Cara de pòquer
És la que se’m queda quan veig que enguany és el centenari del Noucentisme. Que som en ple agost i que el vent no piula ni per pietat meva ni per anunciar a cada raconada d’aquest país que també hem gaudit de temps llustrosos, de remuntades col•lectives meritòries i esplèndides, de les quals en som hereus.
Avui només sembla que visquem d’aquelles rendes i faci vergonya acceptar-ho. Em fa mal aquest silenci, sabent que en Maragall té un empelt directe amb aquells temps. Em pregunto en mig del desert: què coi pot voler dir “catalanista i d’esquerres”?
PS1: Amb 23 anys d’eclipsi pujolero m’havia cregut allò de que l’esquerra era l’opció “sensible” a la cultura.
PS2:Una cosa com el Fòrum he d’entendre que és cultura?. Anar en una carrua, dalt d’un escenari amb samarreta groga i remenar el carpó, entenc que és mostra de cultura popular? Em quedo amb cara de pòquer, sí. I de repòquer.
11 comentaris:
Ja m'has tocat allò que no sona.
Ja m'agradaria a mi seguir estant en el eclipsi pujolero com tu dius.
Més be o mes malament seguiria haven un govern i no un galliner amb tres picatnse la cresta a veure qui es folla les gallines. Bueno tres no, que un ja esta fora de combat i els altres dos no aixequen la cresta, mentre les pobres gallines no es mengen una rosca.
Almenys amb en Pujol teniem un President, un pais com Déu mana i l'orgull del treball i l'esforç.
Ens fa falta gent de la talla de la generació del Noucentisme. Gent de la talla d'en Pujol.
Apa adéu, que ja hi quedat descansat.
Franciscu,
Ben i ben descansat.
L'eclipsi pujolero era el que sempre ens deien. En Pujol era el mal de tot, perque representa la dreta, la manca de sensibilitat vers la cultura entre d'altres coses.
Despres del que s'ha vist, sembla que en Pujol sigui d'extrema esquerra, sengons les seves propies teories.
En Quico Pi de la Serra té una cançó que diu “cultura rima bé amb literatura, amb molta cara dura i dictadura, amb mesura, amb mesura”.
Des que la vaig sentir en directe per primera vegada em va fer molta gràcia. Sense pretensió de donar cap definició i amb el seu particular estil, en Quico juga amb la paraula. I em sembla que trobar-li una definició a cultura és d’allò més difícil.
En qualsevol cas, tot el muntatge del Fòrum (ells ho van posar sense accent), va ser una fantasmada. I lo del Closinhos Brown, com molt bé li va dir un humorista, una pallasada. Una cultura que rima bé “amb molta cara dura”.
Dessmond, completament d'acord amb el teu comentari. Només falta veure el que "l'esquerra" considera intel.lectuals: el rey del pollo frito. I amb això queda tot dit.
Cultura la que té en Montilla, si. A dojo. O en Saura, un altre il.letrat.
Peroides,
En el fòrum, com en tantes altres coses, els socialistes no posen l'accent on l'haurien de posar. Una veritable llàstima.
Karbeis,
Quan ens oblidem tan ràpidament del Noucentisme, en un any on l'esquerra -els intelectuals?- governen arreu i el mateix Maragall n'és fruit directe...viva el fòrum.
Torno a l'excusa inicial. No veig per què s´ha de celebrar l'inici simbòlic i arbitrari d'un moviment, sigui quin sigui. Dit d'una altra manera: per què no celebrar l'Enllà del Maragall, El Glosari de l'Ors, Els fruits saborosos del Carner, etc. Jo hi tinc una resposta possible. El paper de l'intel·lectual i la incipient intervenció de l'administració en matèries culturals durant aquells temps, fant que d'aquest "moviment" en sigui molt més fàcil de fer-ne llenya política per seguir legitimant certes polítiques ja una mica ràncies (en qüestions lingüístiques, per exemple).
Crec que no és tant el fet que se celebri el que sigui com que no s'oblidi el nostre patrimoni cultural. De fet ningú no sap el que és, la cultura, existeixen centenars, milers de definicions que crec que algú fins i tot es va entretenir a recollir en algun llibre. Sobre l'època convergent, amb tots els seus matisos i relliscades, crec que té prou raó en Franciscu, el panorama d'aquests darrers temps ha estat molt decebedor, també crec que els canvis de vegades van bé, mantenir-se massa temps en el poder no és bo, però el fet és que de vegades dius allò de 'que em quedi com estic'. Aquesta suposada esquerra 'de veritat' hauria de repassar els manuals del que se suposa que hauria de fer l'esquerra. Encara que aquests termes dreta-esquerra ara estan molt devaluats i no se sap ben bé on acaba una cosa i en comença una altra. El que cal mirar son els resultats i l'eficàcia, predicar és molt fàcil.
Albert,
El Noucentisme no va ser una cosa qualsevol.
Dintre de la meva lògica, trobo molt més important recordar el Noucentisme i dedicar-li un espai d'estudi que no pas muntar aquella mena de Fèria d'Abril "a lo grande" que va ser el Fòrum.
Celebrar l'Enllà de'n Maragall ja ho faran els montillistes. Però que s'ho pagui ells.
Dessmond, precisament es aixo el que volia dir, al 1906 ningu no va proclamar l'inici de res. I l'art del noucentisme (i l'Enlla, de 1906 mateix, hi tenia ben poc a veure, per cert)no crec que sigui allo que als politics els interessa de commemorar.
Albert,
definitivament entesos!
Publica un comentari a l'entrada