dilluns, d’agost 06, 2007

Prou deconstruccions

Hi ha dies en que Catazimbaue demostra el seu esplendor. Després de l’apagada general a la seva capital i part de la seva àrea metropolitana, li segueix el mal funcionament dels trens. Dia si, dia també, hi ha centenars o milers de ciutadans que hi queden atrapats. Com les mosques a la mel.

Fa dies que cueja la qüestió del TGV, la mare de totes les guerres ferroviàries. Avui, la gran velocitat en aquest sector, és en part responsable del col·lapse a la qual ha arribat la xarxa de rodalies. Quan no és una catenària és una altra. Quan no és una que mor de vella, és l’altra que l’han arrabassat els operaris. I així portem mesos. En aquesta teranyina el còmput de gent que hi ha quedat atrapada és estratosfèric.

Aquest cap de setmana, una altra ensarronada general. Pels que es mobilitzen en cotxe. Setanta quilòmetres de cua, generats pel peatge. Se-tan-ta!. Pots imaginar la dimensió d’aquest desastre?. T’hi vas quedar enganxat?. M’agradaria saber com es porta una entrampada semblant. Normalment aquestes coses passaven la nit de la revetlla de Sant Joan. Com a mínim tenies ja la coca i el cava a mà, per consolar-te. Però se-tan-ta quilòmetres, ni a cop de Don Perignon són bons d’empassar. Les autoritats decideixen ordenar que s’alcin les tanques del peatge. I la concessionària, que sap el peu que calça l’autoritat hi accedeix de trascantó: l’aixecada –de camisa- es fa intermitentment. L’endemà, l’autoritat diu que no pensa pagar un duro, un euro, tan hi fa com ho comptem. Que la cosa es fa difícil de calcular i que quan paga un altre és fantàstic tirar de veta. El que és inexplicable és la manca de pla B en una situació com aquesta. D’altra banda, tan previsible. Per tant, la solució també ha estat previsible: acostumar-nos-hi. En Joan Oliver demostra ser bastant més competent que l’esmentada autoritat. Com a mínim hi ha meditat més al respecte.

Avui Catazimbaue ha volgut rememorar l’aniversari del caos que es produí a l’aeroport. La cosa no ha estat com ara fa un any, ni de bon tros, però el matí ha tingut la seva estona pel martiri. Llargues cues als mostradors i equipatges que s’enlairaven mentre els propietaris de les maletes romanien en terra.

Bé, i passa tot això... i passa res?. No. Els ciutadans de Catazimbaue mengen el que sigui. Masteguen taxtes com qui es cruspeix un frankfurt de l’Ikea, els de 0’50 euros. Salsitxes de pòrex, repintades.

Si hi ha aturades de llum n’hi ha prou amb que el responsable de la companyia elèctrica digui que inverteix el doble del que guanya a Catazimbaue. El ciudatà s’empassa el frankfurt. Si hi ha col·lapse a la carretera, la brillant solució és que cal mentalitzar-s’hi. Que vol dir emportar-te un pack sencer de frankfurts si surts en dia que no sigui revetlla. Si el TGV, a més de ni ensumar-lo atura la carraca ferroviària existent, dona gràcies perquè podràs menjar tants frankfurts com vulguis en una estació no esperada. Si el ciutadà queda atrapat a l’aeroport, sap instantàniament que haurà de trobar on menjar-se el frankfurt calent, calent. Engolir, engolir, engolir...

Ara és agost. El president de Catazimbaue ha marxat de vacances, a veure la seva tribu. Fins el dia 28. Però això és anècdota. Perquè quan peta un problema dels grossos, l’home ni piula. Fa senyals de fum i l’amo vertader de la colònia apareix. Ell si que piula i assegura sentir-se orgullós de com van les coses per Catazimbaue.

En aquest país només hi ha un problema: el perill de la indigestió col·lectiva. Menjar tan de frankfurt, tan succedani de frankfurt, no pot ser mai bo. És hora de fer el salt al pa amb tomàquet com Déu mana. Al país que té el millor cuiner del món, és demencial no aspirar, com a mínim, a menjar un pa amb tomàquet com cal. Encara que no sigui deconstruït.

