divendres, de gener 05, 2007

Catalans, ETA i "talante"

Jo no vul ser més llest que ningú. Vagi això per endavant. I a més, sé que les coses mirades des de la distància són el que no semblen.

Aquest procés de pau per aconseguir la jubilació d’ETA me l’he mirat amb bastant de desconfiança. Jo el desitjo absolutament, que això també quedi ben clar. La via d’ETA fa dies que hauria de ser en via morta.

Però gestionar un tema com aquest només amb “talante” em sembla una mica –massa- optimista. Una cosa és la imbecil·litat gairebé crònica catalana, que això si que es pot torejar simplement amb talant. Una de ben diferent és voler fer el mateix amb els terroristes etarres.

Que el procés de l’Estatut seria una solemne decepció col·lectiva estava cantat, veient com anava cadascú pel seu cantó. En Rubalcaba estic segur que mai s’hagués cregut que la part catalana li posaria les coses tan patèticament regalades. Mai vaig pensar que es podia fer res de seriós anant cada força catalana pel seu cantó. I per adobar-ho, una d’elles, a Madrid, seia a la banda espanyola. Quina estafa tan majúscula!.

Als catalans els pots prometre l’oro i el moro. Pots enredar-los públicament i davant dels seus nassos. I els catalans, imbècils on n’hi hagi, encara t’ho paguen fen corregudes per veure qui és el primer que es retrata amb el dispensador de talant.

Una cosa és que topis amb uns imbècils. I la jugada et surti rodona. I una altra de ben diferent és pensar-se que tothom pica cegament a l’ham del talant. A sant de què?.

Amb el mateix escepticisme que em vaig mirar les negociacions estatutàries a Madrid, amb el mateix o encara més, he cregut que la cosa amb els etarres no podia acabar a bon port.

Els descerebrats d’ETA diuen deixar les armes per tal d’engegar un procés de negociació política a Euskadi, on entre d’altres coses s’hi ha de contemplar el dret a l’autodeterminació. I la resposta espanyola, amb una sobredosi de talant és: Ok. Punt i seguit: de negociació política res de res. I això de l’autodeterminació, ni somiar-ho.

En aquesta mena de pseudodiàleg s’em feia impossible veure un final a aquest tema. Insisteixo, la quadratura del cercle només és possible amb els catalans. Ningú més s’avindria a aquesta mena d’afaitades. I quan les intentes fer a uns xorissos només te n’en sortiràs en el cas que ho siguis més que ells. Altrament, necessites alguna cosa més que talant per intentar vendre duros a quatre pessetes.

7 comentaris:

Salvador Grifell ha dit...

Bona reflexió!!!

Anònim ha dit...

ETA a estat i és útil però com un pas intermig per arribar "democraticament" a la independència via referendum.

Si les enquestes diuen que més del 50% votarien si a un estat-basc en part és gracies a ells.

Ells han evitat la immigracio massiva española=vot no al país basc.

Ells tb han expulsat gent del seu propi país encara que fossin bascos.

Tb ha fet que la gent estigui a favor o encontra.

Aqui a catalunya crec que el 45% se sen tan català com español.

Doncs al pais basc ets basc o espanyol.

Si algun dia fan un referendum i surt si sera gracies a ells.

Ignorar aquest fet és pensar il.lusament la paraula és més forta pel garrot.

Això del control de la immigració tb ho fa l'estat espanyol que envia "vots" dels seus als territoris on creix un moviment separatista.

Però a catalunya i viuen 700.000 persones nascudes a andalucia que tots sabem que voten i votarien.

Si a catalunya fem un referendum demà surtirà No pq l'estat haurà controlat la votació via colons.

Dessmond ha dit...

Anonymous,
La Eta que va fer volar Carrero Blanco fa anys i panys que no existeix.
La consciència nacional no la comforma la pedagogia etarra. Si aquest referèndum i surt serà, sobretot, per iniciatives tipus PNB més que cap altra cosa. Qualsevol partit nacionalista democràtic fa molt més que una bomba a Hypercor, per exemple.

Bachi ha dit...

Estic completament d'acord amb tu, Dessmond. Actualment ETA ja no és el que era, abans eren uns assassins amb idees polítiques, ara són tan sols uns assassins.

Montse C. ha dit...

Estic totalment d'acord amb la reflexió que fas.
Molta culpa la tenim nosaltres. Hi ha molts catalans que es deixen enlluernar pel luxe; crec que el que fa falta és menys cotxes de luxe i més treballar pel país. Però sembla que a molts de nosaltres ja ens està bé.
Tampoc crec que poguem comparar la situació del país basc amb la nostra. Al País Basc tenen dret a vot només 1.200.000 persones aproximadament; els bascos no tindrien millors condicions si fossin 6 milions d'habitants com en el cas català. De fet, segueixen pertanyent a Espanya com Catalunya.

El veí de dalt ha dit...

Dessmon, no sé què dir, certament. En això d'ETA (bé, no d'ETA, sino del procés de pau), estic ben desorientat. Suposava que petaria per algun lloc; però sense morts. Defenso un diàleg amb ells perquè si no es dialoga, mai s'arriba a re. A irlanda s'ha fet així i no hi ha volta de fulla. Però entenc la negativa dels polítics "demòcrates" a fer-ho si no hi ha treva ferma. És evident això, oi? No crec tampoc que un referèndum per l'autodeterminació a Euskadi tirés endavant (no el referèndum, que ja costaria; si no el mateix resultat positiu). I a Catalunya, ara per ara, ni me l'imagino a mig termini.

Juli ha dit...

és la història de sempre. ETA és un gran niu de vots, tant per uns com per altres...

Per cert això de que "el procés de l’Estatut seria una solemne decepció col·lectiva estava cantat" ho corregiria per: "Que el procés de l’Estatut seria una solemne decepció per un petit i desgraciat col·lectiu estava cantat"

Desgraciadament, a massa gent ja els hi anava bé aquest estatut...

Salut!!!