dijous, d’octubre 12, 2006

Relleu generacional

Un dia com el d’avui és dia feiner. No cal donar-hi massa tombs. Ho és per un holandès?. Perquè hauria ser diferent per a nosaltres?. Pels catalans, una data com la d’avui ha de ser transparent i li hauríem de contestar xiulant.

L’any passat ho vam exemplificar amb l’organització de la Jornada Generacional d’Economia. Ja ha passat un any d’això. La idea sorgí fa molt de temps al si del Grup Hayek, on una de les principals preocupacions és la de visualitzar que el país està més que preparat per a que es produeixi un relleu generacional. Donada l’ambició de la proposta, es va compartir la iniciativa amb l’Associació Catalana de Professionals i l’Espai Vicens Vives. Fou una sort i una bona experiència poder comptar amb ells.

És cert que només ens apareixen les mòmies que l’imaginari de la transició un dia va posar en dansa. Hi ha massa gent que encara ostenta un protagonisme que ja no li correspon. El seu discurs és rematadament obsolet. Però ocupen càrrecs i llocs que fan d’aturador de les energies renovades que està covant el país. Hi ha tota una generació de nous talents que ocupen càrrecs de responsabilitat en grans empreses, amb idees brillants i amb una gran capacitat d’execució.

Ja seria hora que molta d’aquesta gent que fa dies que roda, faci com el president Pujol. Que es retiri a feines no tan visibles i deixi fer. Al cap i a la fi, una cosa com la transició ha estat oficialment modèlica. Però només oficialment. Hi ha motius, sobre tot generacionals, per pensar que fou una operació semi-bastarda, geperuda i vulgar, vulgar. (Aconsello, per exemple, la lectura del Llibre “Els assassins de Franco, d’en Francesc-Marc Àlvaro).

Aquesta Jornada va tenir una gran assistència i el nivell de les ponències va exhibir un interès indiscutible. Va visualitzar que Catalunya gaudeix de talent, d’energia i ambició renovades, com en el millor dels seus temps. Catalunya necessita avui donar joc a tot aquest potencial.

Tenim un país molt més avançat que la majoria de les propostes que ara mateix ens vol fer creure una determinada classe política, tant i tant vulgaritzada. Ho sabem nosaltres i ara, simplement, cal que se n’assabentin els demés. I precisament, avui, és un dia perfecte per esbombar-ho!.

10 comentaris:

La trappola ha dit...

El llibre d'en Francesc-Marc Àlvaro el trobo de lectura obligada. Sembla que amb els anys de democràcia hem anat oblidant i alguns han anat refent la seva biografia fins a esborrar totalment el seu col.laboracionisme amb el franquisme o el stalinisme. Resulta curiós que avui en dia ningú recordi com alguns dirigents actuals del PSC van treballar l'Ajuntament de Barcelona en època franquista i tenint càrrecs importants, hi ha moltes famílies importants que en el seu dia a casa identificàvem com a franquistes i avui en dia te'ls trobes remenant les cireres i donant lliçons de democràcia i "catalanisme".
Hi ha teories que parlen de la transició i la victòria del PSOE com un moviment orquestrat des de dins del mateix aparell franquista, a través del SECED de Carrero Blanco s'haurien infiltrat al PSOE i després haurien conseguit dominar el procés de transició tant per la dreta com per l'esquerra. D'això en parla un tal Anton Saavedra, ex-diputat del PSOE que assegura que el partit es va nodrir durant el procés de trancisió de gent provinent del falangisme. Serà veritat o no aquesta teoria conspirativa, però el que si és molt remarcable és veure com els principals mitjans de comunicació suposadament d'esquerres estan control.lats per persones provinents del falangisme (casualitat?), poso com a exemple el del senyor Jesús Polanco que en el seu dia es va fer milionari venent llibres de text durant el franquisme, i avui en dia poseeix el 64% d'accions del grupo PRISA (és a dir, El Páis, Cadena Ser, Cuatro, Digital Plus, etc...), un altra exemple el trobem a Catalunya amb la nissaga dels Lara, que també té l'origen de la seva fortuna en el món editorial durant el franquisme. No hi haurà veritable transició fins que no aconseguim esborrar tot aquest conglomerat de poder polític i financer forjat ja durant el franquisme i alimentat pels respectius governs del PSOE i del PP.

astrid ha dit...

