divendres, d’agost 11, 2006

Si us plau

M’ha sobtat sempre la breu frase: “Cuba Libre”. Tan repetida i tan gastada. Cosina germana del Nicaragua libre, que lluïen tots els cotxes en les seves matrícules per Managua. L’embeja formal em menjava viu, al veure-ho. Però embeja formal, perquè en el fons de la qüestió, en ambdós cassos, la llibertat va ser una paraula desterrada en aquests països. Molt pitjor a Cuba, sens dubte, que encara han de resistir sense ella.

M’agradaria saber que inspira Cuba, quan encara hi ha algú que crida “Fidel, ponte bueno!”. Suposo que una frase d’aquestes la provoca la més pura ignorància. Una persona cabal no es despenja per aquest cantó, per més mala llet que pugui arribar a tenir. Idealitzar aquell paradís és condemnar directament els seus habitants. És jugar amb foc, perquè sempre hi ha el pas següent: voler el règim cubà per a casa teva.

Cuba és irrepetible. És aquella calor, l’embat de les ones a l’Havana o la mar plàcida de Varadero. Aigües netes. Illes encantadores. Un doll de bellesa, sí. És aquest rom bailongo, són les mulates fibrades com gaseles, és el Son i la Trova. El temps discorre inexorable, però molt i molt atapeït. En una setmana a Cuba pots viure un cúmul de situacions equivalent al que podries atresorar en mig any a Barcelona o a cap altre coi de lloc en el món. Vols guanyar el Pulitzer? Ves-te’n a l’Havana. Aquesta ciutat és un laboratori on s’hi donen les situacions més increïbles per a l’existència humana. Cada dia és una prova de foc nova per aquesta existència, tan vexada. Retrata-la en algun llibre, que farà goig i tot. Un migdia, el trenc d’alba, un cap d’any a Cuba és pura novel•la; mai podries haver imaginat com et poden discórrer del cert. El que et passí allí, no et passarà en lloc. T’ho certifico.

Qualsevol turista té més drets i llibertat que un cubà. El castrisme mima els dòlars; el súmmum de les paradoxes. Poques humiliacions poden resultar més aclaparadores. Sigues cubà i crida el que puguis, amb totes les teves forces. Però si ets català, respecta la dignitat de la gent que viu per sobreviure ben justet a Cuba, quan vulguis bramar. O simplement calla, si us plau.

13 comentaris:

karbeis ha dit...

Osti, Cuba no m'ha llamat mai, però sempre m'ha sobtat la gent que venera el castrisme tot i haver-los condemnat a l'ostracisme més absolut. Només equiparable als qui el 12M defensaven l'Acebes.

Dessmond ha dit...

Karbeis,
És un lloc per coneixer-lo. No per anar-hi de vacances. Veure-ho per creure-ho. Per confirmar la inmoralitat d'una dictadura i per quedar astorat quan algú encara defensa segons quines idees... progres?

eldamar ha dit...

Totes les dictadures son iguals, esperem que tinguen una bona trancisió per a un democracia de veres.L'unica formula que dona el poble un nivell de vida un poc digne.

Dessmond ha dit...

eldamar,
En el cas cubà espero que hi hagi bona transició. Però ho dubto. Em temo que serà molt i molt traumàtica per a la població.

Senyoreta Romaní ha dit...

dessmond, em sabràs perdonar per no haver passat per aquí fins ara oi? felicitats pel bloc.

Dessmond ha dit...

Senyoreta Romaní,
Benvinguda al meu modest blog.
Jo tampoc estaria per masses orgues si hagués estat vivint per Florència, com vostè. Salutacions i espero veure-la més sobint, doncs.

La trappola ha dit...

A més d'un suposat progresista l'he sentit cantar les excel.lències de Fidel Castro, això és així fins que un dia et diuen que ja tenen el bitllet i emprenen el llarg viatge cap al paradís socialista. En tornar sempre et parlen de les meravelles de l'illa però mai de política, de Fidel Castro jamai en parlaran.

Dessmond ha dit...

La trappola,
Sí, és aquesta amnèsia la que tan em molesta també. L'ignoracia i l'amnèsia selectiva.
Benvingut al blog!

ararat ha dit...

"Qualsevol turista té més drets i llibertat que un cubà. El castrisme mima els dòlars; el súmmum de les paradoxes. Poques humiliacions poden resultar més aclaparadores. Sigues cubà i crida el que puguis, amb totes les teves forces. Però si ets català, respecta la dignitat de la gent que viu per sobreviure ben justet a Cuba, quan vulguis bramar. O simplement calla, si us plau."


Dessmond, senzillament genial. Felicitats pel text.

efe ha dit...

