dimarts, d’octubre 03, 2006

Davant el Colmado Quílez

Hi ha cops que m’agrada deixar passar el temps. Sense fer res en concret, simplement deambular. Crec que és un luxe descobrir un plaer com aquest. És un autèntic perill si t’hi aficiones. Però si ho fas de tant en tant, és molt saludable. Sinó recordo malament ja n’he parlat en alguna altra ocasió, quan vaig anar al Tall Anglès.

M’agrada veure molt els aparadors. Transmeten, sens dubte, el segell de cada casa. En els aparadors s’hi poden fer moltes lectures. Per exemple, si volto pel centre de Barcelona, intento fer-m‘ho venir bé per anar a petar a l’aparador del Colmado Quílez. A vegades em ve més de gust anar a veure La Pedrera o la Casa de les Punxes. Però també cal mirar de tant en tant el Colmado Quilez. Hi ha molt de missatge subliminal entaforat. La forma com han composat tota aquella mini-escenografia destil·la molt més que el vulgar impuls d’intentar encolomar-te una llauna de tonyina o de bonítol, d’espàrrecs o una pota dissecada del millor jabujo. Hi ha sempre material de primera dins aquell establiment, o sia que si vas afamat, pots anar directe a l’interior que sempre en sortiràs content.

Hi ha alguna ment sensible que, per exemple, tria els tons de la mercaderia a exhibir. Fa una composició prou harmònica amb tota una sèrie d’objectes que no s’han concebut precisament per formar cap part orquestrada d’una obra d’art. Hi ha la majoria dels cops un cant al minimalisme.

Hòstia, jo recordo les lloances que rebia en Michael Nyman. Aquest personatge va començar fent bandes sonores amb el director Peter Greenaway. L’any 1982 un i altre van fer un treball memorable a “The Draughtsman's Contract”, que la recomano de totes, totes. Després d’això i amb temps i una canya en Nyman va anar pujant com l’escuma fins que es va convertir en el pare del puto minimalisme dut a les bandes sonores. L’any 1988 tornen a fer feina junts a “Drowing by numbers” i allí ja comença albirar la ploma minimal del compositor. Ara, en Nyman, quan va cavalcar en el minimalisme talment com una divinitat, va ser venent discs i fent concerts a base de tocar un “La” en el seu puto piano durant trenta-set minuts. Després d’això un dels seus ditets anava –magistralment- a la tecla del “La sostingut” tres cops, i tres cops més per tocar –interpretar- un “Si bemoll”. Això el duia a recuperar el primer “La”, que repetia novament per espai de trenta-set minuts més, tancava la tapa del piano, aixecava el cul de la cadira, s’inclinava reverencialment al públic –snob- de Barcelona que li llençava una sonada ovació i una quantitat gens menyspreable de “bravos”. (No vull ni pensar un bis d’aquest personatge, que tranquil·lament podia significar una nova tongada de “La’s”).

I això és el que em suggereix l’aparador del Colmado Quilez, tot ell endreçat, fent repeticions d’una llauna bàsicament groga -de tonyina-, combinant intencionadament amb alguna d’espàrrecs o de cloïsses: una composició impecable d’art entre pop i minimal. No veig el perquè una obra com aquesta no mereixi els mateixos aplaudiments que un pedant i puto concert d’en Nyman. De debó que no ho entenc, a més de considerar-ho una monumental injustícia.

Quan m’estic encenent, un dit sincopadament repica en el meu omòplat. Em giro i no, no és el capoll de’n Nyman.

-Me podria dar una moneda de dos euros?
Molt gilipollament començo a furgar i veig que no porto ni una moneda al damunt. Per sort me n’adono, també, que estic fent el gilipolles. I el paio sembla que m'ho vol fer notar:

-No me quieres dar nada porque soy àrabe, verdad? Eres un poco racista.
-Bueno, hay dos cosas indiscutibles: que no tengo ni una moneda y que tu, àrabe o no, eres un jeta con tarifa plana.
- Eres otro racista. Por eso te molesta que haya tantos àrabes en Barcelona.
-No. (I li assenyalo l’aparador). Me parece patetico que, delante de todo esto, lo único que se te ocurra sea dar la lata.

18 comentaris:

Marc Arza ha dit...

Dos euros? Hi ha set monedes d'euro i el tio et demana directament la de valor més gran?

Àrab o no el tio no s'hi posa per poc, eh?

Com anem...

Salut,
Marc

Dessmond ha dit...

jbauer,
Si hi ha molts tious de cervessa. I d'aigues, n'hi ha de molts llocs. Valen un ou!

marc arza nolla,
Era un espavilat. Després diuen que els catalans som uns "pesseteros"!

l'home de la musica ha dit...

