Allí on hi ha Catalunya
No fa massa vaig ser a Kaunas, en motiu de que s’hi celebrava les primeres jornades de cultura catalana. La Catweek. Pel que sembla, l’ajuntament d’aquella ciutat bàltica en va quedar tan satisfet que les volen repetir, amb un programa ampliat. Demanar costa tan poc!... Hi va participar, entre d’altres, en Vicenç Villatoro.
En Villatoro va fer una conferència magistral sobre literatura catalana i va parlar, també, del Noucentisme. Segurament és a Lituània on s’ha parlat més d’aquest tema, -en aquest any que en teoria hauríem de celebrar el seu centenari, amb tot el bombo i plateret que mereix-. Però el que va realment caure com una bomba, va ser quan va dir que la nacionalitat catalana s’adquiria en el moment de conèixer la llengua. Imagineu-vos un públic no molt nombrós, però summament selecte: rectors i professors d’universitat, escriptors, filòsofs, poetes...(Si no voleu imaginar tant, aneu a http://www.catweek.cat/ . Al calendari adjunt, trieu el dia 26, i l’hora: les 18.00).
“La nostra nacionalitat no la defineix un territori, sinó els seus parlants. Allí on es parla el català, hi ha Catalunya”. Aquestes frases van sacsejar en major o menor mesura a tota aquella gent tant de lletres. Una reacció immediata va ser que allí mateix una poetessa ens convidà l’endemà a casa seva, perquè “si he de lluitar per una causa, necessito entendre-la”. Aquesta bona senyora va quedar trasbalsada; ella és de mena molt vital i suposo que això també hi compta. Vam parlar de moltes coses, de Catalunya i de Lituània. Vides quasi paral•leles.
És curiós com costa a casa nostra de fer entendre una cosa com aquesta: parlar el català et fa català, et converteix en part de Catalunya. Potser perquè hi ha qui aquestes coses les trivialitza, les minimitza. Suposo que tragina un complex indescriptible o bé n’espera aconseguir alguna cosa a canvi.
Ara, deixar bocabadats als lituans que no s’han mogut de Lituània genera una certa agrura, quan des d’allí gires la mirada sobre tot cap a Barcelona. El dia que perdem la llengua haurem perdut el país. La resta serà pura poètica o novel•leta barata. Però això sí: redactada en foraster.
28 comentaris:
Senyor Dessmond, s'està erigint com un dels meus blogs de referència.
Totalment d'acord amb la valoració que fa de la llengua catalana. És potser l'elemet clau que configura la catalanitat i tot el que comporta.
És per tant, un tema que s'ha de prendre amb serietat i, al meu entendre, amb felxibilitat però sense concesions al cap i a la fi.
Una cosa que m'ha cridat l'atenció avui.
Avui a TV3 parlaven dels EMI.Els premis que donen a les sèries dels Estats Units. Quan tocava parlar de sèries que s'havien emés a l'estat, per exemple "24", "Lost", Grey's Anatomy"... a nosaltres els de tv3, ens ho deien en castellà.
"Perdidos", "Anatomia de Grey", "Mujeres desesperadas".
Fins i tot "24" ho pronunciaven en un correctíssim castellà.
És que no tenen a tv3 traductors anglès-català?
Perquè s'ha de fer aquesta concesió al castellà, una llengua amb una base demogràfica i un poder efectiu més que suficient per mantenir-se per si sola (però que tot i això és protegida per infinitat de decrets i lleis de força mal gust)?
Sé que potser és una tonteria i que segurament algú dirà que no passa res per no haver-ho traduït.
Potser és que a tv3 creuen que sona millor en castellà que no pas en català.
No sé, són petites coses que m'irriten.
Felicitats per l'escrit altra vegada.
Fals. Una llengua no és terra, i en el món en tenim exemples arreu, cal que els enumeri? Cal que digui els que es vendrien Catalunya per un preu simbòlic, malgrat que parlen català... i ja ho estan fent? Catalunya és una llengua, però també una cultura, una història, una voluntat de ser, una lluita difícil, la suma de tot... Una tasca difícil en els temps que corren. La llengua és un dels símbols, potser el més important -que no la literatura- Qui ho nega.
Quant al centenari, no oblidem que el noucentisme és una continuació del modernisme organitzat, que a la vegada sorgeix de les idees romàntiques.
Parlant d'aniversaris, a veure com se celebra el centenari del 1r Congrès de llengua catalana. A veure si hi ha alguna iniciativa important per part dels governants que estan al servei del poble català i en són el seu reflex.
Dessmond,
pero vol dir que ara vius amb l'amiga o ancara estas amb la dona? No perquè em vulgui ficar en els teus rotllos, o perquè sigui esclau d'el "gossip", nomès saber si estas amb una italiana català-parlant. Segon, estava pensant en la paraula "blog"...per nosaltres italians ès mès que normal, ja que la nostra llengua està totalment contaminada perls neologismes estrangers (computer, pero tambè week-end etc). Pero en català que?! La pregunta ès: llengua tancada i "autarchica", o obertura à terms globals? I, se aquesta segona opciò, fins à quin punt?
