Itching like grass

Ramon B. for President!

A mitjans de juliol al Cimera Extraordinària hi apareixia una breu entrada, que feia referència il·lustrada al que més d’un pensava que era una vil llegenda urbana. Quan en Montilla va pel món, porta una “xuleta” per si ha de signar al llibre de visites. Copia d'allí el que hi vol deixar estampat.

Bé, a mi em deixa perplex. Una situació d’aquesta naturalesa em deixa fora de joc. Surt al Polònia i m’ofèn. Però a vegades diuen que la realitat acostuma a superar la ficció. Com és el cas. I no sé si estic ofès, al·lucinat o sento una vergonya aliena desmesurada. Em costa bastant de creure que al Partit dels Socialistes no hagi realment algú més preparat. Us imagineu semblant situació en algun president d’un país europeu, de la nostra òrbita, del nostre món?. Que un president no sàpiga escriure en l’idioma del país que –se suposa- representa és una cosa inconcebible. En la nostra òrbita, en el nostre món vull dir. No en la casa plena d’okupes que tinc davant del despatx.

Crec que els intestins d’un partit són complicats. Però fins a aquest punt, mai no m’ho hagués pensat. Al PSC hi ha gent molt vàlida, jove, que representa saba nova. Idees noves, energia nova, futur.

Proba d’això n’és, per exemple, en Ramon Bassas. També té el seu blog, molt –massa- socialista. Jo acostumo a seguir-li la pista regularment. Estic segur que, tot i no compartir la seva veta ideològica, pesa més el cantó de les seves virtuts polítiques que les criticables. Hi juga molt en el seu favor l’edat. És un personatge més fill d’aquests temps que no pas d’altres més empeltats amb tot el rebombori que fou la transició de la senyoreta Pepis.

Quan arriba l’estiu en Ramon Bassas a diari fa les seves recomanacions. En general les trobo molt encertades. Interessants, sens dubte. El vaig descobrir l’agost passat, que va estar replet de bons suggeriments. Em va agradar especialment la referència a la primera carta encíclica del Sant Pare Benet XVI: Déu és amor (Deus caritas est). La vaig anar a comprar de seguida, la vaig llegir i ha quedat tot aquest any al costat del sofà; a l’estar de casa. Aprofitaré la meva condició de Puigdellívol per tornar-la a mirar. He celebrat molt que enguany torni a repetir aquest sistema d’entrades en el seu blog. Us el recomano, doncs.

En Ramon Bassas és filòsof. Està gairebé dit tot. Lletres pures. Parla, quan no és en campanya, d’art, religió, literatura, filosofia. També de política. De Mataró, on fa de regidor d’urbanisme i a més n’és el primer Secretari del PSC.

Molts cops he pensat perquè sí un tipus com en Montilla i no un tipus com en Ramon?. Potser perquè necessitaria més recolzaments?. Ramon, envia’ns un senyal clar –no cal que sigui explícit, que t’hi jugues la carrera!- i començarem una ferotge campanya per internet: Ramon B. for President!.

Àrea Puigdellívol
Melmelada Wilkin & Sons, Ltd. Ginger and Rum. A sobre de la llesca torrada amb una punta de mantega.
Mitja ampolla de cava Pere Ventura, Brut Nature, Cupatge d’honor. A la fresca, perfumada per les tomaqueres i l’espígol. Remor de fons ambientada pel les ones de la mar.