divendres, d’agost 25, 2006

Brad Pits

És l’hora de l’esmorzar. Tota la mar és als nostres peus. L’horitzó és net i definit. Barcelona en miniatura apareix a una punta. Mostra l’Hotel Arts i la Torre Mafre, el supositori d’Agbar i de forma més xata el Maremàgnum, les grues del port, el que suposo hauria de ser la Marina del Port Vell, el World Trade Center i moltes més siluetes que aposta em deixo. El fons de tot plegat ho presideix el gep de Montjuïc. La mar té un color blau intens i es va tornant turquesa a mesura que s’acosta a la poc concorreguda platja.

Abans de fer el primer mos, guaitem una embarcació diminuta. Sembla que faci senyals d’auxili, perquè de forma rítmica envia uns reflexos. Pensem que som els únics que l’avistem, donada la nostra situació privilegiada en les alçàries. Pensar que algú tingui un bon ensurt enmig de només mar pot ben fotre un esmorzar. De seguida veiem que l’embarcació diminuta s’esmuny decididament rumb cap a Barcelona. Ha estat la lenta maniobra en canviar el sentit del trajecte que ens ha obsequiat amb un fals monòleg en fals Morse.

-Tens les tetes més petites.-Vols dir?-Vull dir. Tant de caminar a la vora de la platja i tanta fruita per sopar no em surt a compte. Hi ha una bona ració de les teves tetes que s’esfuma. Hi surto perdent, saps?.

Es fa un silenci. L’esmorzar tan lluminós comença a tenyir-se d’eclipse i Barcelona comença a sucumbir en la fastigosa boira de sempre. M’engrapo barroerament el que són actualment les meves tetes vingudes a menys. I faig un suggeriment ben seriós:-En endavant pots dir-me Brad, Brad Pits. Si això pot ajudar-te a rememorar aquelles molsudes tetes meves d’antuvi...

La darrera cirera vola del plat entre rialles. Apunto que les seves fixacions mamàries de bon matí són clarament lèsbiques, però té el seu punt d’encant. Mica en mica es fa més clar el soroll d’un motor i apareix cobrint el firmament una avioneta –extenuada- arrossegant la pancarta més gran que mai ha presidit la cúpula celeste. No podia anunciar altra cosa que "Marina d’Or" amb les lletres del revés. El dia no pot començar més romàntic i xusquero.

10 comentaris:

karbeis ha dit...

Per un moment m'he espantat, a l'entendre que el comentari barroer havia sortit de la seva boca... ;)

Dessmond ha dit...

Karbeis,
A vegades nosaltres ens llevem surrealistes!

lourdes ha dit...

ui, ui, jo també ho entenia a l'inrevés, ho he hagut de llegir dues voltes i encara no estic segura de qui és qui ha perdut talles de pit (això de "tetes", de debò és català? :), i ja estava a punt de dir-vos que això és culpa dels tios, que moltes xiques se senten obligades a aprimar-se per a semblar-se a les que ixen per la tele...
ja ho aclarireu, plis :)

Anònim ha dit...

Ai akest romanticisme....Kuan jo era una nena, les avionetes ke volaven per la platja anunciaven el COPERTONE o la NIVEA i ens tiraven pilotes inflables. Però d'aixó ja fa temps. Fins i tot kuan era molt petita, a la platja de Lloret hi havia les teranyines de pesca varades. Kins temps!!
Ara hi ha molta més gamba suelta perxó ;)
Dafne

deric ha dit...

de debó que m'estic perdent... però tu eres un tiu? o és que et refereixes als pectorals tipus Brad Pit?
Per cert, quan esmorces tens aquesta visió de la ciutat realment???

vilapou ha dit...

Començar el dia amb una bona vista, un bon esmorzar (cireres i tot!), bona companyia i una agradable conversa, dóna forces, oi Brad?

bellosoli ha dit...

doncs a mi ma germana sempre m'ha dit Pla Pitt, també jugant amb el nom d'aquest formós actor però per menysprear la meva històrica manca de pectorals! si és que els homes també hem de patir!

Dessmond ha dit...

Lourdes,
El que perd pit sóc jo. Vam començar un règim -imposat per ella- i tot se m'aprima. Fins i tot allò que ella idolatra.

Dafne,
A Vilassar les avionetes anuncien aquestes coses tan cutres.

Deric,
Jo sóc un tio, refetonet.
Et prometo que tinc aquesta visió davant meu. Estic molt amunt i sempre veig mar i Barcelona lluny. No tinc edificis al davant. Ni jo m'ho acabo de creure.

Vilapou,
començant un dia així puc pujar i baixar moltes escales

Bellosoli,
Més o menys el que em passa a mi. Que se m'en foten dels meus pits!

deric ha dit...

així ets un provilegiat!!!

Dessmond ha dit...

Deric,
ho sé, ho sé! Ara, jo també m'he treballat molt aquesta mena de privilegi. L'he suat molt per lograr-lo!