dimecres, d’octubre 25, 2006

Blogs, polítics i productivitat

Dissabte passat el periodista Manel Cuyàs va escriure un article prou interessant, que a més va fer prou fortuna. Segurament ha estat un dels més llegits en aquests darrers dies, com a mínim en la blogosfera. Certament, s’ho ben mereix.

Però no és aquest periodista l’únic que passeja per aquest món i descobreix sensacions o paràmetres nous en la vida de les persones. Pistes que semblen revolucionàries, que ens faran canviar molts esquemes que abans semblaven immutables, imperibles.

Hi ha molt de teòric ja posat en marxa, que està radiografiant el panorama i aventurant futuribles. Hi ha, també, molt d’expert que encara ha de demostrar que ho és. Hi ha molt de visionari desfermat; molt erudit de “pasta de xurro”.

En aquest deliri de l’excurssionisme bloggaire m’hi situo jo també. Però el que m’assalta no són reflexions tan elevades. No m’interessen massa els tombants dels blogs ni d’aquesta generació emergent. La meva ciència d’internauta dura menys que cap de les amenaces d’en Puigcercós: dos telediaris. Anant molt bé, jo tot just n’aguantaria un i mig.

Què he descobert, doncs, jo en la bloggosfera?:

Un aspecte positiu: és un instrument absolutament transversal. La temàtica dels blogs és finita, però com la vida mateixa. S’hi pot trobar de tot. Però un sector que va en alça, sens dubte és el blog polític. Aquest tipus el tracta abasta, contínua i saberudament en Saül Gordillo.

Me n’he fet un fart de visitar-los. Un fart. I això m’empeny a apuntar una primera traça: en general gaudeixen de l’autisme mateix que poden patir en el món no virtual. Es limiten a fer “cut and paste” amb un desfici superior a la mitjana. No conec cap blogger polític que aporti un plus de novetat. L’ànima del blog segueix essent la versió oficial del partit. Allò de trencador, allò que potser mai diries en un context formal, el blog més que permetre-ho, t’ho demana. Excepte quan ets un esperit amb un carnet polític.

La segona i terrenal traça que m’apunta el fruit dels meus passejos: en quines hores es dediquen a engreixar el blog?. N’hi ha alguns que són absolutament maratonians, que sí, que potser hi ha molt de “cut and paste”, però cony, la feinada va molt més enllà d’això. El manteniment es fa simplement en hores de lleure?

Tercera traça, que potser hauria de ser un subapartat de l’anterior: de les meves rondes per la blogosfera política veig que els autors només ens parlen i, fins i tot il·lustren, les seves inacabables estones dedicades a fer proselitisme. Evidentment en hores de feina. Hi trobo gent amb càrrecs públics fent-la petar per la seva causa partidista en hores que, jo crec (i ho dic molt i molt humilment), haurien de ser dedicades al comú dels mortals. Hi ha un fotimer de batlles, regidors en el govern de les ciutats o a l’oposició... tots fent “bolos”. Em demano si en Tremosa, per exemple, imputa una partida com aquesta quan fa números sobre el cost ocult que tenim posat en dansa en aquest país. País tan blogger, tot ell.

11 comentaris:

Txell ha dit...

Em cansen els blogs polítics. Prou enredada estic, en el dia d'avui, per què m'acabin d'atabalar en la meva intenció de vot.
Dessmond... era la única que duia senyera?

Anònim ha dit...

Home l'article d'aquest Manuel Cunyàs no l'havia llegit però realment està prou be, tu t'hi sents identificat?

Dessmond ha dit...

Txell,
No eres la única. Jo vaig anar amb quatre més. Ens vam trobar la sorpresa que allí on vam seure, la gent es va emprenyar perquè no havia cantat We shall overcome. Hòstia, tots amb senyera i ni la van tocar!
Bon detall el del Bruce amb l'estelada al damunt. Curiós a TV3, que ni ha sortit!!!
Finalment, l'Exèrcit demana fotos, en vas poder fer?

Farlopa,
Identificat no sé si és la paraula. Estic d'acord en el que s'hi diu. Això, sí.
I tu?

Txell ha dit...

Si t'expliqués el tema fotos.... arggggg el flaix de la meva màquina no va agafar res. I si que vaig fer fotos si! però només es veuen puntets i llumetes!
Ara bé, si vols t'envio la meva foto amb el meu colega, fent la cervesa una hora abans de començar.

Dessmond ha dit...

Txell,
Els hi reenvio als de l'Exèrcit? Crec que volen penjar fotos de la "diada"...

Mikel ha dit...

Juaujuasjasuasu el moment senyera no es va poder produir.... jo de fet nomes vaig veure una estelada , una senyera i para de contar..

Dessmond ha dit...

Mikel,
No va haver la cançó! Això va desmobilitzar aquest imprescindible Exèrcit!
Ara, allí a les fosques... poques banderes haguessim lluit.

Toni Ros ha dit...

Podríem dir que, dins la Catosfera, els blogs polítics són "soroll mediàtic", un mal necessari, una moda que ocupa el temps de gent partidista, o sigui, poc creativa, que consum consignes i les repeteix a ulls clucs. Per a mi, és la massa menys interessant dels bloggers, amb l'excepció de 3 o 4 analistes que segueixo i em mereixen un cert respecte.

Mikel ha dit...

De totes formes tot i no tenir canço si hi havia senyeres la gent les tenia molt amagades...

Anònim ha dit...

Tens rao identificat no és la paraula però te molta rao ... penso que realment tot hauria de canviar una mica i l'exemple amb el Jorqueres és molt encertat, jo escolto les croniques que fa a minoria absoluta de rac1 i si tots l'expliquessin com ell potser sabriem o aprendriem més ... per tant ens podriem considerar generacio bloc suposo que si !!! En fi això del bloc és tot un mon per tant crec que si !!!

Dessmond ha dit...

Toni Ibañez,
Coincideixo amb tu. En el fons el que volia significar és que els blogs et permeten visualitzar clarament que molta gent dedicada a la cosa pública, en realitat no penca pel ciutadà sino pel partit. T'ho diuen ells mateixos. Ho trobo bastant escandalós. Així de simple.

Mikel,
Crec que la foscor en va amagar moltíssimes.

Farlopa,
En Jorqueres, si no vaig errat, és professor universitari. Això fa que sigui molt entenedor.
Potser si que sóc de la generació blog. Ara, em molesta aquesta obsessió per posar etiquetes a tot. Al final, tal com les posen, les treuen i et quedes en pilota picada.

Jbauer,
Jo no crec que vaig ser en un lloc preferencial. Era a un lateral, amunt. Només podia intuir el que era l patilla esquerra del Boss.

Segons en Saül Gordillo, es veu que hi ha molta secretària que ajuda al polític. Jo penso que això no és tan cert. Que treuen el temps d'on no l'haurien de treure. Ja ens entenem...