23 comentaris:

Sal ha dit...

Excel·lent!!!!!!
I tens tota la raó del mon.

Si volem deixar d ser colònia de monarquia bananera ja cal començar a triscar de valent!

Dessmond ha dit...

Sal,
Fa molt temps que no encarem els problemes de fons que té el país. Ara simplement afloren. I aquests problemes afecten a tothom: als que ens sentim nacionalistes i als que passen olímpicament del tema. Afecten als que vivim i treballem a Cata...zimbaue?

atalaia ha dit...

Desssmond,
ja ho has apuntat en altres posts: indiferència, apatia, desànim...ergo manca de compromís d'una no-societat civil. Avui en dia em recorda l'època dels romans, amb pa i circo, que es tradueix en futbol, menjar bé, vacances i pagar l'hipoteca. Prou. Pura visió curt-terministe. Si hi ha problemes, l'Estat (o la Generalitat o l'Ajuntament) ja ho arreglarà.
Pura decadència.

Déric ha dit...

Realment anem directes al cataclisme total! És que no hi ha absolutament res que funcioni en aquest pais de pandereta i, com sempre, els catalans a callar i a dir amén a tot. Quan reaccionarem d'una punyetera vegada? Potser mai. Una sola vegada vam reaccionar i ens van massacrar i va i nosaltres en fem la diada nacional. És que no tenim remei!

Sulpertu ha dit...

Molt bon post, Dessmond. El dia 15 marxo a Bolivia i a Perú. He viatjat molt poc pel tercer món, però un amic em va dir "amb el que està passant aquí darrerament, no hi trobaràs massa diferència". Potser els "combis" són atrotinats, però, cony, van a l´hora !!!

Lídia ha dit...

Ahir, llegint el pamflet espanyolista i liberal del grup Godó, vaig sorprendre'm amb un detall sobre la retenció de trànsit a l'AP7. Deia el següent: "la rapidez con la que se atendió la propuesta de Transi[aixecar les barreres] queda explicada por el hecho de que él mismo -suposem que era Josep lluís Giménez, el director de la concesionaria- estaba sufriendo las consecuencias del colapso. También se encontraba atrapado sobre el asfalto."

Vaya tela... Quina seriositat en aquest país.

Toy folloso ha dit...

I cap responsable no dimiteix.
Fan que els seus subordinats treguin estadístiques fins a trobar-ne una de mig favorable, (rotllo Pere Navarro) i la blandeixen com qui ha trobat un nou plànol de l´illa del tresor.
¡Si que plegarà, amb el cops de colze que va costar la poltrona!.

Anònim ha dit...

Lídia,
què és això de "...llegint el pamflet espanyolista i liberal del grup Godó..."? Liberal? de què? on?

reflexions en català ha dit...

En una revista espanyola vaig llegir una vegada que parlaven del "pan tumaca", així, literalment.

El "pan tumaca" podira molt ben ser el Montilla, no?

Dessmond ha dit...

Atalaia,
Pura decadència, tens tota la raó.
Les responsabilitats individuals o col·lectives són d'una cosa que ningu sap ben bé que és: l'estat o qualsevols dels seus nivells d'administració. Això ens porta irremeiablement a la decadència.

Déric,
Cal que reaccionem, però amb inteligència. No cal que ens tornin a massacrar altre cop. Si no reaccionem, la fi la tenim assegurada. Encara que costi de creure.

Sulpertu,
Moltes gràcies.
Sí, aquí cada dia menys podem anar cofois de com funcionem. No podem donar masses lliçons de res.

Lídia,
Liberal la Vanguàrdia? Mare de Déu nostre senyor Totpoderós!
Si, seriositat sobre tot. És el que falta.

Toy Folloso,
Dimissions? Perquè? Si tot va fi com la seda!. L'últim cop que va dimitir un polític a Catalunya, l'home encara havia d'arribar a la lluna.

Anònim,
Això em demano jo. No sé si es cosa de la calor, que les coses es veuen més o menys liberals...

Reflexions en català,
A Espanya es diu molt això de pantumaca, tot d'una tirada. O Alioli. Sí, sembla montillés del més pulcre.

Lídia Pelejà ha dit...

