Itching like grass

Catalans, ETA i "talante"

Jo no vul ser més llest que ningú. Vagi això per endavant. I a més, sé que les coses mirades des de la distància són el que no semblen.

Aquest procés de pau per aconseguir la jubilació d’ETA me l’he mirat amb bastant de desconfiança. Jo el desitjo absolutament, que això també quedi ben clar. La via d’ETA fa dies que hauria de ser en via morta.

Però gestionar un tema com aquest només amb “talante” em sembla una mica –massa- optimista. Una cosa és la imbecil·litat gairebé crònica catalana, que això si que es pot torejar simplement amb talant. Una de ben diferent és voler fer el mateix amb els terroristes etarres.

Que el procés de l’Estatut seria una solemne decepció col·lectiva estava cantat, veient com anava cadascú pel seu cantó. En Rubalcaba estic segur que mai s’hagués cregut que la part catalana li posaria les coses tan patèticament regalades. Mai vaig pensar que es podia fer res de seriós anant cada força catalana pel seu cantó. I per adobar-ho, una d’elles, a Madrid, seia a la banda espanyola. Quina estafa tan majúscula!.

Als catalans els pots prometre l’oro i el moro. Pots enredar-los públicament i davant dels seus nassos. I els catalans, imbècils on n’hi hagi, encara t’ho paguen fen corregudes per veure qui és el primer que es retrata amb el dispensador de talant.

Una cosa és que topis amb uns imbècils. I la jugada et surti rodona. I una altra de ben diferent és pensar-se que tothom pica cegament a l’ham del talant. A sant de què?.

Amb el mateix escepticisme que em vaig mirar les negociacions estatutàries a Madrid, amb el mateix o encara més, he cregut que la cosa amb els etarres no podia acabar a bon port.

Els descerebrats d’ETA diuen deixar les armes per tal d’engegar un procés de negociació política a Euskadi, on entre d’altres coses s’hi ha de contemplar el dret a l’autodeterminació. I la resposta espanyola, amb una sobredosi de talant és: Ok. Punt i seguit: de negociació política res de res. I això de l’autodeterminació, ni somiar-ho.

En aquesta mena de pseudodiàleg s’em feia impossible veure un final a aquest tema. Insisteixo, la quadratura del cercle només és possible amb els catalans. Ningú més s’avindria a aquesta mena d’afaitades. I quan les intentes fer a uns xorissos només te n’en sortiràs en el cas que ho siguis més que ells. Altrament, necessites alguna cosa més que talant per intentar vendre duros a quatre pessetes.