L’endemà
Un acte com el del dia 20-N, era necessari. Potser, tal i com estan les coses, seria convenient fer-ne més sovint d’aquests sermons. Lliures de sospita electoral. Hi ha molta gent que reclama contingut al curs polític. Molta. I dic això pensant estrictament en clau de construir això de la Casa Gran.
Pensant només amb en Mas i el seu interès personal, la cosa és diferent. Crec que està bé que prengui una iniciativa com aquesta, però hi ha algun punt que grinyola. I no rau en si ha dit independència o no, o si ho hauria de dir més fort o més fluix. Parlo de subministrar credibilitat a la seva carrera de polític.
Veient aquest alt grau de demanada en productes semblants, a en Mas li convé donar un cop de puny a la taula. Per arribar a tenir un gran ascendent polític potser hauria de pensar en deixar el seu ascó de diputat. Abandonar el despatx oficial, la moqueta, els uixers, tota la pompa que arriba a amagar l’essència de la política. Sortir al carrer, “fer més cantonada”, com va dir en Pujol.
En Mas necessita fer una feina de formigueta al carrer. Molt més lluny del que pugui significar aquesta manifestació de demà, que al final pot quedar terriblement saturada de polítics. (Espereu a dimarts i veureu com la iniciativa ja sembla totalment sorgida d’algun partit). Justament ell ha de crear-se una imatge més enllà de la estrictament política. Ha de resultar més proper a la gent i, ara mateix, l’uniforme de polític li ho esguerra tot.
Els fonaments de la Casa Gran aguantaran el que calgui a base de pensar en guions no escrits fins ara. Per recautxutar andròmines no cal que hi gastem massa temps. La Casa Gran farcida de politicastres no durarà ni dos telenotícies. Quan Pujol en va bastir la seva versió, n’havia feta molta de cantonada. El seu periple venia de lluny. Nosaltres només vam veure la punta de l’iceberg quan ostentà la condició de president.
Dissabte estic convençut que al carrer hi haurà una gran riuada de gent, que reclama moltes més coses que purament un lema, emprenyada i poc còmode amb el lideratge polític. Què passarà amb el dia després?. Seguirem demanant-nos si cal la Casa Gran?. Segur que la pot fer viable qualsevol sàtrapa amb l’ofici de polític?.
5 comentaris:
L'única vegada que he parlat amb el Pujol em va dir que confiéssim en Artur Mas, que era un bon successor. No sé si el mateix Pujol s'ho creu o m'ho va dir perquè hi havia eleccions a la cantonada i va intuir que havia votar Esquerra.
Veient el que hi ha, el Mas no em sembla un mal polític, però li falta justament el que dius tu. I sempre haurà d'aguantar la comparació amb el Pujol.
També acumula dues derrotes i s'ha d'espavilar perquè no li queda gaire marge.
Demà aniré a la manifestació, que estic segur que serà un èxit. Què passarà l'endemà? Jo vull ser optimista. Espero que sigui un pas més, ferm, cap endavant.
Salut!
reflexions en català,
En Pujol penso que et va dir el que honradament pensava. Fixa't que en Mas va ser conseller amb més d'un govern seu i va acabar fent de conseller en Cap. Ell hi confiava.
Ara, en Mas ha de demostrar que és un bon element. Crec que encara pateix, a més de l'escarni de Polònia i productes semblants durant massa temps, el pes de la foto amb en ZP. Això va ser una bomba de valor incalculat.
En Mas és un bon element. Només falta que ho demostri i ho aparenti.
Benvolguts Dessmond & Co.
Discrepo, una mica.
Mas és bó, molt bon polític, i bon líder nacional.
Però si sempre el comparem amb en Pujol, ens perjudiquem tots. Es impossible, per estadística, que un pais amb 6/7 milions d'habitants, generi consecutivament dos dels cinc millor polítics europeus dels darrers 30 anys. Impossible.
La foto l'ha perjudicat? Si, però.