Perdoneu eh? Però la Vanguardia és un diari liberal. tant econòmicament -clarament de dretes: defensa de la propietat privada, dret a l'herència, etc - com moralment, és a dir, que no és conservador -bé aquí podriem trobar matitzos...- Una altra cosa és que sigui espanyolista, però liberal també. Què enteneu sino vosaltres, per liberal?

Dessmond ha dit...

Lídia,
El dret a l'herència i a la propietat privada també ho defensa El Periòdico o El Pais. Dedueixo que són liberals?.
La Vanguardia és una cosa bastant conservadora. De fet és el paradigma del conservadurisme: sempre ha anat servilment del costat del poder. Amb en Franco, amb en Felipe Gonzàlez, amb Aznar i a estones amb en Pujol. Anar del bracet del poder per conservar l'estatus. Ningú millor que La Vanguàrdia exemplifica el cas.
Diari liberal és l'Avui, a més de catalanista. Per això faran fora en Vicent Sanchis, per liberal i catalanista. Per cert, que el senyor Godó també n'és copropietari d'aquest diari.

Lídia Pelejà ha dit...

Mmmmm... doncs jo no hi estic d'acord. Primer, m'agradaria matitzar i diferenciar una cosa: per a mi, les persones es poden classificar entre d'altres, segons el seu eix ideològic -deixant de banda el nacional (això ja és un altre tema)- segons: socialista (marxista, comunista, etc...), socialdemòcrata, liberal i conservador. Per tant, la teva ubicació dels diaris AVUI i EL PAIS, per mi, tindrien una connotació molt més socialdemòcrata que liberal -entenent, òbviament, que el socialdemòcrata accepta tot allò de l'herència, de la propietat privada, del mercat, etc-
D'altra banda, diferenciar entre un conservador i un liberal, és fer-ho només des del punt de vista moral, no econòmic: conservador és tot aquell que està en contra de l'abortament, l'eutenasia, etc -gairebé qualsevol Republicà dels EUA, vaja- ; i un liberal pot ser-ho econòmicament i també moralment. I aquí és on apareix el paper del diari La Vanguardia: no discuteixo que no s'hagi adaptat en cada època segons el color que mana -ja que no he seguit tota la trajectoria d'aquest diari des de que es va fundar l'any 1881, òbviament- però si que només en llegir editorials, puc entreveure el que apuntava al primer comentari: és un diari espanyolista, però també liberal.

No sé si m'he explicat prou bé...

En tot cas, merci per la resposta!

Dessmond ha dit...

Lídia,
De res.
El diari Avui és la cosa més semblant a ser liberal. Llegeix els seus editorials. I el seu director, a més de nacionalista, es defineix liberal. Hi ha tota una carrua de col·laboradors habituals que també s'hi defineixen. Clar que també hi ha elements tipus Isabel-Clara Simó, que poden fer decantar la balança cap els referents més marxistes.
En un futur no et dic que no. Sobre tot quan en Sanchis surti volant i aterri en Sr. Bassas al seu lloc. Si ara la cosa socialisteja de forma més o menys dissumulada, aviat ho farà del tot.
Del Pais no se que dir-te. El llegeixo poc. Els referents són d'un altre planeta.
I La Vanguardia me la tornaré a mirar. Però això de liberal no sé per on agafar-ho, per més que insisteixis. Si de liberals a Catalunya en són quatre gats!.
Jo també ho dic referint-me a criteris purament morals. Passa que fins i tot l'Aznar diu que és liberal. I jo considero que és una broma de mal gust.
També és cert que el tall entre liberal i conservador molts cops és subjectiu. Crec que hauries de conèxier el Grup Hayek per arribar a percebre La Vanguardia com a mitjà conservador :)))).

Atalaia ha dit...