A veure. Us parla "la més pura ignorància". Quan algú defensa el règim cubà (JO per començar fort) no defensa TOT el règim cubà. No defensa les penes de mort, etc. Sinó una revolució que globalment ha aconseguit unes fites per a mi molt importants (una sanitat gratuïta que no té el veí del dalt, un nivell d'educació que no té el veí de dalt, una igualtat, etc.) O coses tan poc importants com les diferències amb el Katrina o la operación milagro o l'exportació de mestres i metges a altres països "més rics" o el recolzament incondicional al poble sahrauí. Bé, l'etcètera és llarg, supose que no caldrà repetir-ho si ens trobem davant de la més pura sapiència. I sobretot defensa la dignitat d'un poble sotmés a setge d'ençà que va decidir deixar de ser el prostíbul del veí de dalt.
Us (bé, el plural és de cortesia) ho explicaré d'una altra manera. Supose que quan vosaltres defenseu la democràcia, no defenseu les penes de mort dels EUA, ni el racisme dels EUA, ni el "putxerazo" de Bush, ni la desigualtat etc.
Defenseu allò que la democràcia té de bo, oi? Doncs el mateix, jo (la més pura ignorància) i uns quants més. Defensem la possibilitat de no baixar-se els pantalons davant del país més poderós del món, de decidir lliurement (fins i tot, si fos de manera equivocada) cada país el seu destí: cosa que no poden fer els països de Amèrica llatina. Ja sabeu Xile, Nicaragua, Cuba, Granada, Guatemala, Panamà (totes envaïdes). Posar-se de part dels qui han envaït països democràtics i han respectat totes les dictatures, mentre foren de dretes, hòstia això sí que és ser català i ser digne. Posar-se de la banda de qui assetja un país des de fa quaranta anys, això sí que és dignitat. Uff, és que amb tanta dignitat és que no puc. Però no et preocupes que no et demanaré que et calles. Com a molt que vigiles que això que dius són idees teus. Per això deia al meu meme que volia fer un diari d'esquerres per a acbar amb aquest monopoli de dretes.

Dessmond ha dit...

Ararat,
Gràcies per les teves paraules.
N'hi haurà més sobre el tema.

Efe,
Et demano disculpes pel següent: vaig llegir, sí, el teu post i d'allí vaig agafar la frase, que la volía tenir com idea. El meu escrit va ser fet amb vàries interrupcions i finalment va quedar la frase escrita literalment. La meva intenció era canviar-la, per no personalitzar el meu post respecte tu.
Aquesta frase la subscriu massa gent. Et ben asseguro que si hagués volgut dir-te particularment a tu determinades coses, t'hagués citat o hagues citat el teu post o el teu bloc o directament a tu.
No se si em creus. Però t'asseguro que em sap molt greu la meva errada i torno a demanar-te disculpes públicament.
La malaltia de Castro ha desfermat per aquí moltes adhesions. Masses, encara. Això ha fet que en endavant vinguin uns quants posts meus sobre Cuba. La meva versió, esclar.

Respecte del que dius sobre Cuba: el socialisme o el comunisme només el defensa el que no la patit. La llibertat individual cal defensar-la, perquè només la valoraràs el dia que la perdis. L'esència del comunisme i del socialisme és fer renunciar a la gent a la seva parcel·la individual de llibertat. Amb això no s'hi pot fer cap mena de broma.

efe ha dit...

Ui (tb t'ho he posat al meu bloc) no et preocupes. I no cal que demanes perdó. Com que jo també t'he fotut canya estem en pau. L'essència del comunisme i del socialisme és el repartiment dels mitjans de producció. I la demodràcia, amic meu, és d'esquerres. Una conquesta de gent d'esquerres. O, posem per cas, qui lluitava contra Franco, els liberals, la democràcia-cristiana? Això d'identificar lliure mercat amb llibertat és una d'aquelles idees de la gent que es dedica a escampar la gent que, no sé perquè, no s'atreveix a dir que és de dretes. De fet, parlar de llibertat, sense igualtat em sembla una broma de mal gust. Però bé, jo sí que sóc d'esquerres i, vist com va el món, cada dia ho sóc més.
Una salutació afectuosa i, jeje, no et conteste l'altre post perquè si no la tindrem. La llibertat sexual qui la impedeix (per exemple, prohibint l'avortament o la formació sexual als col·legis o els matrimonis entre homosexuals) l'esquerra o la dreta? ;-)

Anònim ha dit...

Wonderful and informative web site. I used information from that site its great. Free no a.v.s. shemale movies control heating radiant prozac Engine optimization platform search search engine positioning tool france car rental cornwall rental share time yasmin ali brown Butalbital+information Seo top 100 matrix email email computerbrat.com