dijous, de novembre 16, 2006

Avui, a Lleida

Avui avanço el cap de setmana. Per raons de força major. Aquesta mena de raons jo mai les poso en discussió i les acato diligentment.

L’abril passat vaig conèixer en Miquel Segura, en un sopar que va muntar el Grup Hayek a Mallorca. Va ser una trobada més que interessant, donat que vam parlar abastament de moltes coses que fan referència a les Balears. Mallorca en particular és una gran desconeguda per la gent del Principat. Com sempre, si vols saber alguna cosa del cert, has d’anar a cercar la font. En Miquel Segura, a més de fer de periodista i escriptor, és el secretari general del ressuscitat Institut d’Estudis Baleàrics. És una font molt oportuna, sens dubte.

Ja aleshores ens va anunciar que era a punt de sortir el seu llibre "Arrels xuetes, ales jueves". Els jueus de Mallorca és un tema molt interessant. I colpidor. Amb ell també en vam parlar: gent que fins fa quatre dies vivia en autèntics ghettos. Quatre dies vol dir fa trenta-cinc o quaranta anys enrere. El fet de ser xuetó –jueu convers- et condenava a l’ostracisme. Aquest autor ja havia tret una altre llibre on tracta aquesta matèria: “Memòria xueta”.

En Miquel Segura, a més de ser xuetó, és un personatge pròxim al PP de les Balears. Però és, també, una persona amb les idees claríssimes pel que fa a la llengua i a la seva unitat. Té una idea molt dura de la realitat insular: l’efecte que ha provoca l’allau de la immigració no és pot menystenir des del punt de vista lingüístic. És una persona molt culta i té una visó intel·ligent del pes imposa aquesta realitat.

Em va agradar tan aquesta persona, que demà aniré a veure la presentació del seu llibre a Catalunya. Justament a Lleida. L’acte tindrà, a més, l’objectiu de presentar en societat TARBUT - Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea.

Conec ben poc –per no dir res- la ciutat de Lleida. Aprofitaré l’avinentesa per passar-hi el dia i fer-hi nit. M’encanta poder guaitar un dia de cada dia i veure com funciona el nervi d’una ciutat, sense el pes dels turistes ni d’altres badocs com jo.

Això sí: l’ordinador anirà amb mi. Com sempre.

29 comentaris:

catalunya.ffw ha dit...

Memòria jueva tan recent que hi ha xuetes que en fundar-se l'estat d'Israel se n'hi van anar cuita corrent.

Ja ens en faràs cinc centims.

Marc

Dessmond ha dit...

Marc,
A veure si dona per un post. Tan de bo!

Cruella ha dit...

Alerta no vos faci una xuetonada!

(Ei, de bon rotllo)

frannia ha dit...

Que en Miquel Segura t'agradi, em deixi enfonsada en la misèria. Si tens ocasió, diga-li que si tant li preocupa el pes de la immigració sobre la llengua catalana, que el seu partit faci una política lingüística com cal! Conec estrangers que parlen català perfectament. En conec d'altres que mai ho faran perquè saben que encara hi ha mallorquins de pares peninsulars que els hi diuen "háblame en cristiano" si ho fan en la nostra llengua. Ara m'has matat, Dessmond. Que t'agradi en Miquel Segura...buf, buf, necessitaré pair-ho.

Mireia ha dit...

Records al Francesc Pané si el veus per Lleida, i a mi el mallorquí que m'agrada molt es el Valentí Puig, que escriu molt be, però ai! també escriu a l'ABC, i també es pepero, que aixòs es una cosa que se m'escapa, lo de ser escrptor en català i al mateix temps ser del PP, que cadascú es molt lliure de ser lo que vulgui però es que el PP i el català...

Dessmond ha dit...

Frannia,
En Miquel Segura no és del PP.És proper al PP, que és ben diferent. És una persona que defensa el català i és una persona bastant incòmode, perquè acostuma a dir el que pensa.
Crec que s'ha d'anar a la font, per conèxier en Segura. A mi aquesta persona m'agrada perquè diu -i defensa- el mateix que jo. M'és absolutament igual si té o no té carnet del color que sigui. Està empíricament demostrat que fins i tots els més independentistes et poden deixar glaçat. Hi ha moments que no saps qui pot resultar pitjor per la llengua.

