Itching like grass

A Turquia o Birmània

Hi ha determinat tipus d’argumentari que hauria de poder ser castigat. Amb la pena de presó incondicional, per exemple. Hi ha determinades coses que una persona amb l’ofici de polític no li hauria d’estar permès. I si no és capaç de respectar un codi no escrit, se li n’hauria de redactar un. Que contempli fins i tot l’engarjolament.

Som a les portes de celebrar una manifestació on només a una ment pre-clara li pot assaltar certa mena de dubtes a l’hora de decidir si hi anirà o no. Però el normal seria que dintre de la discussió -o d’anar desflorant la margarida- el que es tingui present és la situació que ens toca suportar com a ciutadans de segona, pel simple fet de viure a Catalunya. Res a veure amb el pedigrí. Acabes d’arribar en la darrera patera i també et toca patir com qualsevol altre ciutadà que tingui l’arrelament situat en “n” generacions enrere.

Quan viure a Catalunya es converteix en categoria de tràngol, s’ha de ser un perfecte fill de puta per contemplar la possibilitat de que no aniràs a la manifestació per no fer el joc a la dreta. O simplement vius fora del país i et mires les coses amb aquest toc entre naïf i ben idiota, que sol amarar la visió espanyola que es té dels catalans. Però si ets un ciutadà que fa la vida amb nosaltres, aquí, només pots ser un perfecte fill de puta que mereixes presó incondicional en un centre turc o birmà. Mira que n’arriba a haver de raonaments, però quan llueixes aquest, simplement no tens autoritat per ser un representant de la cosa pública. Està clar que només cerques fer el joc a l’enemic. Del color que sigui.

Recordo una situació semblant quan teníem en dansa aquella cosa del referèndum de l’Estatut. ERC va decidir inclinar-se pel “No”. Entre d’altres, jo vaig defensar el “Sí” i el vaig votar. Mira que n’arriba a haver d’arguments pel “Sí”. Doncs tocat els collons, que hi va haver el fill de puta que acusava a la gent d’ERC de fer el joc a la dreta. Pots exhibir argument semblant, quan ets un membre de la classe política?. Podem permetre que tal abundor de subnormalitat formi part de la classe dirigent del país?. Perquè està ben clar que no cerca el bé comú, ans el contrari.

Des de quan la dreta és el recurs per fer por, per fer o desfer les actituds ciutadanes?. A més de maltractats per Espanya, ens hem de deixar insultar per aquests que se suposa vetllen pels nostres catalans interessos?. Cervells amb aquesta aspror no són acceptats ni per exhibir-los en cap exposició, encara que sigui a canvi de quartos.

Després del que ens toca passar, resulta que el que hem de tenir present és no fer el joc a la dreta. Deu ser ben cert allò que diuen que no hi ha res més semblant a un subnormal de dretes que un subnormal d’esquerres. Cal tenir molt d’estomac per sospirar per les bondats del PP. Però avui ja s’ha de ser un perfecte endarrerit mental per quedar-te tan ample i no protestar enèrgicament. I cal ser un gran fill de puta per intentar la desmobilització a base d’exhibir la foto de’n Rajoy. Cara subnormala com poques, ben cert, i que pot provocar por o pànic. Però cal ser un fill de puta per treure precisament ara el seu retrat. Només pots ser un d’ells, de la dreta o l’esquerra espanyola, que tan satisfeta queda quan ens creuen acorraltats.

Hauria d’estar clarament estipulat que un polític d’aquesta fusta se l’hauria de poder sotmetre a l’escarni públic i després tancar-lo en alguna presó, turca o birmana.