Quan tot és possible
Vaig anar a l’Hispània amb un bon amic i ella. Aquest restaurant és un lloc molt recomanable. Potser el preu de les coses és el que frena freqüentar-lo més, però el nivell de la cuina sempre és molt regular, saps que sempre l’encertes. La cuina fa les seves delícies i el lloc fa de ben estar. Allí les converses són fluides i agradables i pots encetar qualsevol tema, sabent, també, que no provocarà cap revolta.
Al Maresme s’hi viu molt bé. Hi ha una qualitat de vida altíssima i un dels indicadors en són els serveis. Hi ha un tipus de comerç que a Barcelona te’l trobes en comptades ocasions. Són d’un excel•lència difícil de superar.
Passa el mateix amb els restaurants. A més de l’Hispània, hi pots trobar les estrelles Michelin: l’Esguard, o el Sant Pau. Però jo prefereixo l’Hispània, de llarg. Estic fart de la deconstrucció, el disseny i la santa collonada gastronòmica.
En Joan Saura va garantir que governant “les esquerres” els tomàquets tindrien gust de tomàquet. Després de tres anys justets de governació, l’única opció que tenim els catalans per tastar tomàquets com Déu mana és la de passar per l’Hispània. És una cuina casolana, la de sempre. Feta amb una perícia exemplar, sense intentar aquests exercicis de suposada modernor que ara s’estilen amb tan poca fortuna en el terreny gastronòmic. No és per casualitat que al segon torn hi hagi llista d’espera.
Quan se surt de l’Hispània, la vida es veu amb colors renovats. I tot és molt més possible.
12 comentaris:
1) La qualitat de vida que es té al Maresme és inigualable, en això téns tota la raó.
2) T'he de donar la raó també amb el tema de l'Hispania: és encertar-la segur. Entre el Sant Pau i l'Hispania, per mi tampoc no hi ha color: l'Hispania.
3) Aquestes coses -un soparet així-, més que necessàries, crec que són imprescindibles de tant en tant. I m'agrada que t'enorgulleixis d'això sense complexes, ja que generalment un és titllat de classista, elitista, i fins i tot socialista -jeje- per alegrar-se de poder viure bé.
Amb el que m'has matat és amb això del sopar amb en Sostres. I qui ho organitza?
És un sopar entre amics, on un dels quals té bona amistat amb en Sostres. Vaig proposar que s'hi afegis, per tal de veure si trenquem o enlairem el mite.
mira, jo no sé què menges tu...
Jo odio els tomàquets, i no m'agraden amb gust de tomàquet ni sense gust. Però em sembla una mica exagerat això que dius que la única (ÚNICA?) opció de tastar uns tomàquets com déu mana és al l'hispània. No dubto que en aquest lloc siguin bons, és clar, però exageres dient que és l'únic lloc on els catalans poden menjar bé! A més, no és laprimera vegada que sento cantar les excelències d'aquest lloc, però sempre em sembla que en feu una mica de publicitat gratuïta!
Encara hi ha pagesos i gent que te el seu hortet. Costa trobar-ne però en queden! I, almenys per tastar uns tomàquets no cal anar a cap restaurant. Vull dir que no es necessita cap recepta elaborada. Parlar d'una cuina exemplar, de perícia, de gastronomia en majúscules i posar l'exemple del gust d'un tomàquet... ho trobo una aberració. Això sí, felicita als de l'hispània si fan servir productes autòctons, ni que sigui per fer una trista amanida. A reveure i bon profit!
Benvolgut Eudald,
Pot semblar una mica exagerat dir que l'Hispània és l'única opció per menjar tomàquets és l'Hispània. T'asseguro que una cosa tan simple com una amanida de tomàquet i ceba no l'he tastat enlloc com en aquest restaurant. I mira que és un plat senzill. I l'amic que va venir amb mi, era el primer cop que hi posava els peus. Va quedar esma-perdut. És una delícia, t'ho ben asseguro. Jo vinc de Barcelona i allí es menja molt i molt malament. Les verdures i hortalisses són de pòrex. Potser tu tens una sort millor. T'agrairé que si pots suggerir-me un lloc per visitar, ho faré.
Pel que fa a la propaganda gratuïta: el que no vull fer es faltar a la veritat. Per això en canto les excel·lències. Ara, també t'he de dir que no tinc cap interés en fer propaganda gratuïta. Mai m'he sentit especialment ben tractat com a client. Crec que és el punt més feble del restaurant. O ets algú mediàtic o gairebé no et diuen ni bon dia. No ho he entès mai, això. Sempre m'he quedat amb el dubte si és mala educació o timidesa.
M´apunto l´Hispania , a mi si que m´agrada torbar "publicitat" de llocs gastronomics o del que sigui en els blogs ,de fet els blogs son per donar la nostre opinio de les coses no?
Benvolgut Dessmond, poc em queda a dir. Gran elecció l'Hispania, un lloc on mai surt defraudat.
Després del sopar amb en Sostres, ja ens ho explicarà...perquè al Salvador encara li queda un tros per arribar a mite...
Mikel,
Jo recomano l'Hispània perquè honradament em sembla que s'ho val. No ho faig pas per fer el mec.
S'hi pot menjar molt més que bons tomàquest amanids, per descomptat!.
Avi,
Pel que fa al sopar amb el Sostres, ja en faré cinc cèntims. Certament, li queda un bon tros per arribar a mite. Era una forma de parlar. De fet en Sostres no és el que sembla, ja li ho avanço.
Sí, benvolgut Dessmond, ja ho sé que el senyor Sostres no és el que sembla... Porto masses anys en el món de la comunicació i és un ´món tant petit, que poc o molt ens coneixem tots.
...ja aniria sent hora que algú em portés a sopar a un lloc decent...
Mediàtica assassina,
Pensa que qualsevol ni pot sortir el sol.
Perquè no li proposes al teu -ex que t'hi convidi? I després d'un bon soparet t'acomiades d'ell? Millor venjança, impossible!
...no sé no sé...per què donar-li el plaer d'un bon sopar?...no s'ho mereix això.
A més, igual després t'hauria de matar a tu també per a que no em delatessis...
Publica un comentari a l'entrada