Mireia,
No sé qui és físicament aquest Pané. Està plovent o sia que no convida massa per anar voltant.
En Valentí Puig a mi també m'agrada. És un tipus molt preparat, molt bon escriptor i liberal. Ara, és bastant més nacionalista en Miquel Segura que en Valentí Puig.
Quan parlem del PP caldria saber llegir la lletra petita. Sobre tot a Mallorca. Cal saber perquè la gent ha arribat o no al PP, a Mallorca. No es pot ser simplista. A mi el PP no em fa cap gràcia ni una. Però jo respectaré tothom que defensi la llengua catalana. M'en fot amb quin carnet -o sense- ho facin.

dona corrent ha dit...

Completament d'acord amb en Dessmond sobre la valoració que fa d'en Miquel Segura. A Mallorca alguns no el poden veure perquè és vertaderament independent. A Mallorca el sectarisme fa molt mal al catalanisme. No entenc que el fet que algú admiri en Miquel Segura hagi de deixar enfonsat a la misèria ningú...

Dessmond ha dit...

dona corrent,
Mallorca és més complicada del que ens pensem. El catalanisme d'allí encara és més cainita que el d'aquí. Però ja ens hi acostem.
En Miquel Segura ha fet una gran conferència. Tot l'acte era en espanyol i quan li han donat la paraula ha dit: vos xerraré amb el català fem anar a Mallorca i si qualcú no m'entén, puc xerrar perfectament en català del Principat.
Qualsevol tipus del PP, del clixè que nosaltres conexem, hagués anat directe a l'espanyol.
Gràcies pel teu comentari, dona -no tan- corrent.

l'avi ha dit...

Benvolgut Dessmond em confeso un incult, perquè no conec en Miquel Segura, però estic segur que si vostè s'endur l'ordinador, ens farà cinc centims de com anat la presentació del llibre i em treurà de la meva foscor.

bacus ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
garmir ha dit...

Hola:
Jo una vegada vaig anar a un acte del PPC on hi era Jaume Matas, siiiii , el que a la vanguardia va dessitjar la victoria de ciu, i em va semblar una bona persona , un catalanista del PP balear. Sempre he pensat que amb persones com ell i en Piqué un acord liberal conservador a Catalunya seria possible, el resultat ja el veieu-ho un govern modern com el de les Balears, els balears son molt dialogants, es com Catalunya un altre món.

Dessmond ha dit...

Avi,
No és qüestió d'incultura. No es pot conèxier tot ni tothom.
A veure quan us en faig cnc cèntims. Estic baldat i demà tinc sarau de bon matí.

Garmir,
Aquest Matas que retrates és abans de l'època tripartit. Ara de catalanista en té el mateix que jo tinc de Pitito Ridruejo.

dona corrent ha dit...

dessmond,

Veig que coneixes Mallorca. :-)
Sí que regna l'esperit d'en Caïm al catalanisme de l'illa. I aquests darrers anys he pensat que vertaderament al continent es va cap a aquí. La política dels autoanomenats independentistes sembla anar encaminada que hi hagi dos blocs dreta-esquerra i punt. Després desitjarem tenir un PNB...quan haurem aniquilat el seu equivalent!
Aquesta anècdota que contes d'en Miquel Segura no és l'única que existeix però els catalanismes "d'esquerra" (segons la seva pròpia autoqualificació) no en volen saber res, d'això. És desesperant. Com tot plegat comença a ser desesperant al continent...Però resistirem...eh?
Ah! I gràcies per això de dona "no tan" corrent. :-)

dona corrent ha dit...

gamir, rei, no idealitzem Matas. Tot no és blanc ni negre, això sí. Però ha pres decisions de govern que no són exactament gaire catalanistes, Matas.

Pel que fa al suport que va rebre Mas a determinats mitjans de part de Matas, o Pedro J Ramírez...Vaig pensar que potser eren amb la intenció indirecta de donar suport a Piqué, que tan difícil ho té a Catalunya. Vull dir que li feien més mal que bé a Mas, i potser aquesta era la intenció. No ho sé...

garmir ha dit...