Bueno com veig la rabieta que has agafat, es criure una carta al director de "EL PIANO" i li demanare que canvii la banda sonora per sons de llaunes de tonyina i d'esparrecs repicant. Que et sembla??? per cert!!! dos preguntes:

-La conversa va ser real???
-Aquest super es un que ompla l'aparador fins adalt de llaunes? es que fa anys vaig veure un pel centre aixi tope gran, pero no se si dius aquest... ;p

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
Primera resposta: la part lletja de la conversa l'he estalviat. Aquest tio era un fill de puta provocador. Temps despres el vaig veure rere una pancarta d'una organització que suposadament es dedica a treballar contra el racisme fins i tot a internet.

Per cert, em sembla encertadissima l'iniciativa de canviar el piano per llaunes de tonyina. Sencillament ma-gis-tral!

Segona resposta: El Quílez és a Consell de Cent amb la Rambla de Catalunya. És un colmado, no un súper!

Dessmond ha dit...

Home de la música,
per cert, tu l'has de conèixer a en Nyman. Que en penses?

Anònim ha dit...

Home, molt maco, el Colmado Quílez. Un artistilla del tres al quarto en va fer un homenatge: era una mena d'estovalles de plàstic amb aquells cartells grocs retolats a mà on els botiguers d'ultramarins anuncien els productes en oferta: "Menjar per a gats, tres llaunes, per només 0'99" i així.
Els sociates, que tot ho perverteixen, en van fer el cartell d'una Mercè, i 300 exemplars numerats de l'hule en qüestió. Bé, Dessmond, que t'he d'explicar: era el Nyman de les estovalles batlenques.

ZAGASO ha dit...

Johi vaig sovint al Quílez St Cugat.
La veritat és que és una passada la qualitat i varietat de productes.

És caret, però al poble no hi ha res barat!!!

Dessmond ha dit...

Cruella,
Crec que va ser en Miranda, aquell il·luminat que té com a gran mèrit aconseguir subvencions astronòmiques per muntar coses tipus "el casament de l'estatua de a lliberat (NYC) amb l'estàtua de Colon (BCN)".

Ignasi,
No sabia que al "poble" també havia un Colmado Quílez. Hi ha pobles i pobles!. Segur que hi té a veure en Recoder, que va viure molt temps a l'Eixample!

Anònim ha dit...

Jeje, jo he passat moltes vegades per davant del Colmado Quílez però mai m´he atrevit a entrar tot i que em podrien fer un preu especial.

Dessmond ha dit...

Cristina,
Si em dius com ho de fer, amb això del descompte, ja hi entraré jo per tu...

Anònim ha dit...

això de "jeta con tarifa plana" és memorable!

Me l'apunto!

Dessmond ha dit...

Juli,
La barra d'aquest tio si que era memorable!

Anònim ha dit...

No conec el Colmado Quílez, però puc entendre de què parles. A mi, de tant en tant, m'agrada veure els productes exposats dels petits comerços: cereries, drogueries, tendes de postissos i perruques, merceries...i també em faig composicions artístiques. És una manera fantàstica de perdre el temps; millor que veure la tele.
I això de l'àrab...què extrany, els àrabs no solen demanar llimosna; són molt orgullosos. Però de tot hi ha en el món. Salutacions.

Mikel ha dit...

OStia no sabia que el cOlmado Quilez tenia sucursals....
Per altre banda el teu amic Nyman tocara d´aqui poc a Girona en un concert en solitari al piano , t´ho dic per si vols anar a tirar-li alguna llaune groga de tonyina al cap :-PPPPPPPPP

Dessmond ha dit...

Frannia,
És un exercici molt millor que la tele, i tant. A mi m'agrada fer-ho, també, pel Mercat de l'Olivar.
Aquest element, més que àrab, era un bandarra.

Mikel,
La informació que em subministres té un valor incalculable. He d'anar a Girona aviat, o sia que puc fer-m'ho venir bé!

Anònim ha dit...

Jajaja, tant de bo em poguessin fer un preu especial i es que el Colmado Quílez i jo tenim alguna cosa en comú;-)

ZAGASO ha dit...

El que que no tinguem a Sant Cugat!!!!

Tenim nous barris, Recoders antics i QUÍLEZ, curiosament a la Carretera de Cerdanyola, que no és dels llocs més pijos del poble...

Serà que els pobrets també tenim dret a veure les frivolités dels rics...

Per cert: t'he afegit a la llista d'amics que sovintejo...

Dessmond ha dit...

Cristina,
Haurem de crear un lobby, per lograr que ens facin la reverència aquests del Colmado Quílez, sigui de Barcelona o de Sant Cugat.

Ignasi,
Mercès per linkar-me. Sàpigues que tu també estàs enllaçat en la meva llista. Salut i visca Sant Cugat. Recoder inclòs.