Itching like grass

Air Berlín

Les companyies de baix cost han anat agafant embranzida. No solament per aquells que volen fer turisme de motxilla. Quan els preus d’un servei s’abaixen, tothom s’hi apunta: els motixllaires, els “alts” executius o qui sigui. Clar que no és el mateix fer un viatge transoceànic en primera o amb una companyia de baix cost. O anar-te’n a la Xina. Fer un trajecte considerablement llarg, per norma general no és aconsellable voler estalviar. El viatge pot resultar un autèntic suplici.

Air Berlín és una companyia que va fer fortuna portant alemanys cap a Mallorca i això li ha permès ampliar la xarxa de destinacions. S’ha de dir que tot i fer els quartos “en català”, que diria en Pla, la llengua que fan anar les hostesses és l’alemany bàsicament. Tot té un segell germànic inconfusible i tot i ser vols amb tarifes molt bones, la posada en escena és de companyia de “gamma alta”. Si dubtes, per exemple entre Ibèria o Air Berlín, només decideix-te per qui t’ho doni més barat. Amb el tema de la llengua tenen un tracte indigne similar. Tot el demés, fa o no fa... és més: amb Air Berlín, fins el darrer cop que hi vaig anar, encara em van regalar aquell entrepà fastigós típic d’avió, amb bossa enorme de paper reciclat, que sempre s’aprofita per una cosa o per altra.

Així doncs, per una ruta com la de Barcelona-Palma, acostumo a donar una ullada al que ofereix Air Berlín. Divendres cercàvem fer-hi una reserva, després de mirar altres opcions. Un cop feta tota la feina via internet, acostumem a fer una trucadeta a la companyia, per confirmar que la tecnologia no ens farà males passades. Sobre tot, perquè a l’haver un que és resident i un que no ho és, l’experiència ens diu que el cas no és apte per tanta tecnologia punta. Així és que la meva dona agafa el telèfon i, efectivament, tot el tràmit via web s’anul·la i cal fer-ho tot per telèfon.

Aleshores és quan aflora la mentalitat germànica aplicada a una companyia de baix cost. L’Ingo, un alemany que viu i treballa a Mallorca, avisa que de català res de res. Pacientment va agafant les dades. L’ordinador sembla que no li xuta i que el temps per omplir dos passatges dura una mitja hora llarga. Acaba avisant que rebrem confirmació de tot plegat en un SMS, per que sigui més ràpid. El missatget de l’Ingo arriba. Segons després un altre, també de l’Ingo que textualment diu:
“Hola X, eres encantadora. Tu voz me cautiva con su profunda femeneidad y denotas un intelecto chispeante. Me encantaria hablar mas contigo y conocerte, un beso, Ingo. KE HORARIO ES BUENO PA LLAMART, REINA?.

He de confessar que amb Ibèria aquestes coses no passen. Encara. A veure com anirà en endavant quan ja sigui en dansa la filial de baix cost per poder-ho afirmar rotundament.