dijous, de novembre 29, 2007

A ells i a nosaltres

Ahir va resultar ser un dia glamurós com pocs. A l’hora de dinar vaig topar amb una d’aquelles truites de patates que poden transportar-te a tocar d’algun llim. A una zona neutra on no hi arriba cap pecat, angúnia ni maldecap. Vivificat com vaig quedar, al reincorporar-me a la feina, el primer que m’arriba via correu-e és la declaració unànime de la junta de l’Associació catalano-lituana, CT-LT, que s’adhereix a la manifestació 1-D. Així es fa saber a socis i amics. Així s’adjuntarà el text a la fi d’aquesta entrada, perquè tu ja figures en el recompte d’amistats, cas que no hagis pagat encara la qüota.

Ahir era, també, el Dia Nacional de Letònia. Cap al tard va ser l’hora de fer oficial l’estrena a Barcelona del seu consolat honorari. Ja us podeu imaginar el panorama. Més Ferrero Rotxé que truita de patates. Però he de reconèixer que si no trobes el fil de les meves truites, més val que no te la juguis en un dia com aquest. Creu-te cegament la Preisler, que hi té la ma trencada.

L’escenari fou el Museu Marítim de les Drassanes. Al recinte del costat, la Sala del Marquès de Comillas, s’hi allotja l’exposició “Bodies”. Entre les ànimes dels exposats i els que encara la conservem, he de dir que el lloc va quedar ben atapeït. El cònsol honorari, el Sr. Xavier Vinyals, va congregar una quantitat de gent molt respectable, ben glamurosa i ben viva, vist com volava el cava i la teca. Suposo que hi havia bona part del cos consular acreditat a Barcelona, si he de fer cas de les xures convidades.

Entre les personalitats polítiques, a més del president del Parlament, el M.H. Sr.Benach, vaig poder reconèixer n’Uriel Bertran. I dins el món blogaire la representació era de màxima qualitat, n’Elies. Encara no sé com collons pots arribar a identificar un blogaire en condicions semblants. Gairebé el canapè s’em queda travessat tota la nit quan ell em va identificar i, és clar, jo a ell. Misteris de la vida.

Va ser un acte molt ben muntat. Penso que la feina de cònsol és molt sacrificada, a menys que representis un país que sigui el més semblant a una potència. A Letònia, el dia que deuen ser molts i es posen tots apretadets i ben junts per a que encabir-hi algú més, no arriben a ser ni la meitat dels catalans. I allí els tens, obrint ambaixades i repartint consolats. Són aquesta mena coses les que em van assaltar mentre contemplava els alts sostres de les Drassanes. Allí tan amunt s’hi amaguen les ànimes dels exposats al costat i els nostres enlairats desitjos de llibertat.

A vegades tinc la sensació de ser un mort en vida. Em sento transparent i català a parts iguales. I respectat només quan som exhibits. Com un “body” qualsevol, vaja. Sort que el dia 1-D faré el recorregut arrossegant la meva carcanada i com jo tot el purgatori en el qual ara mateix s’ha convertit Catalunya. Hem de demostrar que som vius i ben vius. A ells i a nosaltres.


NAUJIENOS

Palaikykime mūsų draugus katalonus kovoje už Apsisprendimo Teisę

Mielai kviečiame visus lietuvius prijaučiančius katalonų tautai ir jų savarankiško vadovavimo siekiui bei apsisprendimo teisei ateiti į š.m. gruodžio 01 dieną rengiamą piketą skirtą pasisakyti prieš infrastuktūrų chaosą Katalonijoje. Eitynės vyks iš Katalonijos aikštės iki França traukinių stoties, pradžia 17.00 val.
Jei norėtumėte prisijungti, parašykite mums jolita(arroba)ct-lt(punt)org ir eisime kartu!

Donem suport als nostres amics catalans en la seva lluita del dret de decidir.

Convidem a tothom que s’estima i vol donar el suport als nostres amics catalans i les seves idees d’autogovern i dret de decidir a venir el dia 01 de desembre a les 17.00 hores a la manifestació en resposta al caos de infraestructures.
Si penseu venir, poseu-nos un e-mail a jolita(arroba)ct-lt(punt)org i aixis quedarem tots junts.

Jolita Blyzyte
Membre de la Junta Ct-Lt

5 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Ai, el dia que poguem obrir consolats catalans, encara que siguin honoraris...

Dessmond ha dit...

joan safont,
Sí, aquell dia haurem deixat de ser transparent i existirem en el món dels vius.

Carles TV ha dit...

Per poder obrir consulats ens ho hem de creure primer tots plegats. A veure si la mani d'aquest dissabte és el primer pas!

Elies ha dit...

Gràcies per la referència, Dessmond. En el nostre cas, quasi podem dir "retrobats" després de tantíssims anys des de l'època de la universitat. Una molt feliç coincidència!!

Molt bo el teu últim post, em sembla que lligarà amb un comentari que volia fer justament al voltant de la credibilitat. Per a mi, l'atribut CLAU en qualsevol lideratge en aquests moments. Serà bo que hi reflexionem.

defak ha dit...

D'acord, però ara Presidència està engegant les "Ambaixades" a Nova York, Paris, Brusseles... i per la manera que ho estan fent lamentablement no sempre la culpa la té Madrid...