dimecres, de setembre 06, 2006

Nit amb liberals

Ahir va ser una nit forta. Era la cloenda del Seminari d’economia liberal del Grup Hayek.

S’ha de dir que va ser un acte molt interessant. Sorprenent, potser tan com interessant.

Quan portes hora i mitja parlant de Von Mises, del mètode, de la praxeologia, la catalactica, el positivisme i són les tantes de la nit, t’envaeix una rara sensació de sol·litud.

Va fer una classe boníssima en Fernández Teixidó, que a una banda hi tenia en Joan Oliver i a l’altra el professor Juan Torras.

Curiosament, els liberals moderns –sobre tot l’Escola Austríaca- a Catalunya són defensats per gent que m’atreviria a dir que ve de l’extrema esquerra. El mateix Fernández Teixido era un comunista revolucionari radical i mira-te’l ara mateix per on para. En Joan Oliver té un passat esquerranós que Déu-n’hi-do!.

En Fernandez Teixidó segurament és un tipus molt inteligent. Té un discurs que logra mantenir l’atenció de la parròquia com poca gent sap fer. És molt fàcil fer badallar, quan t’embranques amb una matèria com aquesta davant un públic poc o gens entès. I ell no ho aconsegueix pas, ans el contrari.

Diu que quan descobreix Von Mises, el món se li fa miques i l’ha de tornar a recomposar. Avui em costa d’imaginar a un element d’extrema esquerra que intenti mirar més enllà del seu manual. Fer-ho i tornar a bastir el teu ideari, crec només ho pot fer algú verament inteligent.

Em va fascinar sobre tot que aquesta gent al cap hi té Catalunya i el món. Les coses s’expliquen tenint el món al cap. Com hi tens Catalunya. Això és una actitud molt poc freqüent. Molts intenten presumir-ne, però són pocs els que no en presumeixen i en canvi ho destil·len. Pensant el que passa al món, pots tenir més clar cap a on ha d’anar Catalunya.

10 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Dessmond,
El problema d'aquests liberals neoconversos és que són molt poc liberals en les seves idees, i defensen la desregulació amb el mateix èmfasi revolucionari que defensaven la revolució. Liberal deu ser el que desconfia fins i tot del seu liberalisme...

Dessmond ha dit...

Ramon,
Molt hàbil el teu comentari. No podia esperar menys de tu.

El liberalisme defensa bastantes coses que no són precisament les més tòpiques. Per això fa tanta por, sobre tot a qui no s'en considera.

Un indígena ha dit...

Tal com estan les coses, amb el mal que la dreta espanyola ha fet tot apropiant-se i manllevant els termes "liberal" i "liberalisme", té molt de mèrit que algú confessi públicament ser-ne. És una llàstima però si hom va pel món defensant idees "liberals", més d'un l'identificarà com a simpatitzant del PP. Molt greu.

Dessmond ha dit...

Indígenes,
Bé, espero que com a mínim, a Catalunya, logrem fer una clara distinció del PP.

Anònim ha dit...

I tant home com en Pio Moa de membre del Grapo a "liberal" versió ibèrica.

Dessmond ha dit...

Anonimous,
Pots dir això i no cal que vagis d'anònim. Tampoc és tan "fort" el que comentes.
Ara, he de dir-te que barrejar les coses com intentes és ben desafortunat. Per tu, perquè demostres no tenir ni idea o mala fe. I per mi, perquè amb aquest arguments de blanc o negre serà difícil que convencis ningú.
Si parlo de nacionalisme, només puc ser un nazi... Em sorpren la fortuna que ha arribat a fer la forma d'analitzar les coses en Rajoy i en Bono.

Chamb,
Estic d'acord. La paraula liberal fa por, sobre tot, als qui no ho coneixen o saben que pot fer trontollar els seu principis.
La paraula liberal defensa la llibertat. Per això fa tremolar tanta gent. Per això aquesta por és transversal.

9:38 AM

Marc Arza ha dit...

El Grup Hayek em sembla una de les associacions més interessants del que hi ha avui a Catalunya.

Fa poc que vaig descobrir-los i tinc ganes d'entrar-hi en contacte.

Tenir al cap Catalunya i el món és l'única manera de servir el país com cal.

Salut,
Marc Arza Nolla
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Anònim ha dit...

t'asseguro que jo hauria badallat moltes vegades!

Dessmond ha dit...

deric,
bé, ets massa agosarat fent tal afirmació.
Una cosa és que no combreguis amb la matèria i una de ben diferent que no sigui interessant.

Ramon Bassas ha dit...

- Dessmond,

No em fa po, no; el dogmatisme, sí. I com que molts dogmàtics ara es diuen "liberals" (que deu voler dir "sense complexos", potser deu ser q en tinc una mica...

El tema és... des de quin punt de partida iniciem la cursa a la llibertat? Tothom parteix amb els mateixos avantatges? Bé, la meva única crítica al liberalisme és aquesta. I res més.