dilluns, d’octubre 02, 2006

Fent diàling

Aquest cap de setmana no he obert ni un sol cop la televisió. És un bon símptoma, perquè resulta que no m’he mogut de casa. Començo a pensar que és un objecte més que prescindible, tot i que fomenti usos particularment encomiables com ara la lectura.

Llegir el diari té la pega d’anar desfasat unes vint-i-quatre hores respecte de la notícia. No pot suplir la immediatesa, que és el que durant molt de temps m’ha fet estar “enganxat” a la televisió. Però d’un temps ençà, aquest valor afegit que té la notícia televisada la trobo absolutament prescindible, vist el cúmul de material disfressat d’informació, quan en realitat no és més que pura anècdota.

Estem baixant a nivells dantescs. No sé per on caldrà cercar la informació de debò, però el que és cert és que no corre pels canal que fins ara havíem entens com a mitjans de comunicació. S’ha fet norma el publicitar l’anècdota, la collonadeta, amb l’agravant que aquest costum fa forat i marca tendència.

Avui anant cap a la feina, he engegat la ràdio. M’ha servit per posar-me al dia. I he confirmat que el material noticiable és absoluta beneiteria, que implica perversament periodistes i polítics. Han estat aquests darrers els que s’han dedicat a fer mítings, amb un contingut que em fa sentir vergonya aliena. A vegades no saps si Polònia s’emet en sessió contínua, tot i que les programacions no t’ho confessin. Són els periodistes que se’n fan ressò d'aquesta misèria i per mor d’això, el polític es creu obligat a enfilar el camí de la ruqueria, per tal d’assegurar-se una quota de notícia.

He començat a fer dialing. Anava de RAC1 a Catalunya Ràdio. Ha hagut un moment sobiranament frustrant: a la primera, unes iaies parlaven de la situació vergonyant de les vídues en aquest país. (He pensat que s’ha que de ser molt hipòcrita per anar muntant xiringuitos per salvar el Congo Belga, com si a casa nostra no hi hagués causes solidàries per resoldre). I a Catalunya Ràdio en Madí i Zaragoza protagonitzaven un debat només apte per a ments trastocades. Es fa indispensable patir una pèrdua abundosa de matèria gris per poder aguantar-los. Semblaven dos extraterrestres donat l’interès que els centrava la conversa, tan gremial i només pensant en clau dels seus respectius partits. La realitat corre molt en paral·lel a aquesta classe política.

Fent dialing m’he quedat amb el dubte: és aquest periodisme tan banal el que obliga a que els nostres polítics hagin de baixar a un terreny tan miserable, on aparèixen com a subhumans o són els mateixos polítics que no tenen prou fons i només proporcionen material informatiu tan abominable?.

13 comentaris:

Ber del 2n3a ha dit...

Per mi que són els polítics que es creuen els reis del mambo i que qui no és del seu "status" és curtet i per això s'han de rebaixar aquest nivell tan miserable que dius perquè els entenguem, ja que si parlessin de coses més profitoses no els fariem cas...

bellosoli ha dit...

la tele ja no la miro mai, m'avorreix molt. Només miro pel·lícules de DVD o del digital i prou. Be, alguna sèrie com porca misèria o house també cau. És que no fan res que valgui massa la pena. L'internet és el meu vici, i gaudeix encara de més immediatesa informativa q la tele!

I fer dialing? jo sóc molt fidel al minoria absoluta.

jbauer ha dit...

Dessmond, estic totalment d'acord amb tu. Els polítics estan obligats a fer alguna cosa cada dia per poder sortir a la tele, que els minuts que sorten, estan totalment programats. Els hi diuen als periodistes que demà estaran a tal lloc (casal d'avis, fàbrica...) i quina part tenen que gravar.
En Chamb m'hadit avui que sortien unes imatges d'un palestí que mort en primer enquandre. Potser fa pena ser periodiste en aquest mon?