1.-no crec que es perdi la llengua , ho trobo algu molt exagerat com a minim en aquest moments
2.-Hi ha mooolts paisos sense llengua propia , pero molts eh?
Una de les poques coses amb seny que el Pasquis ha dit en sa vida és que la llengua és l'ADN del nostre poble.
En el nostre cas, sense llengua no hi ha país. Sense llengua seríem simplement espanyols una mica folclòrics i peculiars, una mena d'andalusos però en "versió nordista".
Ararat,
Si hi estàs d'acord, tractem-nos de tu. El que dius de TV3 és una agudíssima observació: no hi puc estar més d'acord. De fet, una símptoma inequívoca de la submissió de la nostra llengua a l'espanyol és justament aquest fet que tu destaques: qualsevol aspecte d'àmbit internacional penetra a la nostra llengua a través de l'espanyol, i no directament des de la llengua origen. Un exemple clar n'és aquest i també el fet que alguns films que en espanyol canvien el seu títol, en català passen a dir-se com en espanyol, i no com la seva corresponent traducció anglesa (exemples: Sleepless in Seatle, The seven year itch, i un llarg etcétera).
Pere i Mikel,
Efectivament, una llengua i un país no tenen per què ser la mateixa cosa. Ara bé, Catalunya, per diverses raons, ha basat la seva identitat en la llengua i no, per exemple, en la religió o en la etnia, com sí han fet altres comunitats. Per als catalans, n'hi ha prou amb què un de fora parli català per acceptar-lo sense prejudicis com a català, sense tenir en compte el seu origen, religió, rassa, etc. Suposo que en això hi esteu d'acord. En canvi, per a d'altres comunitats el factor lingüístic és menor i l'ètnic o el de territorialitat hi compta molt més. I per a d'altres, com diu en Mikel, que ni tan sols tenen llengua pròpia (?), la seva identitat es basa en altres factors: potser simplement tenen l'aparell d'estat sobre el qual basar-la, cosa que, evidentment, és de gran ajut.
Botxí,
Jo no ho hagués dit millor!
Inz,
No, vaig viure una setmana amb l'amiga de la meva dona. Ja fa dies d'això. Ara l'amiga ja torna a ser per Torino.
La paraula blog: a mallorca el professor Bibiloni -el tinc en els meus enllaços- defensa "blog". I el Termcat, que és un organisme que vetlla per la salut del català defensa "bloc". Conec personalment al professor Bibiloni, que per cert també va anar a Lituània a parlar de la llengua catalana com a socio-lingüista, i em mereix molt respecte els seus arguments. Per això em quedo amb la seva opció. Ara, jo penso que cal trobar expressions pròpies. Nosaltres, per exemple, sempre n'hem dit cap de setmana, a week-end. No veig perquè no haguem de seguir així.
Apreciat Dessmond, com sempre, no puc fer altra cosa que treure'm el barret i aplaudir-lo. Què hi fèia, vostè, a la Catweek? Impressionant.
Òbviament, s'és "català" i no pas "catalan". Són coses que cauen pel seu propi pès. Es clar que en un pais on hi ha qui planteja posar de president un que amb prou feines sap parlar l'idioma, ens en podem esperar qualsevol cosa.
Karbeis,
La Catweek és una cosa que aquí no va tenir molta repercussió. Però a Kaunas va ser un esdeveniment cultural de primer ordre. Va ser impressionant. Els lituans ens ténen com a punt de referència al món i la Catweek va servir per confirmar-los aquesta intuició. Sóna bèstia però és així.
Jo hi tinc algun projecte, a Kaunas. M'ho vaig fer venir bé per coincidir amb les jorndes, per visitar Lituània. I li ben asseguro que va ser una experiència irrepetible. Tots els catalans que hi vam fer cap -inclós el mateix Villatoro- ens hem vam dur un record preciós.
Espero veure quan seran les properes jornades per fer la reserva corresponent d'agenda!
Finalment: s'és català. Tot el demés són punyetes.
Dessmond, felicitats pel teu blog i pel teu comentari d'avui. Jo no sóc tant optimista. Ke me'n diueu del cinema? Kuan veig a TV3 anuncis de "cinema en català" em vénen ganes de plorar.
I com ha kedat el català a la UE?
I els fills i els néts dels immigrants andalusos dels anys 60-70 ke tp el parlen? No accepto per resposta ke és culpa dels catalano-parlants. Bé ke ara l'ensenyament és en català.
Crec ke el català està malalt i espero i desitjo de tot cor ke no estigui agonitzant.
Dafne
Hola dessmond, és el primer cop que et visito. M'agrada trobar persones que defensin la llengua, la nostra. Crec que per ser català s'ha de parlar amb la llengua i sentir i pensar amb ella.
