dissabte, de novembre 17, 2007

Indicis de mort clínica

Ahir al Parlament s’hi va celebrar una votació de la senyoreta Pepis. Una d’aquelles iniciatives parlamentàries pensades exclusivament en clau mediàtica i de cara la galeria. Una mostra més de la política escombraria a la qual s’hi ha decidit entrar per la porta gran.

La destitució d’una ministra espanyola no és competència nostra. Com no ho seria la de cap altre ministre del món. Potser existeix un cas a part, que caldria consultar a algun jurista solvent. Seria Andorra. Però tot i així tinc els meus seriosos dubtes, perquè s’hauria de fer de tapat, amb el poder del bisbe de La Seu que ratlla un cinquanta per cent escadusser.

Em sap greu la política espectacle, el fum. Per adobar-ho, arribar a la votació d’aquesta sessió ha deixat amb el cul enlaire a les marques blanques del psoe català, erc i icv. S’han hagut de repensar el vot en funció de tercers, com si no tinguessin criteri propi.

El president de la Generalitat absent i l’oposició s’ha afegit a la comèdia ràdio-televisada.

Tot plegat fa encongir el cor. Quan la demagògia agafa valor de pretesa solvència, vol dir que som molt avall. Que els nostres representants arribin a ser tan cràpules, vol dir que sempre podem anar més avall.

El problema de Renfe és un problema d’abast incalculable. Ho saben prou bé els que el viuen directament i els que ens el mirem des de la barrera. Però aquest és UN dels problemes que ens cremen. En endavant s’aniran encenent com una traca de València, perquè davant tals problemes, políticament, s’hi ha respost xiulant. Societat civil i classe política.

Pregaria a qui sigui -llenço el meu lament al ciberespai- que en comptes de prendre’ns per perfectes imbècils, aquest polítics encarin els problemes amb eines reals de solució. Nosaltres sabem que, com a mínim, existeix una clau que en moments semblants als presents ja s’hauria d’haver fet brandar. De conjunt, totes les forces polítiques plegades.

La situació és tan summament greu que una actuació com la d’ahir al Parlament català fa pensar en que som un cos clínicament mort. La porta-en-veu del govern espanyol va reblar el dia: vostès tenen un parlament autònom i nosaltres un de sobirà. Així és que sobiranament farem el que ens surti de sa fufa. (Això darrer és la traducció baleàrica de la seva mirada).

Insiteixo: si a dia d’avui no hi ha més imaginació política que el pur teatre, anem preparant la nostra esquela. El nostre cervell encara batega, però fa més pena que goig. Clínicament, la situació fa pensar que serà un cas irreversible.

12 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Dessmond,

Tens tota la raó. És al parlament espanyol que s'ha de demanar la dimissió de la ministra. Com és que no hi havia caigut? Com és que els diaris d'avui no en fan esment?

Els 18 diputats nacionalistes més els 148 del PP en sumen 166 i superen el PSOE per 2 diputats. Qui s'atreviria a fer costat al PSOE en una votació així?

Ara, tens tota la raó en la pregunta que cal fer. Per què feu un brindis al sol si podeu portar la petició de dimissió en mà a Madrid? Doncs perquè el PP és tan dolent que resulta que no hi podem jugar ni quan el resultat ens aniria a favor...

Així anem!

Marc Arza

Dessmond ha dit...

Marc,
És escandalós que fins i tot CiU s'hagi prestat a aquestes iniciatives estèrils. Ens hem apuntat a la política de cara a la galeria, sense tenir en compte que és només fum, fum i més fum. Es nota que anem de cara al Nadal. Fum, fum, fum...

joliu ha dit...

Molt ben vist, si realment volen fer saltar la ministra que ho votin a Madrid.
Ja m'agradaria veure el Duran presentant la mateixa proposta de resolució i posant a prova la coherència d'ERC. Les declaracions de la Fernández de la Vega eren gairebé una invitació.

PAULO ha dit...

