Per sort
Sembla que des de Tots Sants els dies només fan que anar a més. Avui fa sol d’estiu. Hi ha qui ha tingut l’humor d’entrar a l’aigua i hi ha barques que solquen damunt les ones. És el que puc veure en aquest moment de recés. Tinc una feina que he de lliurar sens falta dilluns. És a dir, tinc feina.
La gent que treballa al despatx va demanar poder fer el pont. Tothom s’ha fet el seu pla. Amb aquests dies així de radiants ha de ser com encertar la grossa. Només cal que puguis treure una estona el nas per algun cantó.
Dilluns, quan ens hi tornem a posar i a fer dialing anant cap al despatx, segur que tornarem a sentir les coses de sempre tipus: “tots som iguals”. Està clar que no és exactament així. Per sort. Ah, i no passa absolutament res per reconèixer-ho.
2 comentaris:
Per sort, si, per sort. Per més que cogui als Saures, que ens voldrien igualar a tots,... per la part baixa, és clar. No tots amb les mateixes llibertats, si no tots amb les mateixes limitacions. Tots menys ells, s'entén.
joliu,
Sí, per més que s'entestin a convertir en virtual la realitat,no som iguals. Afortunadament. Per més que l'estupid políticament correcte sigui una mica sapastre.
Publica un comentari a l'entrada