Dafne,
La feina que es va fer en contra de Catalunya en un termini de més de 40 anys, no és capgira tan rapid com voldriem. Hi ha símptomes que ens fan ser pessimistes, però també n'hi ha d'optimistes. Per a que tots els símptomes siguin positius cal que siguem molt proactius en favor de la llengua que volem mantenir com a pròpia en el nostre país. Tots en hi hem de capficar. No podem delegar a ningu aquesta feina.
Violant de bru,
Celebro que en visitar per primer cop el meu blog, la temàtica sigui del teu gust.
Procuro de parlar de les coses que m'inquieten, que em preocupen. I Catalunya és el tema estrella. És el rerefons que no vull evitar.
Benvinguda, doncs, i espero que repeteixis!
Estic totalment d'acord amb en Vicenç Villatoro i el més fotut de tot plegat és que alguns en nom de "tots els catalans" volen fer president a un que no sap parlar la llengua del país que vol presidir!!!
Salut
Aqui diuen que només pel fet de viure i treballar a Catalunya, ets català, però fa falta alguna cosa més que això!
Salvador,
En el cas de Montilla, la llengua és una cosa que no hauria de ser banal, per més que em puguin acusar d'etnicista. No en sóc. Només vull que el meu president sigui una persona a la qual no se li pugui retreure manca de rigor. I no parlar correctament, sino excel·lentment, la llengua del país ho és.
Eliot,
Aquí diuen que un és català si ho vol ser. Treballar i viure a Catalunya són dues característiques, que no són res si un no ho vol ser.
També es pot ser molt català sense haver de viure o treballar a Catalunya.
totalment d'acord amb el teu darrer comentari!
Sóc català, parle català i visc fora de la Catalunya estricta ;-). Però la frase del Villatoro em sembla terrible. I molt perillosa. De veritat. És més, fins i tot em deixa preocupat.
En quin sentit, efe?. No sé veure-li el perill... encara.
Algú va dir (crec que "Els Pets" però no n'estic segur) que "de català no s'hi neix, sinó que se n'exerceix". No hi puc estar més d'acord.
Jaume,
Qui sigui qui ha dit aquesta frase, és una gran veritat.
Em recorda la frase de Milosevic, allà on hi ha un serbi, allò és Sèrbia. Ep, i admiro molt en Villatoro.
Deia Josep Pla que allà on dic bon dia i em responen bon dia és Catalunya. Diu Ramon Tremosa que això ja no serveix. Ara, per saber on és Catalunya, hem de mirar on hi ha dèficit fiscal.
Pedro,
Jo no treuria de context les coses. Tot és pot criminalitzar. Comparar d'aquesta forma és una mica massa alegre.
Catalunya no es pot comparar amb Sèrbia, per l'amor de Déu. En Villatoro fa anar la paraula, en Milosevic les metralletes i els tancs. Les comparacions d'aquesta mena són odioses. Qui es deixa temptar per aquest camí, que no llegueixi aquest bloc. No va d'això.
Per cert, aquell dia de la conferència, també hi era en Tremosa.
Hola Dessmond,
espere que això estiga calmat perquè a mi no m'agrada la gresca (encara que no t'ho semble per la darrera vegada ;-)). Té raó el tal Pedro, la frase és molt desafortunada, recorda a la de Milosevic. Pensa en la frase canviant Catalunya per qualsevol altre nació. Espanya és on es parla espanyol? Alemanya és on es parla alemany? Aquesta darrera era la política de Hitler. Els personatges públics i més són intel·lectuals han de vigilar no només de fer frases brillants, sinó de les implicacions que porten.
Bé, tu jas saps que sóc valencià (i allò que es diu catalanista). Però a mi la cosa ètnica aquesta em fa por. Catalunyà ha de formar-se amb els territoris la majoria de la població dels quals vulga ser catalana. Siguen de la llengua que siguen.
Una salutació disconforme ;-)
Efe,
Qualsevol cosa es pot criminalitzar amb aquestes forma d'entendre les coses. Si tu et declares nacionalista i com que en Hitler era nacionalista, es dedueix clarament que tu és un nazi. No hi ha més cec que el que no vol veure.
Admeto que també el mitjà pugui limitar-nos, a l'hora de poder parlar a fons. Però em sorpren que la lectura d'aquestes paraules s'entenguin com "etnicistes". Debem tenir el significat del concepte radicalment oposat. Qualsevol que parli català -vingui d'on vingui- pot formar part de Catalunya. No sé on coi està l'etnicisme, no ho entenc. Un concepte més ampli i integrador no el conec en masses llocs més.
Finalment, insisteixo en que si es treuen les coses de context, qualsevol cosa pot semblar aberrant. La frase fou feta davant un auditori de "lletres": amb poetes, escriptors, filòsofs. Ho vaig dir. I seguint amb la cosa poetico-metafòrica, davant la pregunta: hi ha un bocí d'Alemanya, allí on es parla alemany? Doncs, si. I?. Si això em converteix en un Milosevic, "apaga y vámonos".
Si en Milosevic fos com en Villatoro, segur que ara no seria tan famós.
Publica un comentari a l'entrada