cromàtica pel camí. I arribarà el moment que tornarem al blanc i negre i a la lletania casposa dels Nodos.
PS: En un dia com avui, 6-D, aprofito per recomanar aquesta entrada.
10 comentaris:
Dessmond,
He posat comentaris sobre això en els bloc de Joan Arnera i d’Elies, però faré també el meu apunt aquí.
Pol Pot Ferran ha fet un comentari provocador, Montilla calla, però espera. L’atac va contra el nacionalisme i avui, malgrat que treguin a CiU i Pujol, el nacionalisme de la CCRTV està a ERC. L’atac és contra el “control”, teòric, de la CCRTV per part d’ERC.
Desnacionlaitzar la CCRTV és l’objectiu dels propers mesos. Ja hem fet els nostres comentaris contra Ferran, ara el que cal és organitzar el sobiranisme contra l’atac, vindrà, de l’aparell del PSC. És molt poderós, és el millor aparell que hi ha a Catalunya, de fa molts anys. Si no ha funcionat millor és perquè existien coses com les organitzacions pro Maragall que, en el fons, els feien nosa. Ara dominen el sistema.
Ara el PSOE es juga el govern de l’Estat. No tenen al PP com a rival important a Catalunya (tindran sorpreses perquè no està Piqué i pujarà). No soc capaç de preveure si l’atac vindrà abans o després de les generals, però l’objectiu es treure a ERC dels mitjans públics. Si CiU no pacta ràpid això amb ERC estem perduts.
Em considero armari amb ganes de fotre un cop de puny, de moment, sobre la taula i més endavant no responc a on el fotré. Quin país!
O són molt babaus i s'han tret la carota amb el carota del Joan Ferran, o busquen quelcom diferent i no confesable. Haurem d'estar expectants.
autèntic desvergonyiment, com dius, ja ni el més mínim pudor. Molt bo, Enric, això de Pol Pot Ferran, li escau d'allò més.
Aquesta és l'ànima sociata en estat pur. Jo us recomano l'article d'en Sostres a l'Avui, està molt bé.
¿No creieu que el Ferran ha estat massa barroer i que potser la seva tàctica serà contraproduent?
Ho dic perquè als periodistes que ja treballen per la causa no cal convèncer-los.
El que hauríem de fer és estar atents i denunciar la crosta espanyolista amb cartes a la premsa i a la mateixa Corpo.
Pressionar, exigir una resposta a Esquerra, perquè almenys quedin en evidència.
L'enllaç que has posat, molt oportú, encara que em foti de mala llet, hehe. Jo celebro la Constitució treballant. A Andorra encara no l'han imposada.
Sí reflexions, una mica barroer i una mica contraproduent sí que pot ser. Ja és la segona foto en tres dies on surten retratats a la banda espanyola amb PP i Ciutadans. Com s'ho faran a partir d'ara per plantejar la seva proposta com a contraria al PP? A ulls catalans ja no cola.
A més suposo que heu sentit al Bono, que diu torna a la política per que a la Gene ja no hi ha el Maragall, ara hi ha el Monti que és dels 'seus'.
Dessmond, "I el mobiliari, és a dir, tu i jo, haurà d’aguantar estoicament a l’esquena aquesta ràdio i televisió públiques de Catalunya, convertides aviat en la seva piruleta".
Em temo que t'equivoques en una cosa. la ràdio i la televisió públiques catalanes JA són la piruleta socialista. I tota la polèmica ha sortit, precisament, per a amagar aquest fet tot anunciant que passa el contrari.
Efectivament, surrealista.
Molt interessant (i fidedigne) l'apunt d'enric i. canela. PSOE=PP=PSC.
Montilla calla i "otorga", és clar.
Erc sols ha fet un estirabot de rigor sense conseqüències greus pel govern. En Joan Ferran té la complicitat de José Montilla.
Les seves paraules són insult a la inteligència i el sentit comú. S'ha de ser dels pitjor elements més sectaris de l'espanyolisme per pensar com ell.
En cap país del món tret de Corea del Nord, Cuba, Iran o Siria el govern té un control tan ferri dels mitjans de comunicació.
enric i. canela,
A mi em sembla que desnacionalitzar la CCRTV no és un tema de futur. Ja és present. Espanya com a referent de qualsevol notícia que es presenta, avui ja és una realitat molt consolidada.
Crec que el tema ara és com tenir el juguet al servei de la causa socialista. Hi ha una certa pressa perquè les eleccions no són tan lluny i les espectatives sota mínims.
Tant de bo hi hagi aquest pacte. Però no sé per on pot venir. L'actitud d'ERC és com la grossa de Nadal. Pot tocar-te. O no.
carles tv,
El que més subleva és que som en una situació de precarietat nacional quan la realitat social és tot el contrari. És indignant la colla de sapastres que remenen la cosa pública.
pedagog,
Cerquen la carta blanca per fer i desfer. Políticament són presents a tot arreu. La manca de pluralitat provoca aquests tics feixistes. D'esquerres, però feixistes.
elíes,
No m'imagino si en el seu dia, algun diputat de CiU arriba a dir alguna cosa semblant. I això que sota l'òrbita d'aquesta federació mai es va acumular tant de poder institucional.
reflexions en català,
En Ferran no és cap aprenent. És d'aquells que bramava per jubilar en Pujol, com si ell fos un valor de nova fornada. Fa dies que es mou en aquest negoci i sap sobradament com gastar-les.
La lògica seria que ERC els posés a lloc. Per alguna cosa tenen la clau. Espero no descobrir que sigui la clau de l'estupidesa.
A Andorra si viu bé, malgrat tot.
joliu,
Per a mi això de les fotos té un pes molt relatiu. Mentre mirem fotos es poden carregar el país. Si a més de la foto no hi ha cap resposta, la foto queda en pura anècdota. I el país enfonsat. Creus que aquesta foto empeny a votar?.
joan arnera,
He llegit el teu post, que trobo molt encertat.
Jo també penso que quan es crida tant és per amagar o arribar a altres "fites". Ara, veient com està el pati, no sé si fer l'estruç.
jordi.verdura,
Montilla ha atorgat, com no podia ser d'altra forma. En Ferran és un peó.
josep (sl),
ERC de moment no ha fet res més que continuar la seva política suïcida. I aquest embat, sobre tot, va directe a la seva carcanada.
Publica un comentari a l'entrada