HI FROM PORTUGAL
GREAT BLOG
GREAT COMMENTS
VISIT ME ON MY BLOG TOO
BEST REGARDS

Salvador ha dit...

No acabo d'entendre el comentari sobre Andorra. Potser vols dir que és competència del Parlament català destituir un ministre d'Andorra?

Josep (sl) ha dit...

Els 18 diputats nacionalistes més els 148 del PP en sumen 166 i superen el PSOE per 2 diputats. Qui s'atreviria a fer costat al PSOE en una votació així?

A càs veieu a ERC i IU-ICV votant en contra el PSOE i Deixant què el PP se sumi un tanto a pocs messos de les eleccions. Estària Bé, però no els hi faig prou "pebrots" a les marque blanques per deixar de ser-ho.

espiadimonis ha dit...

Ha passat força desapercebut, però 50 personalitats de la dita societat civil han fet i signat un manifest i conviden a la gent a fer-ho. Llegiu-lo i penseu que per un lloc o altre ha de començar la regeneració de la política catalana...

jordi.verdura ha dit...

I avui escoltant la ministra dient que com que el PSOE la defensa ella allá... No som res? No. O com deia el Quim Monzó fa uns dies en una intervenció a can Bassas: se'ns estan pixant a la boca i no diem res. Potser és que no tenim prou poder per poder esquivar la pixada?, o de no poder tancar la boca?. Bé, s'hauria de dir clar i ben alt... oju! potser ho fará Ciudadanos?!?!?!... que no val per res la pantomina d'aquesta votació. No ho pot dir cap mitjà català... o espanyol???. Ha de sortir a la catosfera només?. Que es preparin aquests nostres polítics perquè a les properes eleccions (parlament, sobretot) la catosfera treurà fum. Fum, fum, fum. Arriba Nadal.

Dessmond ha dit...

Joliu,
En Duran i ERC haurien de fer pinya. En comptes de comèdia.

Paulo,
Hi from Catalonia. I'll visit yout blog.

Salvador,
Volia dir que si en algun lloc podriam arribar a fer saltar un ministre seria a Andorra i fent moltes magarrufes. Tantes que ni en aquest seria viable.

josep (sl),
No crec que ERC ni IU-ICV facin el que tocaria fer. Són uns professionals. Massa.

espiadimonis,
Divendres passat el Grup Hayek va fer un acte presentant un document que reclama la regeneració democràtica. Es farà arribar als impulsor d'Acció per la Democràtica.

jordi.verdura,
S'ha dit poc que en Parlament comença a fer iniciatives testimonials, més que política real. Sembla que sigui el model Greenpeace. Comèdia barata.

l'ed ha dit...

"Que els nostres representants arribin a ser tan cràpules, vol dir que sempre podem anar més avall". Discrepe, sense cap mena de dubte: només podem anar més amunt. Lenta, però inexorablement més amunt. Al País Valencià hem aprés a fer país prescindint dels polítics; i a sota d'una crosta d'estupidesa es reinventa dia a dia un dens magma social i cultural: els millors fonaments possibles per al país de demà.

Els polítics no són ni el cap ni el cos: som nosaltres i nosaltres qui hem de fer nous polítics. I quan els polítics deixen de prescindir del país, el país deixarà de prescindir dels polítics. I amb ells, tot el magma cap amunt.

Dessmond ha dit...

l'ed,
M'encanta tenir lectors del País Valencià i m'encanta el teu optimisme, també.
Tant de bo tinguis raó.

Mart de Garriga ha dit...

Estic d'acord amb el que dius. Fa riure, sobretot vist des de fora del Principat. L'únic camí, en aquests moments, és la unitat nacional. Cal informar-se i preocupar-se del que passa en el conjunt del país. Hem d'abandonar la via regionalista espanyola i bastir estratègies comunes que ens vagin bé a tots nosaltres. Si no anam per aquí, ens torbarem molt més a ésser independents.