dissabte, de novembre 11, 2006

Presentació llibre d’en Ramon Tremosa

El proper dia 29 a les 20.00h en Ramon Tremosa presenta el seu darrer llibre, titulat “Estatut, aeroports i ports de peix al cove”. En aquest acte comptarà amb la participació de Salvador Cardús, de Francesc Sanuy i d'Eliseu Climent. Aquest llibre serà a les llibreries dintre de dues setmanes.

Si hi estàs realment interessat, fes la reserva de la teva plaça el més aviat al telèfon 934 527 252 o tramet un correu-e a catalunya@iivee.org . Després no ho podràs arreglar ni amb llàgrimes de cocodrilo.

És un acte organitzat per:
Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga
Hotel Avenida Palace
Gran Via de les Corts Catalanes, 605-607
08007 Barcelona

El darrer cop que en Tremosa va presentar un llibre seu, va ser una cosa caòtica a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes, a la Rambla de Catalunya, BCN. Va haver un over-booking monumental i vaig veure, per exemple, alts càrrec del Foment del Treball o ex-consellers, que s’havien quedat sense poder entrar. Saps que vull dir amb això?.
L’acte segurament valdrà molt la pena. En Tremosa és un bon orador, però és que en Cardús o en Sanuy tampoc es queden curts.

Estàs més que avisat, doncs. La cosa és bastant més senzilla que votar dos cops a ERC per després lamentar-se’n. En aquesta ocasió, si no hi ets a temps de reservar la teva plaça, diré el mateix que en Mas: ja t’he avisat sobradament. No hi haurà llàgrima o lament que faci reversible aquesta nova i amarga situació.

7 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

¿No et dona una visió depriment que el Papa de Roma, el cap de la civilització occidental s'hagi oposat a la manifestació que els gais han fet a Jerusalem? El dret a manifestar-se és part de la llibertat d'expressió.

l'home de la musica ha dit...

Hola Dessmond! escolta, tú saps que ha pasat amb els que tenen blog a blocat?

dona de fer feina ha dit...

Bon dia,
No us perdeu aquest aricle de l'Avui avui 12 de novembre:

http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

Dessmond ha dit...

Albert de la hoz,
Crec que volies deixar aquest comentari a algu altre, no?

L'home de la música,
Crec que a vegades els falla.Hi ha un excès de connexions. Es qüestió d'esperar-se, quan passa això.

dona de fer feina,
Crec que has deixat l'enllaç de l'edició sencera del dia. Quin article vols dir, exactament?

Sir William Temple ha dit...

El que haurien de fer el Tremosa, el Xavier roig, etc. es deixar estar la xerrameca i fundar el Partit Liberal Catala. Es que fa molt de temps que no vaig a les urnes perque no tinc cap partit que defensi els valors en els que crec.

dona de fer feina ha dit...

L'article de Vicenç Villatoro, a la secció Diàleg. El copio:


El país real se'n va cap
a una altra banda
El país virtual
Per als qui no ho van voler entendre a la primera, els ho tornen a explicar a la segona d'una manera més clara: el tripartit ens proposa una visió de la política catalana com una partida d'escacs entre les esquerres i les dretes. Com a Espanya. Com a França. Com a Múrcia. El primer tripartit era -en els fets i en les paraules- una proposta de redissenyar el mapa polític català. Un mapa polític es pot llegir de moltes maneres. Dretes i esquerres. Nacionalistes i espanyolistes. Radicals i moderats. Populistes i institucionals. El tripartit primer va dir als catalans que la manera correcta de llegir-lo era només dretes i esquerres. Que era l'única interpretació possible dels resultats electorals. I l'única justificació natural dels pactes i les aliances. Per tant, l'única que compta a l'hora de la veritat.