Hola Dessmond, he vist una estona la desfilada de les Fuerzas Armadas. Quina diferència amb l'exèrcit de la xina que segueix el pas atlèticament. Semblava una cercavila, això dels espanyols!

Joana ha dit...

Dessmond,
A mi em fa feredat pensar que en Montilla pugui ser President. Anirem enrere com els crancs i els catalans , com dius, som emprenadors i hi ha una generació amb talent. Jo considero que som molts el que dia a dia anem fent país, però cal que no ens adormim perquè això ens pot passar factura.

JosepArnau ha dit...

Jo avui he treballat i dema tambe, res a celebrar.

A mes aqui a Dublin hem organitzat una botifarrada contra la hispanitat. www.catalansadublin.com

Dessmond ha dit...

La Trappola,
No puc estar més d'acord amb el que dius.
En tot aquest procés, en Francesc-Marc Àlvaro parla d'aquesta majoria "afranquista" que va quedar silenciada. La gran majoria de gent que s'ho va mirar tot des del pati de butaques i, que amb el relleu generacional, aquesta majoria encara és més àmplia.

Hola Astrid,
Si, les desfilades militars espanyoles recorden moments de Terra D'Escudella, amb un Tortell Poltrona pletòric. De conya marinera, vaja, amb cabra inclosa.

Joana,
Malgrat els malgrats jo confio molt en la Catalunya real. No és precisament la foto que ens subministren els media. Afortunadament.

Joseparnau,
Jo tampoc he deixat de fer feina, encara que no he fet precisament un botifarrada, més que metafòricament. Jo hi dedico indiferència a un dia com el de la hispanitat. Salut per Dublin!

garmir ha dit...

Hola:
A Catalunya aixó que diu Francesc-Marc Alvaro va pasar families del franquisme es van beneficiar de la democracia, peró també hi ha el tema de l´oasis català que al meu judici va fer el tripartit, donçs CIU manava amb un grup reduit de gent com si la Gneralitat fos de ells, amb opacitat com diu a vegades PPC i ERC que amb aixó coincideixen, per aixó si torna CIU al poder esperem que si ho façi de la mà del PPC per normalitzar plenament el pais i que no manin els de sempre, aixó es el que hauria de haver aprés CIU a l` oposició i jo personalment faig festa tant L´onze de setembre com el 12-0, es pot ser tan català com espanyol a la vegada.

Dessmond ha dit...

Garmir,
Un pot ser el que vulgi, encara que estigui escrit tot el contrari.
PS: Ara, això que "CiU manava amb un grup reduït de gent, com si la Generalitat fos d'ells", no em surt pas a la meva pel·lícula. Salut i bona diada, doncs.

garmir ha dit...

Hola:
Dessmond tens raó, el problema es que CiU ha d´apendre a no aplicar al menys el model neoliberal en economia si com esperem tot va bé i pot formar govern després de l´1-N, a mi personalment m´agradaría el model económic bavares basat en intervencionisme i capitalisme renà i grans multinacionals. Rep una salutació

Dessmond ha dit...

Bé, per a mi la fórmula ideal seria un estat molt fort, però en la mínima expressió. Que s'intervingui en les situacions que calgui. Però donar molt de joc a la iniciativa individual.

garmir ha dit...

Hola:
Exacte en part també es aixó recuperar l´esperit de la burgesia catalana de finals del segle XIX i principis del XX, que al meu judici s´ha perdut, CiU a principis dels anys 80 a través de fundacions i coses així va tornar a articular la societat civil catalana peró aquesta empenta s´ha perdut, sería com fer una Especie de Corporación Mondragón pels catalans com a Euskadi, un model cooperativista de capitalisme popular. Una Salutació.