dijous, de gener 18, 2007

El meme de les 5 coses

Dimarts dia 9, sobre les 10.38 en Clint em passa de l’encàrrec de fer un meme. Va de cinc coses que mai hagi dit encara en el blog. L’encàrrec el fa extensiu també a n’0riol i en Mikel.

La primera cosa que he de descobrir és que tinc el costum de tractar de vostè als meus pares. És un costum que no conec en ningú de la meva generació. És més, quan algú ho sap, queda sorprès. No recordo com va quedar instaurat aquest costum a la família. Va sorgir i després, fins i tot els meus germans se’n van desdir. Jo no he volgut canviar. Em sembla bé aquest tracte, encara que sobti. Algun amic, com ara en Josep no s’ho va creure fins que ho va veure. Mai va gosar criticar-me, però amb la cara pagava.

La segona confessió és que una de les persones que més m’he alegrat de conèixer és en Raimon Galí. Per casualitats de la vida va resultar que venia molt sovint a visitar una amiga seva que era, a més, veïna meva. Ell era també amic del meu pare. Recordo que aprofitant l’avinentesa s’havia quedat a sopar a casa. Era un home que tenia conversa per hores, les que fes falta. Les seves preocupacions màximes rodaven al voltant de l’ésser humà i Catalunya.

Recordo especialment dues coses que va dir “sembla que el gènere humà perd estofa”. “No l’entenc, senyor Galí”. Ara, l’hagués entès perfectament. Que l’ésser humà perd estofa està claríssim. L’altre, referida a la guerra civil espanyola: “els que vam ser a les trinxeres republicanes havíem d’estar pendents tant de les bales que ens venien de cara com les que venien de l’esquena”. Poca gent més he sentit parlar d’aquesta versió de la guerra. Ell i en Solé Sabaté. Tots dos condemnats al silenci.

Tercera primícia mundial: un dia qualsevol, amb cinc amics vam quedar a la terrassa d’un bar que hi havia a la plaça Molina. Allí vam decidir començar a plantejar el que després va acabar sent els Freedom for Catalonia. D’allí va sortir la gran xiulada al rei a l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia de la inauguració. He de dir que el mateix monarca i el temps van contribuir decisivament a l’èxit de l’acció. Jo vaig embarcar molts amics a participar-hi. Gent que acostumava “a passar de la política”. No la oblidaran i per bé l’experiència. Jo tampoc. És una forma de refermar les amistats.

La quarta i cinquena fa referència a coses que em preocupen. Una és el pas del temps, que és inexorable. Em preocupa veure l’ús que en fem. El basem, sobretot, a prioritzar el sentit de l’oci i deixem de cultivar altres aspectes perquè determinades necessitats han quedat superades. M’escandalitza veure com malbaratem el temps. Tant o més que malbaratar l’aigua o qualsevol dels recursos naturals. El temps llençat per la borda és irrecuperable. És un bé escàs, més del que sembla.

Una d’aquestes “necessitats superades” és el menjar. Em refereixo, com a mínim al nostre entorn. El poc valor que donem al menjar m’escandalitza majúsculament. El poc respecte amb el qual un bistec pot anar a les escombraries o un plat de musclos. Sento admiració per aquelles cultures que preparen poc a poc, amb el temps necessari, un àpat. És un homenatge que fan als aliments, a les besties que es sacrifiquen per poder garantir la supervivència. Conec poca gent que beneeixi la taula, que doni gràcies pels aliments que poden menjar. No parlo de religió. Parlo de respecte als esser vius, que molts cops sacrifiquem innecessariament per caprici, per insensibilitat injustificada. La rebotiga d’un restaurant, per exemple, acostuma a ser vergonyant. La de besties que s’han sacrificat per no res. Aquesta insensibilitat la trobo abominable. Matar besties per no res hauria de ser tipificat com a crim contra la humanitat.

Deixo aquí el meme. Tindré el detall de no endossar-li a ningú més que no el vulgui fer de motu propi. Això és com una mena de febre. Jo no vull traspassar el virus. Tot i així si que vull mostrar el meu agraïment a en Clint, per haver-se recordat de mi. Però jo ho deixo aquí.

15 comentaris:

Mikel ha dit...

interesant lo del Freedom...
A mi es que no em barrufen els memes ;-P

Un indígena ha dit...

Molot bo això d'en Raimon Galí. I el que dius de la Guerra Civil és totalment cert: qui s'allunya de la visió bidimensional del conflicte és arraconat.

Marc Arza ha dit...

Dessmonds,

Vas conèixer i compartir taula amb en Raimon Galí? Uf! Quin luxe.

Jo vaig descobrir qui era aquest home i colla dels Quaderns tot just fa deu anys, i encara no entenc com pot ser tan desconegut un home que ha tingut tanta influència en el pujolisme i la Catalunya d'avui.