Aquesta proposta de lectura ja es va fer amb tota claredat fa tres anys. Però alguns no ho van voler entendre. Per tant, s'ha repetit ara d'una manera més clara: amb menys diputats, amb més diferència entre el guanyador i el segon, per fer un president més allunyat de la tradició catalanista i pitjor candidat. I perquè quedi més clar, s'ha rebatejat l'invent com a Entesa Nacional pel Progrés. El relat és clar: aquí hi ha un bloc d'esquerres i un bloc de dretes. Dintre del bloc d'esquerres, que actua com una entesa permanent, potser hi ha petits matisos sense importància: catalanistes, espanyolistes, independentistes. Però el que no és adjectiu, sinó substantiu, es comparteix. I continua el relat dient: a l'altre equip hi ha també matisos, i potser CiU no és exactament igual que el PP, però en el fons comparteixen el que és substantiu, que és ser de dretes. A Catalunya, ser independentista o espanyolista és adjectiu. El que és important, definitiu, el que et situa al govern o a l'oposició, el que permet agregar els vots perquè són homogenis és ser de dretes o d'esquerres.

Certament, la imposició d'aquest relat ha de vèncer algunes dificultats, i això encara no ho han aconseguit plenament. Una nosa que ha de vèncer aquest relat per imposar-se és la història del catalanisme durant cent anys, des de Joan Maragall a Pujol, passant per Prat de la Riba i Macià. Però la història pesa poc. Una nosa més important és l'existència mateixa de CiU. CiU es resisteix a fer el paper de dreta en un tauler d'escacs on les blanques són les esquerres i les dretes són les negres. No és que CiU es vulgui posar al mig, és que vol jugar una altra partida, en un altre tauler. En un tauler, a més, on guanya: el que juga la partida del catalanisme. CiU, la seva existència, la seva història, el seu suport social, no té cabuda ni paper en el relat que vol escriure el tripartit de la confrontació única entre dretes i esquerres. I com que no canviaran el relat, del que es tracta és de treure CiU del mig, o abocar-la a ser un partit només de dretes o, encara millor, ofegar-la per repartir-se'n les despulles. L'obsessió per treure del mapa polític català aquesta nosa que no quadra en el relat i que és percebuda a més com un graner de vots dels qui tothom es podrà alimentar expliquen la fòbia a CiU que hi ha en els fonaments sentimentals del tripartit, primera i segona edició.

Però el relat que ara se'ns torna a explicar -hem vençut la dreta; les esquerres sumen més; només l'esquerra pot garantir la cohesió social- ha de vèncer una nosa encara més rotunda: la realitat. El país real -no el país virtual que construeix el tripartit- no està travessat només ni principalment per una fractura entre les dretes i les esquerres. Hi ha altres coses que es debaten. Catalanistes i espanyolistes: per això surt Ciutadans, que són gent que voten Espanya, abans que dreta o esquerra. Institucionals i populistes. Moderats i radicals. Els debats del país real no caben en la cotilla dreta-esquerra que proposa el tripartit. Menys encara que en la cotilla d'una dialèctica entre catalanistes i espanyolistes. I llavors, d'una banda, sobreïxen per totes les costures. Però per una altra banda, la distància entre aquest país real que discuteix de moltes coses -també de moltes coses identitàries- i el país virtual on només hi ha teòricament progres o carques i has d'escollir a quina banda estàs, deixa fora de la política virtual moltes persones. Els sense nom, que deia en Salvador Cardús. Els qui voten en blanc. Una part de l'abstenció. Gent descol·locada, desubicada. Si la pregunta, tal com planteja el tripartit i tal com certifica en la seva entesa permanent de les esquerres, és si ets de dretes o d'esquerres, molts ciutadans no volen contestar-la. Perquè no saben què respondre o perquè pensen que la pregunta és una altra. El tripartit regna sense il·lusió en el seu país virtual de les dretes i les esquerres. El país real se'n va cap a una altra banda, es queda a casa o potser observa el divorci amb malestar i preocupació.

Vicenç Villatoro
Escriptor i periodista

Dessmond ha dit...

Sir William,
Fundar un partit no és una cosa molt simple. De totes formes CiU pot donar molt de joc, encara. Hi el seu cantó liberal que pot donar el seu joc.

dona de fer feina,
L'he llegit. Per variar, en Villatoro fa un bon article.