Itching like grass

Customitzar Europa

Com era previsible, la gravetat del sopar es va desplaçar del llibre cap al Cercle d’Estudis Sobiranistes. Es fa patent que en López Tena ara mateix té una missió vital a complir: atorgar solvència a un projecte com és aquest Cercle. Farcir-lo de contingut, dotar-lo de credibilitat. És el primer intent, en molts anys, d’imprimir al sobiranisme d’una pàtina de rigor i seriositat. De voler fer-li traspassar la frontera cap “als del la corbata i l’americana”. Fins avui semblava una matèria reservada a peluts i “altermundistes”.

El missatge del convidat és molt clar. Des que el catalanisme comença a agafar cos, l’estratègia ha estat la d’intentar redimir els pecats inherents al fet de ser catalans a base de la col·laboració. Aquesta opció no ha estat exempta de sacrificis, de renúncies, de contradiccions. No ha estat res més que una pluja fina de decepcions, perquè no hem aconseguit ser partícips en la part que vol proveir solucions als problemes d’Espanya. Ans el contrari: no hem lograt més que ser considerats part del problema. La lectura de la qüestió és immediata: esdevinguem part del problema, doncs. I en aquesta pauta s’ha posat a treballar l’autor de “Catalunya sota Espanya”.

Europa és la realitat en la qual ens movem. No fa pas massa que han ballat algunes de les seves fronteres polítiques i d’altres comencen a tenir rampells semblants: Bèlgica, Escòcia. Sembla que aquests moviments dins d’Europa no seran els darrers i cal establir ponts amb tots ells.

És molt presumible que als americans ja els vagi bé. Quanta més disgregació, menys competència. Quanta més voluntat de la ciutadania per voler customitzar el mapa d’Europa, millor. I per Àsia, això del continent europeu ni existeix, més que en cròniques minúscules dedicades a successos. Per tant hi ha una conjuntura de via lliure.

Intel·ligent l’observació que em feu un dels assistents. És important el tema del llenguatge a l’hora de promoure iniciatives d’aquesta naturalesa. A Bèlgica no es parla d’independència, que és un concepte amb una càrrega molt agressiva. S’ha optat per dir-ne “divorci”, que és un eufemisme socialment més acceptat. El significat és el mateix, però.

Potser si que en endavant hauríem de dir-ne quelcom proper a “Costumitzem Europa”, en comptes de cridar independència, separació o trencament. Tot això provoca histèria i rebuig innecessaris. Customitzar és un anglicisme que significa “personalitzar, fer a mida”. Té un aura de cosa internacional, moderneta, àdhuc global. En absolut genera una imatge de problema endèmic i casolà.

A més de l’actitud positiva en aquesta tasca titànica que ens proposa n’Alfons, serà importantissim cuidar la forma. Es tracta, com sempre, d’anar sumant. Sense parar. I més ara, que ho fem assumint que som part del problema.