Hola:
Jo l´únic que se es que el centre català està en crisi desprès de la derrota impossada a Mas doncs ell es el guanyador peró el tripartit suma, igual ens em de fusionar tots o ..... tal vegada trucar al Joan Laporta perqué sigui el proper candidat de CIU, tant de bó no el vegin tan liberal en economia com al Artur Mas i el impresentabel del David Madi que per desgracia no plega, sense el David Madi, l´artur podria treballar milllor el centre-esquerra que es la banda que li falla.
Del balear Matas dir que ell al menys va impedir reeditar el tripartit a les illes cosa que aqui per desgracia CIU i PPCamb gent com David Madi no hem pogut fer. Una salutació

dona corrent ha dit...

gamir,
Fusionar tots? Vols dir amb el pp? No desbarris.
Matas no va impedir reeditar el tri sinó Munar. I és que el tri balear la va fartar. Són mal socis pertot arreu. Ciu no es pot juntar amb un PP dominat pels bàrbars. Seria com el que fa erc: governar a costa de tot. Aquest error ja l'ha pagat car, Ciu. David Madí fa bona feina i no veig per què el qualifiques d'impresentable. I Mas ha de ser més liberal, no menys. Només no es pot ser liberal en protecció del territori, del patrimoni i de la llengua. En aquests temes hem de ser proteccionistes, que ens hi va la pell. Matas no protegeix ni territori ni llengua ni patrimoni. Encara que ja t'he dit abans que no tot és blanc o negre.
Laporta hi és. Veurem què passa.

garmir ha dit...

Hola:
Dona Corrent sento discrepar de tu en el tema del liberalisme economic-proteccionisme, crec que aixó a CIU i PPC ens ha costat la derrota, via abstenció, t´imaginas un model económic català com el dels USA sense assegurança d´atur, seguretat social, feines mal pagades i gent que pensa que si som pobres es perqué ens ho mereixem i perqué ells son els mes llestos i "guapos" aixó per desgracia es el que volien algunes persones de l´equip del MAS com el David Madi, Xavier Sala Martin etc.. aquesta gent trenca amb la ideologia socialcrstiana i del noucentisme interclassista que suposa el catalanisme de arrel catolica que tan bé va encarnar Pujol, Nacionalisme económic i proteccionisme economic d´aquest tot el que vulguis, i una altra cosa aixó de dir que si MOntilla es por presentar es gracies a CIU doncs aixi ens ha anat per no paracticar el nacionalisme etnicista, ara un espanyol presidira la generlaitat i la farà sucursal de la moncloa. Una salutació

Dessmond ha dit...

Dona corrent,
Tinc interessos a Mallorca. Estic casat amb una mallorquina!. M'agrada molt Mallorca i faré el possible per haver d'estar-hi lligat per altres motius.

Garmir,
Jo em considero liberal i crec que en Mas fa molt bé en intentar portar CiU cap al liberalisme. Catalunya quan ha estat més pròspera ha estat quan ha tingut l'esperit liberal. El liberalisme és bastant més que aquests clixès negatius, que només fan servir els que han sentit tocar campanes.
Quan Catalunya ha entrat la vocació funcionarial, s'ha tornat poruga i ha entrat en crisi.
Ah, en Jan Laporta que es quedi al barça. La Generalitat és més que un club, tot i que en Montilla arribi a presidir-la.

dona corrent ha dit...

dessmond,

Molt bé. Ara ho veig, que hi tens interessos molt forts...:-) Ben casat.
Completament d'acord amb la resposta que dónes a gamir, ja que el liberalisme no és aquest enfilall de clixés que ens recita ell a la seva intervenció. Tampoc veig que als EEUU visquin com ell diu.
Pel que fa al noucentisme...Tampoc l'he vist mai com tu, gamir. Si aixecassin el cap els noucentistes i veiessin el panorama actual...uf!

Dessmond ha dit...

dona corrent,
Els noucentistes, si aixequessin cap, voldrien anar al forat de pet.
El noucentisme, que enguany n'és le centenari, algú n'ha sentit parlar?
Quin país de fireta!
En garmir és un pesonatge curiós. Té un discurs socialista i en canvi s'ha mogut en l'òrbita pepera. Garmir, ho dic de bon rotllo. Que et consti.

garmir ha dit...

