dissabte, de novembre 24, 2007

Malgrat els malgrats

Vinc d’un acte. És divendres nit. Ha estat l’ampliació d’una empresa familiar. Inauguraven la nova seu, el tercer pas d’un negoci que compta ja amb el relleu generacional. A mi m’hi van convidar perquè fa anys que ens coneixem. El que fou el primer tros de negoci va servir en moltes ocasions de suport logístic per poder muntar activitats rocambolesques en el camp de l’agitació política. Cal ser de molt bona pasta per deixar entrar a casa teva uns elements com la patum que érem. S’ha de dir que aquest relleu generacional està igual de tocat del bolet per aquesta causa inabastable que es diu Catalunya.

Aquí no hi podia faltar el professor Dr. Tremosa. És així que el van presentar: Dr. Tremosa. Ell té una moral a prova de bombes. Li vaig fer arribar una notícia referent a l’empresa i de seguida va dir que sí. “Que les empreses puguin fer aquesta mena de trajectòria, és molt important pel país”. En Tremosa on té una fe infinita és en el rerepaís. Aquest estiu, per exemple, va parlar molt de l’Alta Ribargorça, que és d’on venen les seves arrels familiars. Allí el temps transcorre amb pulsions molt diferents a la metropolitana. Xerra amb el de la benzinera, que li presenta aquell veí o li suggereix anar a veure no sé qui. I comença a estirar estirar estirar el fil i queda tan xocat que encara al novembre li dura la febre. El Dr. Tremosa gaudeix tan amb les abelles que el dia que presenta el seu llibre fa venir l’apicultor des de l’Alta Ribagorça. Però el que l’impressiona definitivament és l’empenta, la capacitat emprenedora, les ganes de pencar i la responsabilitat amb la qual es fan determinades feines. I l’amor que té aquesta gent pel país. A en Tremosa el captiva aquest rerepaís.

Així, va parlar del factor irracional. Catalunya es fruit de la irracionalitat. Com s’explica que aquest hagi estat l’únic país que va fer la revolució industrial, malgrat no tenir ni ferro ni carbó?. Com s’explica que, malgrat no haver estat un país de grans latifundis agraris, es va fer el salt cap el món industrial?. “Només des de la irracionalitat, la mateixa que fa funcionar encara empreses com aquesta”. Certament, avui, si algú li fan un plantejament racional del que vol dir ser empresari, no t’hi embarques. Voler fer créixer una empresa és també un impuls molt lloable d’irracionalitat. És una força que empeny, però no saps ben bé on neix.

Va tancar l’acte el pare del clan. L’home va fer un breu discurs emocionat, que va acabar amb un encès “Visca Catalunya!!!”. Vaig comprendre perquè un dia aquella gent va obrir la porta a tants tocats del bolet. L’esperit de lluita -ser empresari- i tenir tan present el país és el que fa que existim, malgrat els malgrats.

6 comentaris:

tonibanez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
chamb ha dit...

jo també he pensat sempre que els catalans estem com una puta cabra. Crec que existim més que res per tocar els nassos i desafiar la lòcia de la història.

Dessmond ha dit...

chamb,
Sí, cada dia que passa, em costa més entendre'ns.

Anònim ha dit...

Dessmond,

Una pregunta tafanera.

Per casualitat, hi fou present algun càrrec alt o intermig de la nostra Administració?

Estiguin convidats o no (no crec que vingués d'un) aquests detalls sempre il.lustren sobre la "proximitat" de les nostres conselleries econòmiques a les nostres empreses.

Si ja falla la informació bàsica, després pot passar el que Déu vulgui.

I, quant al contingut, enhorabona per aquesta continuitat empresarial, in progress, al llarg ja de 3 generacions. Precisament per això, per aquest èxit privat, i per què no és un fet gaire generalitzat, no estaria de més una presència institucional de suport.

A Anglaterra, o a Scotlandd, segur que hi anirien i s'haguessin fet convidar.

I si tinguessim llistes obertes, algun diputat o diputada responsable també hi hagués aparegut.

No?

Bona nit.

Jordi

Mikel ha dit...

dons jo he de confesar i confeso que soc un tocat del bolet mes.

Dessmond ha dit...

Jordi,
No va haver cap càrrec, més que un representant de l'ajuntament de Rubí, que és on s'ubica l'empresa. I el president de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa, Sr. Marià Galí i Segués.
Aquí la política va quedar tan lluny com sempre. Ni aquest representant de l'ajuntament vaig saber qui era, perquè ni va piular.

mikel,
Doncs benvingut al club!