dimecres, de novembre 28, 2007

Arriba el Nadal

Ja s’ha fet l’encesa de llums a molts dels nostres carrers. És com una mena de tret de sortida dels despropòsits. Quan arriba el senyal lumínic sota la crosta del Nadal, malament. Ni fa Nadal, ni corren els bons propòsits i de fe, ben poca.

Ja m’hi he referit en una altra ocasió i segurament m’hi tornaré a referir a aquesta cosa mancada d’ànima en que s’ha convertit la celebració del Nadal. No ho havia fet en els termes d’ara. Però és com una extensió del gran buit que genera un esperit nadalenc tan extraviat.

Quan s’engega tota aquesta parafernàlia, de forma més o menys sincronitzada, s’encenen altre tipus de llumetes. Ho puc dir per experiència pròpia i per històries semblants que m’arriben puntualment cada any en aquestes dates.

És l’hora de tancar pressupostos, de fer balanços, de preveure definitivament que pot costar l’any que encara s’ha d’estrenar. I entre tota aquesta dansa de l’euro, apareixen els serrells. Allò que havies dit que et poliries i que per alguna raó encara no ho has fet.

Aquest despropòsit acostuma a ser freqüent en l’àmbit de l’administració pública. Aquesta reacció de fumar-te a corre-cuita les partides pressupostàries, en la gestió privada de les coses, és impensable. El que aquí tranquil·lament es pot vendre com una bondat en pro de l’estalvi, a l’administració pública esdevé una taca a l’expedient. Si no et fumes el que havies promès fumar-te significa que l’any vinent podria passar que rebis menys quartos. No per bon gestor, sinó per incompetent.

Hem convertit el Nadal en un joc pervers de l’ostentació. A les llars s’acostuma a fer el mec, comprant i comprant, com molt raonablement no es faria en cap altra època de l’any. A l’administració pública cal cremar tot el que vas dir que cremaries, per després poder-ho explicar a tort i a dret.

La diferència entre la gestió privada i la pública és que parles de despesa en termes d’inversió o parles d’estalvi. En la gestió pública parles de despesa, d’increment sostingut de la despesa, com a gran valor i procures amagar-ne el resultat efectiu. És el que més s’acosta a l’esperit nadalenc actual. Per això em repugna sentir com s’enarbora la bandera de la despesa, sense massa fonament. I m’escandalitza més quan això es fa amb els diners públics.

Amb els teus diner fes-ne el que vulguis, però amb els de tothom caldria vetllar-los amb molta més cautela. Sobre tot per si mai arriba el moment en que els administrats, del cabreig que traginen, comencen el desembre manifestant-se per mor de tanta incompetència. Hauries de saber què respondre, en comptes de quedar-te amb el posat d’imbècil nadalenc i poca cosa més.

12 comentaris:

Henry The VIII ha dit...

Totalment d'acord Dessmond.

El pitjor de tot és que una cosa maca s'acaba convertint en ratllant. Perquè que jo sàpiga som al novembre i ja comença el bombardeig del Nadal.

Tacions (abreviatura de salutacions)

Mikel ha dit...

no oblidis tots aquells clients que conforme s´acosta nadal t´inunden de pedidos perque els hi ve al cap el gustet del pernilet o el cava de l´any anterior...

Dessmond ha dit...

henry the viii,
Cada cop comença abans, el Nadal. Com més aviat comença, més perdem la perspectiva de les coses.
Tacions i vingut (abreviatura de benvingut)

mikel,
Jo no en tinc d'aquests clients!. No he regalat mai pernils. De moment. Bo saber que existeix aquesta mena de reacció. Molt nadalenca, vaja.

_xavieret ha dit...

A mi, això del Nadal, em posa histèric. Tan de "pares Noëls" i llums per tot... Agh!

Dessmond ha dit...

_xavieret,
Si, a més posa-hi els pare Noëls patètics que s'emparren pels balcons. Quina perversió!

bacus ha dit...

l'única cosa positiva del nadal és que cap el 31-dec tens paga doble i potser el dia 25 veus familiars que fa 1 anys que no veus.

La resta fot pena, és una orgia consumista en nom d'una religió que proclama tot el contrari.

Realment el nadal és depriment.

Josep (sl) ha dit...

t'envio un meme

defak ha dit...

Toques un tema, el de "fumar-se les partides de pressupost" a correcuita que, sincerament, s'hauria de denunciar davant d'algú. És vergonyós, pervers i èticament increïblement penós. I que consi que a la meva empresa cada any ens beneficïa quan ens demanen "qualsevol cosa" sense exigir tan sols que l'arribem a fer...

Dessmond ha dit...

josep (sl),
No sóc gaire amant de la història dels memes. Encara en dec un a en Xavier Febrer, http://xfebrer.blogspot.com/2007/09/mem-de-la-catosfera.html
L'he de fer i el faré. Però serà el darrer.

defak,
Si aquest esperit de denúncia no surt dels funcionaris, els demés no hi tenim res a fer. Hi hauries de col·locar càmeres de video, per obtenir evidències.I aquesta mena de coses només surt dels mateixos funcionaris. Com als mossos. És difícil tirar contra això. Les evidències no són tan fàcils de subministrar.
Què vols dir que us demanen "qualsevol cosa" sense que l'arribis a fer?. I a sobre te les paguen?. Escolta, hauries de fer-ne un post!. O no, perquè encara se'n ressentiria l'empresa!.

sara ha dit...

Al poble on visc el dia 1 fem l'Encesa oficial dels llums de nadal i, no t'ho perdis, es fa una festeta... Em sembla que estic vivint a las Vegas!!! Ningú es planteja res de la contaminació lumínica ni res d'això? o per nadal tot s'hi val.

Per la resta del què expliques de les partides anuals, a nosaltres ens passa una cosa semblant perquè també rebem diners de fons públic, tot i ser una empresa privada. Però els beneficis són per repertir ja que els sous fan pena...on si que vaig al.lucinar que vaig veure aquest gast massiu de diners sense justificació va ser en aquella conferència on havia de fer de traductora (no sé si ho recordes) allà vaig veure un petit exemple de com cal gastar diners a tota costa perquè l'any següent es rebin la mateixa quantitat o més. Em va indignar molt, ser particep de tot allò, i encara estic pensant ben bé que fer per fer públic el què vaig veure (espero recollir més informació)

reflexions en català ha dit...

Jo m'escaparé del Nadal, que com més va, més feixuc se'm fa. A més em porta mals record perquè vaig perdre el meu pare fa quatre anys el dia 2o de desembre.

E dia 22 me'n vaig a París i no tornaré fins al dia 2. El dia de Nadal, quan molta gent passarà el dia suportant familiars que no pot veure, jo passejaré per Montparnasse.

Que es quedin tots a casa.

Dessmond ha dit...

Sara,
Vaja un poble. Pensava que aquestes cretinades només les feiem a barsalona. Aviat confondreu el Nadal amb la Fèria d'Abril, doncs. Però és ben igual. La qüestió és fer gresca.

Jo sincerament no sé com s'hauria de fer públic. No és gens sencill. Al contrari.

Reflexions en català,
Realment l'opció bona és la teva. Jo no la puc triar. Marxo a Mallorca, per qüestions familiars. Que és com sortir del foc per caure a les brases. No em consola ni el cant de la Sibil·la.