Dessmond ha dit...

ber del 2n3a,
És això o bé que els que decideixen el que és o no és notícia, només estàn per la brometa fàcil. Quin criteri es fa servir per decidir que una noticia ha d'anar o no en un telediari?

Bellosoli,
Jo també faig això. M'he passat al dvd. Pel demés no l'uso la TV.

jbauer,
No he vist les imatges que diu en Chamb. Ara, el que fa pena potser és haver d'aguantar aquest periodisme. Convertir el morbo en noticia em sembla miserable. I sembla que això s'ha convertit en norma.

Sulpertu ha dit...

Dessmond, estic totalment d´acord amb el teu post. Abans sempre em mirava les noticies, i ara prefereixo llegir-les per internet (bàsicament pel que dius que el diari està desfassat). El nivell del periodisme crec que ha baixat moltíssim, i el nivell de la classe política no cal dir-ho. Recordo amb nostalgia quan els periodistes només informaven, des que es dediquen a opinar...la majoria d´ells perden tota credibilitat.

Dessmond ha dit...

Sulpertu,
Ara tinc una de temps per fer coses de profit, ara que no engego la TV...

Cristina ha dit...

Fa anys que per mi el televisor és un element purament decoratiu i l´encenc en comptades ocasions. Les notícies les escolto a la ràdio però principalment llegeixo el diari per internet perquè es va actualitzant contínuament. Em va sobtar a Argentina que al telenotícies d´allà hi havia un periodista que donava la seva opinió personal a cada notícia. Era indignant la frivolitat amb que parlava de qualsevol tema.

Dessmond ha dit...

Cristina,
Doncs a Catalunya cada cop som més argentins... aqui també es fan servir els judicis de valor per presentar una notícia. Són les "coletilles" finals, abans de que aparegui el video.

l'avi ha dit...

Benvolgut Dessmond, tan en els mitjans de comunicacxió escrits, televisats o radiats, els empresaris volen resultats d'audiència,per alló de la publicitat. Per tant, tot deu fa el que pot

Chamb ha dit...

dessmond,

el diàling ha esdevingut insuportable a Catalunya. Potser es salva part del programa del Basas (sobretot la tertùlia del dimarts) i el Clapés. Avans el Llucià Ferrer tenia dies molt bons a RAC105 però a Catalunya Ràdio encara no m`acana d`agradar.

Joana ha dit...

Em pregunto de qui ens hem de refiar si el nivell va baixant. Els periodistes són qui han de fer una feina impoluta en quant a informació. Ells són els professionals, els universitaris, els que no volen que hi hagi intrusisme. Llavors ells han de mantenir o pujar el nivell. crec que el problema rau en les audiències i això fa que s'espatlli tot. Jo escolto en Xevi Bosch a RAC 1, i el minoria absoluta. Abans, La República de'n Joan Barril, m'agradava molt. La tele decora el menjador. Bé, per veure el Barça.Les pelis, al cinema

Que tinguis un bon dia!

Plam ha dit...

Hòstia Dessmond, els teus lectors deuen ser extraterrestres, ningú no mira la tele!

Per cert, jo tampoc no la miro... llevat de Quarts de Nou, l'Agora i el De Llibres xD

Au, salut

Dessmond ha dit...

l'avi,
estic d'acord en part. Però crec que els mediocres no són únicament els empresaris. Hi ha molt mercenari mediocre, també.

Chamb,
Jo també em bellugo per aquestes emissores. El Bassas només l'escolto quan surt en J.B. Culla. Allò, malauradament,s'ha convertit en un santuari socialista infumable.

Joana,
A mi no em serveix l'argument de l'audiència. No hi ha res més net que un porc. Però si només el deixes viure entre fems, aleshores només fa el "porc". Dona bona teca a la audiència i menjarà. Ara, no tothom està capacitat per preparar bona teca.

Plam,
Crec que aquest blog s'està convertint en una congregació fastigosament cabal i selecta. He quedat gratament sorprés de veure que jo no sóc l'únic extraterrestre confés d'aquest país.
Salut!