divendres, de novembre 17, 2006

Arrels xuetes, ales jueves

Vaig arribar i vaig marxar de Lleida plovent. Calculava que l’escapada donaria per a més. Però quan el temps es posa de través no s’hi pot fer massa. Em va semblar, però, que Lleida és una ciutat en plena expansió. Creix amb una follia semblant a la d’altres ciutats, però té un riu que per allí on passa s’hi arrenglera una de les parts urbanes més interessants. En un dia de sol ha de ser una delícia passejar-hi. Una cosa semblant a Donostia, però tota ella més casolana.

Cap al vespre vaig anar a la presentació del llibre d’en Miquel Segura. Es va alegrar molt de trobar-nos, cosa que no me l’esperava. Com deia en l’anterior post, el vaig conèixer a Mallorca. Vam fer un llarg sopar i la conversa va donar per molt. L’endemà va escriure un article al diari Ultima Hora, que va afalagar-nos molt. D’aleshores crec que ha quedat un molt bon record per ambdues parts, pel que he comprovat.

La presentació del llibre “Arrels xuetes, ales jueves” va servir sobre tot per parlar dels xuetes de Mallorca. Són els descendents de jueus conversos, on queden especialment estigmatitzats catorze o quinze famílies arran d’uns fets que van passar el segle disset. Fets que van ser promoguts per la “santa” Inquisició, amb l’objecte de vetllar la puresa de la sang. En aquesta mena d’iniciatives, s’hi t’hi arreplegaven en podies sortir bastant malparat. Així és que molt subtilment, el tribunal va rebre una llista d’una quinzena de llinatges corresponents a persones que totes elles havien mort poc abans, per culpa d’una altra onada antijueva. Si eren absolutament morts tan els feia si els tornaven a encalçar. Però d’aleshores fins fa escassament vint anys, tothom qui va dur un d’aquests cognoms va ser condemnat al ghetto, per considerar-lo xuetó -descendent de jueus-.

Evidentment, en Miquel Segura n’és de xuetó per les dues cames. L’any 1994 va escriure el llibre “Memòria xueta”. Volia tractar el tema, però no des del punt de vista historiogràfic, que és el punt de vista amb el qual s’havien fets els llibres fins aleshores. Va fer aflorar la realitat de la situació xueta i això li va suposar haver d’anar escortat per la policia una temporada llarga. Va rebre bastantes més amenaces que en Sostres però va provocar que molt xuetes sortissin de l’armari.

Aquest nou llibre és un recull d’escrits molt personals. Són reflexions on intenta reconstruir la seva identitat, molt castigada durant molts –masses- anys.

L’acte va servir per presentar en societat l’associació TARBUT - Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea. Curiosament, la presentació fou en espanyol. En Miquel Segura va tenir un gest impagable quan li van donar la paraula: “xerraré el català que feim anar a Mallorca i si qualcú no m’entén, puc xerrar perfectament en català del Principat”. És un gest tan summament delicat com coherent d’algu que coneix el patiment d’haver de lluitar contra mil i una força, que només te per objecte privar-te de la identitat pròpia. Aquesta mena de detalls no haurien d’haver passat tan desapercebuts en un dia com el d’ahir.

5 comentaris:

l'home de la musica ha dit...

Sembla mentida que la humanitat de vegades tingui aquesta classe de comportament. Deu estar molt interesant aquest llibre...

nimue ha dit...

doncs sí que té bona pinta tot plegat... m'alegre que anara tan bé!

Bloquesferòmetre ha dit...

Encara que no vagi amb el tema del post, no us perdeu aquest escrit lúcid imprescindible:

http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html#more

Bloquesferòmetre ha dit...

Un altre digne de llegir-lo:

http://www.columbia.edu/%7Exs23/catala/articles/2006/Entrevistes_Resum/entrevistes_resum.htm

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
Té el seu interés. Ara, està escrit en clau personal.

Nimue,
Certament fou ben interessant. Val la pena fer escapades d'aquesta mena. Llàstima de la pluja!
Per cert, crec que aviat en faré una cap a València.

bloquesferòmetre,
No ve a tomb, però són dos articles dignes de ser coneguts. Gràcies.