Hola:
Dessmond, graciès ja se que ho dius de bon rotllo, per això mateix jo em sento comode participant en el teu blog doncs considero que tè un nivell molt elevat i crec que CIu en el tema d ela blogosfera anava respecte al PSC una mica retrasada, el PP per raons evidents se seguretat, el seus memebres no poden obrir molts blogs.
Jo soc socialcristià, ex-votant de Ciu i ara votant d enou i es cert de órbita pepera catalana decebut per l´oasis català, la gent del 3% i sector negocis de Ciu, per aixó sempre m´ha agradat el model renà de capitalisme , encara que sé que per desgracia a Catalunya, mai l´implantarem.
Dessmond et recomano que llegeixes la crónica de un llibre de Francesc Cabana sobre la saga dels cotoners catalans que surt a la vanguardia de avui diumenge. Explica moltes coses. Fins desprès i graciès per llegir -me.

frannia ha dit...

Dona corrent, "enfonsada en la misèria" és una expressió. Evidentment respect qualsevol manera de pensar. Un dia en Miquel Segura parlà bé de mi sense coneixer-me, i potser s'equivocava; jo parl malament d'ell també sense coneixer-lo i potser també m'equivoqui, però no tinc bones referències d'ell. El que sé no és bo i el que em transmet tampoc. I em segueix enfonsant que algú el consideri model de la defensa de la nostra llengua.

Dessmond ha dit...

Frannia,
Tinc una visió esbiauxada de la realitat mallorquina. Això ho he dit sempre i m'hi refer-m'ho.
Ara, el que jo he sentit dir en boca d'en Miquel Segura jo ho defenso, també. Alerta, no conec la seva trajectòria. Però el poc que conec... és clar, que puc vessar-la.

Una xueta ha dit...

Només volia contestar al primer missatge on diu que els xuetes anaren corrents a Israel. Això no és veritat. Un xuete mallorquí, en Cayetano Martí va escriure una carta a Ben Gurión demanant per anar a Israel unes famílies però la cosa va quedar en res. Aquest fet l'expliquen en Lionel Isaac i en Porsel en els llibres que tenen damunt els xuetes. Unes famìlies i cap d'ella xueta, varen emigrar a Israel,però quansi tots tornare. Un cas especial és el d'en Nicolau Aguiló, ell als 22 anys si que va anar a Israel i ara és el rabí Nissan Ben Avraan.

També volia afegir que conec molt bé en Miquel Segura, jo no som del PP, tot lo contrari, sé que la gent xerra molt malament d'ell, jo no sé si és veritat o no tot lo que se diu. Però a nivell personal el trob una persona interessant, molt culta i sobretot que estima molt la nostra llengua.

Dessmond ha dit...

Benvolguda i benvinguda xueta,
Crec que en general es coneix poc el fenòmen dels xuetes a Mallorca.
Jo de forma molt surrealista vaig conèxier un xuetó que fa poc van anar a viure a Jerusalem. Un tipus curiós.
No he llegit el material que dius, però segurament aportan molta llum a les nostres disquisicions.

Quant a en Miquel Segura em passa el mateix: penso que és un home interessant de conèxier, malgrat el que pugui dir la gent. La seva actitud respecte de la llengua, el que jo li he vist fer és l'actitud que faig anar jo i potser amb menys encert.

Anònim ha dit...

Jo visc a Barcelona hi he pogut comprobar que efectivament hi ha un desconeixement molt gros damunt aquest tema. I per acabar-ho d'adobar, n'Alfred Bosch amb el seu llibre l'Atles Furtiu, ajuda a la ceremonia de la confusió anomenant "xueta" a en Jafuda Cresques que ni tan sols encara s'havia convertit. Xuetes només ho són els 15 llinatges, encara que els descendents de conversos són molts més.

C. Forteza

Dessmond ha dit...

