Itching like grass

Canvi de sexe

Ahir es va donar la notícia: els transsexuals podran fer el canvi de sexe a partir de l’any vinent a la sanitat –salut?- pública. De franc.

És una notícia més d’aquest degoteig constant d’informacions que venen a dir-te que ja tens una cosa més regalada. És la versió sofisticada de fer política a cop de peonades. I és una altra notícia on et venen la pell abans de matar l’ós. Darrerament n’hem tingut un fotimer, de les que et volen encolomar “polítiques socials” per a l’any 2018 o més enllà. Les que són acollonants, però d’aplicació immediata, fan llufa gairebé abans de començar, com la llei de dependència: invasió de competències, ningú garanteix poder-la aplicar el segon any, queixes en la tramitació, etc., etc.

He de dir que en aquest cas me n’alegro molt que finalment es puguin fer canvis de sexe sense haver de suposar un dispendi per a qui li faci menester. M’emprenya, però, que la iniciativa es publiciti quan en realitat l’honorable consellera no tingui idea de quan es farà efectiva. Però vull pensar que de tot el fum que s’ha venut, aquest serà convertible en realitat.

Un canvi de sexe no és comparable a gairebé res. No pots confondre que et proposin arreglar-te les tetes o la dentadura amb una reconversió sexual. No poder gaudir d’una definició sexual plena ha de ser un martiri dels grossos. Per això cal que tothom que ho necessiti ho pugui fer de la forma més eficaç possible. Ser transexual, nacionalista (català) i liberal ha de ser la més grossa de les putades que et pot confiar el destí a casa nostra. Existeix tabú major?.

Aquesta mena de qüestions trobo que els liberals n’haurien de fer bandera. Sembla que el liberalisme només hagi de parlar d’economia, de xifres, de números, de mercats globals –o no-. Una part de la culpa que aquest tòpic hagi arrelat ha de ser per l’apatia dels mateixos liberals. Quan parles de canviar de sexe, parles de la llibertat individual. De l’únic monopoli acceptable: poder decidir que coi vols fer amb tu, el teu cos, la teva vida. Amb absoluta llibertat. En aquest cas, si cal, que hi intervingui l’administració. Deu ser de les poques ocasions en que resulta útil, a més de necessària.