divendres, de juliol 20, 2007

Piqué, bolet de granja

Ahir va saber-se la notícia de la dimissió de Piqué, com a president del PP a Catalunya.
L’ex ministre Acebes està fent una visita a terres catalanes per tal de posar-hi –el seu- ordre. El motiu de fons són els mals resultats d’aquesta formació i per redreçar-ho, si cal, munta òrgans de direcció paral·lels a l’oficial.

Normalment no parlo gens del PP a Catalunya. Crec que com a tal no existeix. És un apèndix del que es mou per la Villa y Corte. Criteri propi, ben poc. I ho dic sense ànim de voler molestar ni militants, votants o simpatitzants. El que ha passat amb la creació d’aquesta gestora paral·lela als òrgans de decisió oficials convida a tornar el carnet i referma les meves sospites.

Però és que el mateix Piqué és un bolet. Va aterrar en aquest partit com independent i fou una persona imposada des de Espanya. I aleshores aquest PP regional i el nou líder van començar una reconversió animada cap al catalanisme. Aquest catalanisme de fireta, de pluja encara més fina, de tocar d’oïdes. Tot més mogut per la conveniència que pel convenciment. Tot supeditat a una tàctica de maquillatge que va decidir el PP espanyolíssim.

Piqué és un personatge que va despertar moltes simpaties a les darreres eleccions. El nivell de grisor era tan palpable que molts haguessin optat per votar-lo. Però sobre tot, perquè és una persona excel·lentment preparada i apte. Només va topar amb un obstacle insalvable: la marca. Piqué, home de reconversions personals fulgurants, navega en un vaixell pirata. Per més arguments lúcids, intel·ligents o apropiats que subministri, sovint la seva faç queda tapada per la bandera negra amb la calavera, que voleia en el seu mastil.

Piqué és una mena de xampinyó de granja. No va sorgir espontàniament, sinó que se’l va provocar en un medi molt hostil per a la seva supervivència. Aquesta mena d’experiments no sempre són reeixits. Caldrà veure si encara són a temps de trasplantar aquest fong, o simplement s’obre la porteta del cubell de les escombraries.

10 comentaris:

reflexions en català (marc) ha dit...

Tant de bo posin l'empleat Daniel Sirereta al capdavant del partit.

Quina tropa que ens 'representa': Montilla, Saura, Sirera, Puigcercós... Quin nivell!!!

El Mas no és gran cosa, però està una mica per damunt de tanta grisor.

I sobre el Piqué ja ho has dit tot.

Salut.

Dessmond ha dit...

Estem vivint l'esplendor de la decadència. Està clar que en endavant les alegries ens vindran pels tomàquets. No per la política.

Club Saratoga ha dit...

Club Saratoga mostra la seva preocupació no pas per Josep Piqué, sinó per Montserrat Nebrera. Una altra política bona que se'ns anirà a norris. ja ho veureu.

Dessmond ha dit...

Club Saratoga,
Com passa en altres camps, aquesta sembla que es convertirà en una professió que només la suportarà la immigració. Amb els sous que s'hi donen...

Mikel ha dit...

llastima que sigui ja massa tard perque en Pique s´en vagi a covergencia....

reflexions en català ha dit...

Els tomàquets encara els tinc verds, cagun coi, però ara aniré a buscar un carbassó i una ceba i em faré una truita, au.

El carbassó seria el Sirera i la ceba el Piqué, no?

Una mica forçat, ho reconec. El Sirera seria més aviat una albergínia (també n'agafaré, que ja són madures).

Salut.

Joan Arnera ha dit...

Home, en Piqué serà un tio preparat i intel·ligent, sí, però no hem d'oblidar de quin partit ha format part, en quines circumstàncies i amb quin comportament. Que l'hagin fet fora no vol pas dir que ara l'hàgim de santificar. Els botiflers ho són sempre, de botiflers. I no ens passem amb el rollo aquest que és tant intel·ligent... serà intel·ligent però també és un tio que ha canviat quatre vegades de camisa, que va sortir del PSUC (per l'amor de Déu) i que ha acabat embolicat amb l'estanquera. No fotem!
Salut

Joan Arnera ha dit...

Bé vaja, ja reconex que a la gent del PSUC sempre li ha tirat més l'estanquera que la senyera, ja ho sé. Però ja m'has entès el què volia dir.

Dessmond ha dit...

Mikel,
No sabem si en Piqué ho voldria...

Reflexions en català,
En Sirera potser si que té més d'albergínia que una altra cosa.
Línia hard Acebes. No sé si albergínia o suro...

Joan Arnera,
No el vull santificar. De fet en Pique´ja va treballar com a funcionari de l'administració de la Generalitat en l'època convergent. Li era ben poc. Ell aspirava a més.
Conec el seu currículum, que va des del troskisme al PP.
Jo li reconec la seva preparació. És un tipus brillant. Ara, totes aquestes virtuds les posa al seu servei. A fer carrera. És un tipus de cuidado.

El veí de dalt ha dit...

Mira tu que aquest "fong" no acabi algun dia recalant a can Duran...