C. Forteza,
Fa potser un parell -català- d'anys que vaig assistir a la presentació d'un llibre a l'Espai Mallorca sobre aquest tema. Vaig quedar parat, perquè el desconeixia en absolut i em reconec poc coneixedor, encara.
Crec que és un tema prou interessant com per parlar-ne de tant en tant. M'agradaria organitzar algun acte a Barcelona i així li ho vaig fer saber al Sr. Segura.
Estaria bé poder comptar amb l'opinió de vostè.
Us agrairé, que per fer-ho més còmode, em feu arribar els comentaris via correu-e. El podeu trobar al meu perfil del blog.
Gràcies a la bestreta.

Nissan ha dit...

Hola tothom.
Perdonau-me que afiqui es nas dins sa vostra bitàcola, però com que començant amb xuetó ha arribat fins es meu nom en ses meues dues versions, trob que en podria dir un cèntim, si m'ho permeten aquests bons senyors.
He conegut personalment mestre "Quietano" i me contava com amic seu i me pensava que jo ho era seu, fins que me digueren que estava empipat amb jo no-sé-per-què. Ell havia organitzat, efectivament, una "alià", o emigració de famílies d'ascendència jueva (però no dels llinatges considerats 'xuetes') a Israel, en una operació clandestina (en Franco encara regia l'Imperio Español) que fracasà per manca total de preparació des grupet. Per cert que mestre Quietano no tenia planetjat fer es viatge ell mateix, i ses seues bones raons devia tenir, clar.
Té raó "una Xueta" quan rebutja les paraules de "Marc Arza Nolla", que no vengueren cap a Israel tans de xuetes com ell, o jo, voldria.
I és que resulta que es xuetons mallorquins han romasos del tot desfermats des "milieu", de s'entorn social, des jueus de per altres bandes del Món, i estan ben capficats dins es "milieu" mallorquí-català, de manera que, tant si somien o no en fer una visiteta a Terra Santa (en un grupet diocesà i allotjant-se a s'alberg franciscà de Casa Nova a sa Ciutat Vella de Jerusalem), no saben, ni poden, ni volen, fer cap altre passa cap a Israel, que per molts d'ells seria considerada com "una passa enrere", com me deia mon pare, al cel sia.
Així mateix n'hi ha un altre que jo conec, en Pep Fuster, de llinatge 'xuetó rodó', que ha vengut a establir-se a Jerusalem ja fa un bon caramull d'anys, només que ell fuig de premses i de reportatges mentres que jo los faig sa mitja.

En questió de llengües li diria a na "frannia" que no tan sols fills de pares peninsulars xerren es foraster, sinó que n'hi ha molts de mallorquins de bona soca que no el parlaran fora de casa, a es mallorquí, perquè 'fa vulgar' i soscava l'Unidad Nacional de la Lengua y del Imperio. I supòs que tendran raó, no és ver? De s'unitat de sa llengua catalana voldria afegir que no hauria de voler imposar es barceloní damunt es balear o s'empordà, i si es barcelonins poden dir "patitet" en lloc de "petitet", noltros també podem emprar s'aticle salat (llevat des pollencins, que no en sabran mai) i fer s'o àtona en lloc de s'u (llevat dets sollerics, que tampoc n'aprendran mai).

D'en Segureta, que és una persona i un polític, només en conec sa part més personal: un pobler que no té por de dir lo que pensa, que són sempre coses de seny, simpaticot i bona persona. De polítiques no en sé ni en vull saber…

Ah, i es meu nou llinatge és ben-Avraham, perquè consti en es protocol…

Dessmond ha dit...

Benvolgut Nissan,
Sigueu benviguts a aquest blog. Us agraeixo molt el vostre comentari, ben interessant per cert. Només vull dir-vos que no conec en mestre Quietano, que vos citeu.

Pel que fa al tema de la llengua: no crec que ningú vulgui imposar el barceloní. El que passa que els parlants d'aquesta ciutat són un gran nombre i s'els pot trobar per arreu, malauradament.
Jo penso que des de Mallorca hauriau de ser més combatents. Xerrau diferent a com ho fan a Barcelona, sí. Però el realment important és que xerrau millor. El català de les illes pot aportar molta sava a la variant raquítica barcelonina.
Espero que aneu visitant-nos més sobint. Per cert, jo ben aviat aniré a passar uns dies per sa roqueta! Hi passaré el Nadal.