diumenge, de setembre 10, 2006

Cara de pòquer

Com cada any, arriba l’onze de setembre. Sempre m’ha emprenyat veure la cosa lúdica en la qual molta gent reconverteix la Diada. De lúdic en va tenir ben poc el seu orígen, però aquí som així “d’open-minded”. Reconec que a la Diada li cal alguna cosa de més calatge, sobre tot veient el que s’ha fet fins ara, que és una tronadura rere altra.
Els uns recordant en Salvador Allende, els altres el Front Polisari i els de més enllà, des de fa relativament poc, tenen tema nou amb les torres bessones.

Però el que em remata enguany és que, per mor d’aquest estatutet, hem de celebrar una Diada de “reafirmació nacional i social”. Quina manera d’enllustrar les paraules i buidar de contingut el que hauria de ser un dels dies de referència per tots els catalans.

Sort, encara, que hi ha qui com en Marc Arza diu coses com aquestes.

15 comentaris:

Joana ha dit...

Dessmond,
Els ciutadans de a peu ja anem fent el dia a dia. El buit més gran és dels polítics, desapareguts tot l'estiu i amb poque ganes de treballar. O no es recoreden de qui els ha votat? Ells són els primers que fallen.
Un estiu que Catalunya ha estat"sense govern". Ja em direu com pot ser enguany aquesta diada. Només maquillada, com cada any.

deric ha dit...

Els polítics viuen en un altre món, en una altra realitat, sóm els catalans els que fem dia rera dia la nostra diada!

Ramon B. ha dit...

Dessmond,
A mi em sembla, en canvi, que la Diada ha pres un aire institucional més digne, amb el nou format al Parc de la Ciutadella.
I, en qualsevol cas, reivindicant i lluitant, també es cal fer bona cara, no?

Dessmond ha dit...

Joana,
No ha estat molt lluïda la Diada. Una olla de grills...

Deric,
Tens molta raó. El país funciona malgrat els polítics. És una llàstima.

Ramon B,
Són opinions respectables. Jo no acabo de veure això de Que té un aire institucional més digne. No veig que sigui més digne que quan governava CiU.

frannia ha dit...

La diada de Mallorca, ja ho sabràs, es pintarà amb banderetes als balcons. Però la teva família política i jo haurem pagat, amb els nostres impostos, el plantell d'artistes nacionals, tipus Edurne, que actuaran aquest dia per enaltir la nostra particular "reafirmació nacional i social". Que vols que et digui, Dessmond? Tot plegat fa oi, però oi de mallorquí, que sona encara de manera més repugnant que el fàstic.

Dessmond ha dit...

Frannia,
Nosaltres també convidem "artites nacionals"; fem de la diada una cosa que s'apropa més a celebrar l'aniversari d'un parc temàtic que la Diada Nacional. A mi també em fa oi.

Marc Arza Nolla ha dit...

T'agraeixo l'elogi i el link!

Merci,
Marc

Mikel ha dit...

jo crec que per la majoria de catalans no deixa de ser un dia de festa i de no tenir que treballar res mes simple que aixo.

karbeis ha dit...

Certament, els catalans no tenim més remei que celebrar "diades" a diari. Si haguéssim de confiar en tot aquesta patuleia de figurants que redueixen el seu lluitar per la nació a fer una ofrena florar un cop l'anys, aniriem ben arreglats.

l'home de la musica ha dit...

Doncs si... Estic amb el Deric!

Violant ha dit...

Hola Dessmond, doncs jo he treballat durant el matí i a la tarda m'he dedicat a fer un poema per a l'ocasió, això sí, una mica rebel.
Una abraçada!

Dessmond ha dit...

Marc Arza,
No has d'agrair res. Només faltaria!

Mikel,
Hauria de ser qualcom més trascendent. La classe política, així ho hauria de transmetre.

Karbeis,
Totalemnt d'acord, per variar. El dia a dia és vital. Més que un cop l'any.

L'home de la música,
Doncs jo també estic d'acrod amb en Deric. Conseqüentment, estic d'acord amb tu!

Violant,
El treball honora l'home, ho sabies?. És una expressió en sentit genèric, que consti.
Ara vaig a mirar el teu blog, a veure si l'has penjat aquest poema.
Salut!

Chamb ha dit...

quan jo era casat el dissabte ideal era anar al mercat de SAnt Boi i comprar un bon peix per fer al forn i verdura per acompanyar. No se comprar als mercats i em prenien el pel. Però m`emprenya molt més pagar per gasolina que per una Orada.

El feiem al vespre i sopavem quan els nens ja dormien . Aixi podiem beure tranquilament tota la quantitat de vinya
sol que acceptava el fetge.

Un peix al forn amp patates , ceba i tomàqurt, per a dues persones. Els millors dissabtes de la meva vida.

Dessmond ha dit...

Chamb,
Ostres, certament un peixet cuinat així et fa tocar el cel amb les puntes dels dits...

Ramon B. ha dit...

Dessmond,
Potser sí, però és que l'acte a la Ciutadella no es feia