dimarts, d’octubre 30, 2007

Treure el nas

Portem una temporada, potser ja massa sostinguda, on l’acció política aboca al més gran dels descrèdits de la cosa pública. Potser els mitjans fan de catalitzador del procés, l’acceleren. Potser tracten les coses amb una intenció esbiaixada. Potser. Però el cas és que portem aquesta insuportable temporada, sense gaires signes de canvi a l’horitzó.

Una part de la responsabilitat, sens dubte, la té el govern de Catalunya. És una cosa amorfa i encara ha de demostrar que funciona. A ells i a nosaltres. No fa pas massa podíem llegir que un dels partits en el govern advertia que vigilaria de prop el que fan els altres socis. Ho deien per “marcar perfil”.

Després de tot aquest temps d’haver de conviure amb un cert caos tercermundista, les perspectives no donen cap avís que faci pensar en un canvi de tendència. Hi ha unes eleccions a la vista (coi, sempre som a les portes d’una o altre crida electoral!) i podries pensar que amb els vots pots fer girar el rumb de col·lisió. Però, tampoc.

Quan veus el paper que juga l’oposició, no quedes massa satisfet. Jo entenc per oposició exclusivament el que fa Convergència i Unió. I és tot un paper d’estrassa, que acciona o reacciona segons el rèdit mediàtic.

Entenc que passar de govern a oposició costa. Ho dic sense segones. Trobar l’hàbit de fer les coses ben fetes en una responsabilitat nova, reconec que té el seu grau de dificultat. Però em demano: fins quan l’anirem ballant?. Aquesta fe en el populisme de circumstàncies no és propi de CiU. De debò algú amb vocació de govern pot pretendre indemnitzar la gent afectada pel caos de rodalies?. Com es fa això?.

Puc respectar altre tipus de mesures populistes, com ara fer una crida a la ciutadania –societat civil?- per a manifestar-se. En situació semblant, la gent autoanomenada d’esquerres, progre i amb ulleres de pasta, estaria joiosa d’ocupar el carrer. No entenc perquè han de fer-ho només uns, quan el recurs ara està més que justificat.

Si falla el govern és un desastre. Però que falli l’alternativa, és una catàstrofe. Oportunitats per a que brilli una alternativa amb categoria avui ja hi són. Però exigim solvència, no populisme del barat. Per això ja hi ha Cuba i en Castro, Veneçuela i en Chaves o Espanya i el seu ZP. Nosaltres volem solvència política i veure que Burundi ens queda lluny. No cal que refundar res. Només cal treure el nas del despatx, si us plau.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

En tot plegat, entre polítics, societat civil, desastres... hi ha un altre element. Els mitjans de comunicació altament controlats (Bolaños Boys) i que d'entrada, impedeixen que determinada informació arribi (o ho faci correctament) a la societat i aquesta tingui el seu posicionament propi. Fins a quin punt la feina de l'oposició és criticar el govern i fins on el que ha de fer es proposar el seu programa alternatiu?

Una mitjans controlats permeten minimitzar els desastres, diluir responsabilitats, oferir la imatge desitjada en quan a reaccions i sollucions, difuminar la oposició... no és poca cosa.

joliu ha dit...

Tresinores, ja tens raó ja, però malgrat el control dels mitjans, hi ha alguna cosa que l'oposició no està fent bé o no està fent.
Hi una pila de catalans esperant el flautista d'Hamelin però no sé si arribarà.
A CiU tenen la flauta, però encara no han après a fer-la sonar.

Clint ha dit...

Ostres Dessmond, avui si que estic totalment d'acord amb tu! L'altre dia ho comentava amb un amic, CiU no ho havia tingut tant "fàcil" per trobar temes per fer una oposició seriosa però contundent i al mateix temps buscar convèncer una bona bossa de catalans no contents amb el tripartit, i en comptes d'això s'han entretingut a fer canvis de portaveu i temes interns...llavors a l'hora de les votacions tot seran plors!

Dessmond ha dit...

tresinores,
Estic d'acord que els mitjans estan fent de sordina dels problemes. Que estan mediatizats. Però hi ha la feina de formigueta, la de fer propostes amb cara i ulls, sense tenir tan present la galeria. Catalunya és un país petit, on al final tot se sap. Si penques bé, al final arriba. Si ho fas malament, també.

joliu,
hahahaha. Crec que la teoria de la flauta és bastant el que vull significar.
És això: l'oportunitat s'ha presentat de sobre. La pregunta és si sabran estar a l'alçada de la situació.

Clint,
A mi em sembla que que sí, que una situació surrealista com la present, l'oposició ho hauria d'entendre en clau d'oportunitat. El que no tinc tant clar és que se sàpiga aprofitar. Una llàstima.

Anònim ha dit...

Desmond,

1. Monti, que et vigilem... Que patètic. vam prendre nota de la convenció del nostre partit i heus aquí el resultat.

2. CiU: quo vadis?

3. L'has clavada: "No cal refundar res. Només cal treure el nas del despatx, si us plau."

Jo hi afegiria que si volen refundar, si no hi ha més remei, que deixin en pau el catalanisme, que descansa en pau des que vam canviar de segle.

Salut

Mikel ha dit...

noi , avui si que estic 100% d´acord amb el teu post.
I ara ja no , pero els primers mesos en Mas va cansar i molt amb la cançoneta victimista de que ell era el guanyador i blah blah blah.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
El catalanisme ha entrat en una via gairebé morta. Perquè era una força aglutinadora, cosa que ara mateix no passa. La Catalunya d'avui s'ha de saber interpretar com s'ha fet sempre, però. Entrant a les cases de la gent. Però no via televisió, sino personalment.
Molta mili i poc despatx.

mikel,
Avui és un dia gran, doncs!
En Mas ha de trobar el seu moment, el seu punt. Malgrat tot, és un gran polític. No sé si amb això tornem a no estar d'acord. Però així ho penso.

Anònim ha dit...

Per mi, el catalanisme estava vinculat en gran part a buscar un bon encaix a Espanya, a modernitzar-la, a fer pedagogia, a convèncer Espanya que podia ser plural.

Això ha fracassat, Espanya ja és un país modern i aviat ja no serà el nostre gran mercat.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
justament per això s'hauria de revisar el catalanisme. Però tenint present que el catalanisme s'ha de reorientar radicalment. Canviar el paradigma.