Itching like grass

Jo també vull un estat propi

M’afegeixo a la crida fet per feta per en Xavier Mir. Consti que no sóc massa partidari de fer coses purament testimonials, perquè tenen data de caducitat segura. La sobirania no s’ha de reclamar a cap instància, s’ha de d’exercir. Malament quan la reclames, perquè vol dir que estàs desesperat o en vies de ser-ho. I jo no n’estic; ans el contrari. Cada dia tinc més clar amb quin peu em llevo, amb quin idioma he de donar les gràcies per tornar a tenir tota una nova jornada per endavant o de sentir-me tan afortunat per haver crescut humanament en aquest redol de món. No necessito que ningú em beneeixi aquest esclat de joia domèstica. Per més que algú decreti el contrari, jo i els meus, seguirem sent així. Com els set, deu, dotze milions de persones que han tingut la meva sort.

Però valoro amb la mateixa rectitud i generositat aquells amb qui compartim una situació desigual de veïnatge. He d’acceptar que tot moment té un cicle vital i que evoluciona. He de reconèixer que cal actualitzar aquesta Hegemonia Catalana en la Política Espanyola, que tan brillantment va descriure en dos volums el geni de la filosofía catalana, en Francesc Pujols. Em sembla just, igual que qualsevol pare vol pels seus cadells, que algun dia comencin a llaurar-se el futur en la pròpia responsabilitat i independència. És d’una justícia incontestable el fer-ho.

És per això que vull proclamar que Jo també vull un estat propi, pels espanyols. Han corregut un llarg camí que els capacita abastament per esdevenir una nació lliure de complexos, del jou català que ara mateix tan els trasbalsa. La nostra acció, cal reconèixer, que no els deixa viure plenament i en la llibertat que qualsevol esperit nacional necessita per a poder-se realitzar completament, sense una servitud com la nostra.

Demano valentia als nostres compatriotes. Demano fermesa i coratge, davant el trascendental moment on reclamo un estat propi per als espanyols, que els deslliuri del que podria acabar convertint-se en despotisme català. Una estructura independent de la nostra els farà ser cabals, mesurats, viure la vida sense cap mena d’amenaça que la nostra presència els pugui provocar.

Catalans, desperteu i adoneu-vos-en com he fet jo, que cal urgentment prendre aquesta determinació. Que la por no us faci abassegadors. Però és que és la vida mateixa la que ens obliga a cada pas.