Si els francesos haguessin fet uns "Quaderns de l'Exili" en els anys de Vichy en tindrien una assignatura a l'escola. Segur!

Bé, ho repeteixo. Quin luxe!

Marc

Txell ha dit...

Dessmond, el meu home també parla de vostè a sa mare. Lo bo del cas, és que tots els seus fills li parlen de vostè, però en canvi els seus nets la tutegen!

Anònim ha dit...

bé, això del menjar depèn, nosaltres com a bons estudiants morts de fam que som, no llencem ni els iogurts caducats!

Anònim ha dit...

Dessmond, què? tampoc ha estat tant difícil oi? i jo ja sabia que tindries coses que sobtarien per explicar! Bona pensada el tema del freedom, recordo que en el seu moment em va semblar una iniciativa molt interessant.
A banda del Sr. Galí que sembla que diu veritats com temples, m'ha agradat això de que el temps és un bé escàs, és encertar-la de ple!
Vinga doncs, matem el meme aquí.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Si, fou una experiència molt interessant. Després d'allò en van venir unes quantes més.

Indígenes,
Si, absolutament. En Solé Sabaté ha escrit molt sobre la guerra civil. I encara l'han bandejat més. Els "seus", vull dir. També és un tipus molt interessant.

Marc,
Si, ho vaig fer. Ara, t'asseguro que accedir a en Raimon Galí era ben fàcil. Via Gen o la Fundació Relleu (www.relleu.net). Aquests darrers segueixen fent coses molt minoritàries, però interessants. En Galí era un dels seus tòtems.
Molt cert això que apuntes sobre els "Quaderns de l'Exili".

Txell,
Si, a mi em sobta veure tutejar la gent gran pels nens. El teu home i jo debem ser els darrers en fer aquestes coses!

Senyoreta romaní,
Espero que els exàmens vagin molt bé. Cal anar ben alimentat per rendir com toca. Ara, a mi el que m'escandalitza especialment és el menjar fet a base d'èssers vius. Aquest se li hauria de dedicar molt de respecte. Un iogurt és relativament important. Ara, millor que procureu menjar-lo abans que caduqui. Normalment no passa res. Fins que passa.

Clint,
Els principis dels freedom són surrealistes. Com quasi tot en aquest país. Després la cosa va anar creixent i hi va entrar l'Òmnium. Van fer, també, molt bona feina.
Celebro coincidir amb això del temps. Hem capgirat la forma de gestionar-lo en menys d'un segle. No estic segur la majoria ho hagi entés.
Gràcies a fer el meme -cal veure-hi el cantó positiu a les coses- potser en futurs posts podria aprofundir en els temes. M'ho estic rumiant.

Charlie ha dit...

Fa temps, no recordo on ho vaig sentir, es deia que en Laporta també va estar ficat amb això del "Freedom". És possible?

Dessmond ha dit...

Charlie,
No, en Laporta no hi era posat. Ara, si que en té un a la junta que va començar amb el tema i aquell dia era al bar a la plaça Molina.

Anònim ha dit...

uf! si hi ha de coses que no he dit ni diré mai al blog, sobretot de feina i dels polítics que tinc a prop

Oriol ha dit...

bones confessions, si senyor. Ostres si en dessmond parlés de tot el que coneix, si sabriem coses...
Gràcies per enrecordar-se'n de mi. t'agafo el proper, si et sembla, aquest el vaig fer fa uns dies.

Joana ha dit...

Res de perdre el temps, dessmond!
No deixar que se'ns escapi com aigua entre les mans.
Aprofitar cada minut... que hi ha moltes coses a fer... no tot és ... ja m'entens...
Salu!

El veí de dalt ha dit...

Caram, Dessmond! Haurem de posar la Plaça Molina en les rutes urbanes de la catalanitat! M'ho apunto. Això de "perdre" el temps ens succeeix als que passem la quarentena. és quan t'adones de totes les coses que voldries haver fet i no ho has fet per carallot i babau! Bon post!

Dessmond ha dit...

Deric,
Si vols me les pots dir per correu-e. Estaré encantat de saber-les.

Oriol,
Tampoc en sé tantes de coses, tot i que faci l'efecte contrari.
Escolta, jo he recordat que en Clint, a més de mi, te'l va encomanar a tu. Jo mai et faria una cosa semblant!

Joana,
Si, hi ha moltes coses per fer. La vida es fa molt curta i n'hem de fer tantes de coses!

Veí de dalt,
Si, la plaça Molina és un dels llocs a tenir en compte.
Ara, jo no em queixo de perdre el temps, si no que tinc la sensació que no en tindré prou per fer tot el que voldria. Gràcies i celebro que us hagi agradat l'entrada.

garmir ha dit...

Hola:
Al costat de la Plaça Molina per cert hi ha la vivenda familiar dels Maragall, en un carrer estret de Sant Gervasi del costat, és cert aquella zona es font de politics catalans.