Lídia/Dessmond,
precisament la dificultad del liberalisme per fer-se entendre és la seva no-ubicació a l'eix dreta-esquerra. Això fa que puguis trobar molts que s'autoanomenen liberals, però en un sentit integral o parcialment? Es a dir, hom és liberal en el pla social (drets dels homosexuals, avortament, etc.)? i en el pla econòmic (llibertat d'horaris comercials, no subvencions, etc.)? i en el pla educatiu (xec escolar...)? D'aquesta manera et pots trobar, parlant dels mitjans de comunicació, liberals a tot arreu. Tens raó, considero que a La Vanguardia et pots trobar no tant editorials liberals però sí articulistes d'aquesta vessant (ex. Francesc Marc Alvaro) o a l'ABC mateix.
Pel que fa a l'Avui, idem de idem. Hi ha articulistes i el seu propi director que estan en aquesta línia, però majoritàriament no és percebut com un diari liberal, sinó catalanista amb cert tufo esquerrà.

Dessmond ha dit...

Atalaia,
He pensat amb en Francesc Marc Alvaro o en Bru de Sala, que no diria pas que és conservador. O el mateix Porcel. O Robert Fisk...etc., etc., etc. Segons com encara ens podria sortir una foto mega esquerranosa de La Vanguardia.
Be, deixant conyes a banda, estic molt d'acord amb el que dius.

Lídia ha dit...

Dessmond i Atalaia:
O en Requejo, o en Xavier Sala i Martín... hi ha molts exemples d'articulistes del diari La Vanguardia que són plenament liberals.
Ara bé, tens raó amb això de la diferenciació entre els editorials i els articulistes. Crec que aquí és on hi ha la clau per entendre tot plegat.
Una altra cosa: la meva concepció de LIBERAL té un emmarcament europeu, i no pas anglosaxó. Ja es sabut que no és el mateix ser un liberal a EUA que a Espanya, per exemple. "Allà", dels liberals "d'aquí" en diuen libertians, no?
i pel que fa al Grup Hayek, ja em vaig passar un dia per la web per casualitat -a Ciència Política I, ja ens en van parlar: el duo Hayek i Nozik: dos neoliberals, no?-.
Merci pels comentaris, dubte resolt!

Salut

Dessmond ha dit...

En Hayek de neoliberal, res. És el pare del liberalisme modern. Liberal. I puntu!

atalaia ha dit...

Lídia,
Pel que fa a l'emmarcament, s'enten que ets liberal d'aquí, no als Estats Units, on un liberal és un esquerrà progre a l'esquerra del partit democrata.
Pel que fa a l'etiqueta neoliberal, francament estic una mica fart de la lleugeresa a l'hora de posar aquesta etiqueta a qualsevol que es considera liberal. Només falta la "coletilla" de capitalisme salvatge i depredador per a tenir un excel.lent marc teòric.
Finalment el millor que podem fer és assistir a alguna reunió del grup hayek i veure quina mena de liberalisme propugnen.

Lídia ha dit...

mmmm... doncs això no és ben bé cert, o almenys a criteri de Ferran Requejo -catedràtic de Ciència política de la UPF-: ens va dir que tant Hayek com Nozik eren neoliberals -sense cap menyspreu en l'us del terme (ja que són els grups chupi-guais, altermundistes i d'Iniciativa els que ho facin) i que el Neoliberalisme és la doctrina liberal més antiga, encara que es denomini NEO. Em va sembar molt curiós, si més no.
I pel que fa a la proposta d'anar a una xerrada del Grup Hayek, encantada. Ja m'informaré.

Salut!

Dessmond ha dit...

Conec en Ferran Requejo. Li tinc un gran respecte i en alguna ocasió s'ha despenjat en algun sopar memorable organitzat pel Grup Hayek. Hi ha un resum aquí, on diu ENTRE EL "NO" COM A CATALà I EL "SÍ" COM A EUROPEU .
Em sobta, doncs, aquest Neo que vingui precisament de'n Ferran Requejo.
Salut.

Lídia Pelejà ha dit...

Merci pel link, ho he trobat molt interessant.

PS: Deu ni do el munt de comentaris al respecte que van sortir a partir de la meva apreciació "liberal" sobre La Vanguardia... i això que vaig escriure allò de "liberal i espanyolista" sense donar-li importància!
En tot cas, sempre va bé tenir discussions constructuves: moltes vegades (masses, potser) estem massa d'acord en tot!

un plaer! ;)

Dessmond ha dit...

Lídia,
Estas animant la secció dels comentaris com mai. Sort que no t'ho has proposat! Hauràs de venir més sovint per aquí!