Itching like grass

Ets liberal?

Ser liberal te més a veure amb la llibertat que estrictament amb l’economia. Encara que molts creguin el contrari o ni ho sospitin. És més una qüestió domèstica que estrictament pública. És una actitud personal, d’entendre i voler projectar la vida pròpia. És una necessitat vital. Poc té a veure amb cervells erudits que gaudeixin d’un Nobel d’economia. Pots no ser economista, però si liberal. No són únicament els economistes que necessiten la llibertat per poder-se realitzar.

Si creus que ets usufructuari del teu destí, no ets liberal. Si creus ser l’amo de la teva vida, comences a ser liberal. Si penses que tens responsabilitats, sobre tot domèstiques, que mai desapareixen i que amb el teu esforç i voluntat pots garantir cotes superiors de dignitat, aleshores estàs bastant tocat de liberalisme.

Si confons sanitat per salut o ensenyament per educació, vas pel mal camí. La salut només te la pot garantir una divinitat no terrenal i l’educació ton pares. Amb aquesta domesticitat s’albira el liberalisme del bo .

Si no cagues o pixes en via pública per convicció pròpia, encara que estiguis en festa major, en comptes d’un reprimit tens tota la pinta de ser liberal. Si, a més, no ho fas sabent que existeix un servei d’escombriaires les vint-i-quatre hores del dia per mor d’aquesta festa major, aleshores ets ben liberal.

Si creus que ets imprescindible per millorar el teu entorn o per fer progressar el món, ets molt liberal. Si creus que els mèrits de fer les coses ben fetes acabaran per tenir recompensa –material o no-, també. Si sospites que no som tots iguals, però que hem de gaudir dels mateixos drets per poder garantir les mateixes oportunitats a tothom, vas ben encarat cap el liberalisme.

Si creus en tu mateix, per allò que fas o has fet, i no perquè ho hagis heretat o t’ho hagi proporcionat un tercer. Si no et sents créixer quan ets voltat d’enzes és perquè penses bastant liberalment. Si entens que amb la llibertat es garanteix la realització de la condició humana, vas de liberal sòbriament.

Finalment, amb un toc d’obvietat majúscula: si ets català hauries de ser entre bastant i molt liberal. A menys que el dring de les teves cadenes, hores d’ara, et soni a música celestial.