Conclusió brevíssima
Quan en Llach retronava amb les seves cançons per aquests móns de Déu, tampoc mai va parlar d’independència. I tots aquests lletraferits, poc o massa geminats, tocats i posats, bé que el van comprendre. O en Llach havia d’haver fet el salt a la política o en Mas al món de la faràndula. Sabríem del cert la malura que patim: o de mal d’oïdes o de tonteria incurable.
15 comentaris:
Amic Dessmond,
El problema, de sempre, és l'enveja personal.Més greu, crec, a Catalunya que a Espanya.
I la única manera que els dogmàtics tenen per a superar-la:
que l'envejat digui la lletra "Pi", si no ho diu no es de fiar. Ho dic jo.
I qui ets tu? el primer que va dir "pipi" a Catalunya. El més pur.(el més inepte, realment).
Recordo perfectament els envejosos de diverses finques del 75 al 88:
és un banquer. Es un banquer de dretes.
O, aquella dels coneguts del Carrer Nicaragua dedicada, com una de les campanyes del Bolaño ara, al patriota Josep Pallach (i a d'altres): és de la CIA. Està a sou dels americans i de la CIA.
Aquestes animalades i difamacions eren i són (transformades) la trinxera dels ineptes i envejosos, que no es mouen de la trinxera on s'hi van posar, de motu pròpio, quan anaven per les universitats públiques (banderes, maoistes, psanistes, etc.).
De tota manera, crec que els grans canvis mediàtics i comunicatius (internet, blocs, moltes més canals de ràdio i televisió) han fet diluir realment la incidència d'aquestes campanyes de desinformació o de contrainformació.
El problema, de debó, és el de l'ensenyament.
El jovent ben ensenyat té criteri propi i no es tant influenciable. Per cap bàndol. És la llibertat assolida, individualment.
Bona nit!
Jordi
dessmond,
el soufflé baixa per moments. La trempera s'esbaeix. Parole, parole, parole.
http://www.avui.cat/article/mon_politica/13345/duran/garanteix/amb/ciu/no/perilla/la/unitat/despanya.html
el meu punt de vista a:
http://jordiverdura.wordpress.com/
salut!.
Benvolgut Jordi,
Certament la grisor mental a Catalunya té un llarg historial. On hi ha èxit també hi ha puntes de vulgaritat, d'enveja. Jo també espero que amb les noves tecnologies i amb gent educada que el país pensi com seria desitjable.
Jordi.verdura,
Vaig llegir la notícia. Però insisteixo que has de mirar les coses en clau catalana més que espanyola. A Madrid s'ha d'anar a esmenar la plana?. De debó, fes-ne lectures en clau interna.
No vam sortir a proclamar la trencadissa de la unitat d'espanya en l'àmbit esportiu?. No vas veure com ens va anar?. Què ha de passar perquè en fem la lectura que toca.
Per més que bramis la independència no te la regalaran, coi. Te l'hauràs de treballar i, per tant, no cal que ho facis complicat. Ja ho és prou de per si.
Ara que ja tenim les paraules , es l´hora dels fets! Merda , ara semblo en Montilla.
Mikel,
Aquestes paraules estan bé, sempre que se sigui conseqüent. Siguis o no en Montilla.
Dessmond,
s'ho complica la federació, amb dos discursos contraposats un aki i altre a Madrid. Home! potser ja n'hi ha prou d'aquest discurset, de la desorientació total i plena. L'acte de pitet de l'altre dia és paper mullat. Només demano certa coherència i compromís. Després diran que l'abstenció creix. No fotem.
jordi.verdura,
A mi em sembla que el que diu avui en Duran, m'agradarà gens o poc, està molt marcat pel context. En un "almuerzo", a Madrid, s'ha de justificar que Espanya es trenca?. En Duran va estar molt condicionat per aquesta histèria nacionalista espanyola. Deixan de banda que és el candidat a les properes generals.
A buen entendedor...
ekelekuá!( k diria el ferran adrià):
que potser hi ha votants de CiU a MAdrid? o fins i tot a Espanya? pregunta-li a en Roca. En fin... bon cap de setmana i a agafar piles. Salut dessmond!.
jordi.verdura,
En Roca ara si que viu bé. Fer política està molt mal vist i molt mal pagat.
Bon cap de setmana i que carreguis molt!
Dessmond, vull reure'm el que va dir el Mas. Però m'emprenya molt constatar un fet tangible, que és que el senyor Duran és el candidat de CiU a les espanyoles. I, és clar, ara surt el Duran a reivindicar que ell ja havia defensat abans el dret de decidir. Quina credibilitat té aquest senyor? Com volen que els voti?
Dessmond,
Gràcies per passar-te al blog que tot just he iniciat i haig d'acabar de perfilar.
La reflexió que fas és bona: avui, sembla que no hi ha lloc per la subtilesa.
Gesrol.
Ho sento, comparteixo el 100% de l'opinió d'un articulista de l'Avui,el senyor Cot, entono el mea culpa. No hi puc fer res, crec que té tota la raó.
reflexions en català,
En Duran és un home que no desperta simpaties, pel que sigui. Però tan ell com la gent d'Unió són nacionalistes que ho han d'anar recordant constantment perque sembla que si vas a missa no en pugis ser. Consti que no dic que això ho hagis ni dit ni insinuat, marc. En Duran no cridarà a la independència, no perquè sigui un botifler, sino perque sap els rèdits que pot donar avui aquesta opció. CiU és una opció frontisa amb tothom. I d'això no n'és cap altra formació. Si vols tenir horitzons grans has de prendre de tothom.
Durant molt temps va funcionar estupendament. Però és clar el candidat fou una altre.
"gesrol",
T'animo en aquesta tasca de blogaire. Et desitjo el millor!. Molta sort i benvingut al club!.
pedro,
No ho sentis. El que passa és que, a més de fer volar coloms, ningú ha inventat res millor que la tèctica del peix al cove. Fins i tot aquells que tan ho van criticar, avui reconeixen que no havia altra opció. És molt més fàcil pontificar des de la condició d'articulista que des de la cadira de president de la Generalitat.
Peruqè has d'entonar un mea culpa?. Quina responsabilitat tenies tu amb això del peix al cove?.
Dessmond, jo tinc amics que són d'Unió de tota la vida, nacionalistes fins al moll de l'os. I no poden veure el Duran. Aquest home és un anacronisme que es va mofar dels independentistes no fa gaires dies.
A mi que no em vingui amb històries. No pot ser que diguis que estàs a favor de l'ecologisme i no llancis les escombraries al lloc que li corresponen. Diu que defensa el dret de decidir, 'però si el voleu, no compteu amb mi'. Doncs que marxi.
reflexions en català,
Jo també en conec d'aquests militants. Si ells no t'han pogut fer sentir simpatia per en Duran, dubto que ho aconsegueixi jo.
Publica un comentari a l'entrada