L'ha perjudicat, i el perjudica, el quasimonopoli mediàtic control.lat que exerceix l'aparell de propaganda i de subvencions tripartit.Fos en Mas o fos qualsevol altre. I el cas de Polónia el mateix.
Totalment d'acord amb en Dessmond, sobre que cal fer cantonada.Molta cantonada. Des de fa 3 anys, en Mas en fa, de cantonada, molta més que abans. I, com era previsible, agrada. Agrada molt. Perque és un politic molt capacitat.
La questió és que aquestes cantonades que fa no surten als mèdia. Es veritat. Però es el mateix problema.
D'acord en que, fent cantonades continuadament, hauria de fer conferències/actes "grans", "sectorials", cada 50/60 dies, al territori, a ciutats diferents de Catalunya. Cantonades, i cada dos mesos, una Plaça Major.
Però discrepo en que cal que dimiteixi de diputat. Gens d'acord.
l'Artur Mas és i serà, sempre, lligat amb CDC i amb el lideratge de CDC, que es molt important per al pais i per al nostre esdevenidor.
I, recordem-ho: el polític que va fer més dura, dificil, i punyent el regnat principesc de Maragall a l'Ajuntament de BCN va ser l'Artur Mas, sense ser mai cap de l'oposicio convergent.
Metòdic, treballador, preparat i estudiós de tots els temes, el va posar contra les cordes moltes i moltes vegades.
l'Artur Mas és dur, en el noble sentit de la paraula. No serà mai cap figa tova. I ha millorat molt i molt, en les seves aparicions públiques, i en el contacte directe la gent el troba afable, cordial, i alhora responsable i clar. Com és.
I quan cal prén i assumeix riscos. Sobretot personals, si les coses van mal dades. I això es una gran virtut política.
Gens generalitzable a gaire gent del gremi, actualment.
Finalment, recordar, en la meva opinió, que l'Artur Mas, com CDC, no ha perdut mai cap elecció catalana. És el guanyador de les dues darrers eleccions. No l'han deixat governar els d'ERC i els socialistes. D'acord. Però els ha guanyat clarament, com més va més clarament. Al Pasqual i al Montilla.
I el que va fer el 2003, guanyant contra pronòstic, va ser un gran èxit, dels votants, de CDC, però, sobretot, de l'Artur Mas.
Us ho diu un que ha passat de considerar-lo un "polític bó" (un 6) quan en Pujol es va retirar de les confrontacions electorals, a considerar-lo un "molt bon polític" (8, 8,5 i pujant). I crec que s'ha guaanyat - i era prou dificil- molt bé un lideratge polític intern i, sobretot, extern ,en un entorn molt problemàtic.
Crec que està assentat i consolidat. I el millor seu encara està per veure. Sincerament ho veig aixi, sense ser-ne cap proper.
Jordi (anònim)
PS-Fins demà per l'eixample
Estic d'acord amb que al Mas li falta fer un cop de puny, acabar-s'ho de creure...crec que perd l'oportunitat d'enganxar una bossa de gent que esta falta d'algun lider amb trempera.
Crec què dels liders polítics actuals de primera fila en actiu és el millor dels presents.
Tenim un país mancat de lideratges i la comparació amb un lider com el Pujol, sempre és difícil.
L'Artur Mas, ha estat capaç de desmentir, contra tot pronòstic. L'argument tant sentit dels anticonvergents. Què el dia què abandonés CiU el poder. Aquesta se desfària degut a que havia tanta gent provinent de diferents visions en un projecte comú.
CiU segueix, no s'ha trencat I esta com a primera força de nou al parlament amb 48 escons a 11 dels PSC. Tot i l'aparell mediàtic al voltant del PSC.
Jo crec què l'Artur Mas a la pràctica a demostrat ser molt bon polític, ja des de el món municipal.
El seu projecte mereix confiança i té clar els objectius que vol assolir, tret del dret a decidir on manté la calcula ambiguitat convergent de sempre.
Publica un comentari a l'entrada