Les arrels cristianes d’Europa
Hi ha estones delicioses fora del balneari. Hi ha una colla de llogarrets que es poden explorar a base de caminades entre prats enverdissats, cases de pagès monumentals, ramioles de vent i raconades que només semblaven poder existir en algun altre paradís.Hi ha un fotimer de possibilitats per contemplar anant d’un poble a altre, travessant paisatges amb o sense plantacions, ramats, collites amuntegades i bestioles diminutes que s’esmunyen entre les vores.
Fent camí un moment o altre arriba el repicar de les campanes, que indefectiblement anuncia, també, una hora o altra. Fan els quarts i les hores. I quan arribes a port, sempre hi ha l’església que esguarda. Molts cops hi ha una desproporció clara entre el nucli urbà i la mida d’aquests llocs de culte. Fa pensar que temps enrere aquestes contrades eren entre riques o molt riques. Edificis com aquests no és paguen simplement amb bones racions de pare nostres.
Em revé al cap una discussió tremenda: els fals pudor per reconèixer les arrels cristianes d’Europa. Aquesta mena de postal hom la pot dibuixar de casa nostra i és ben estesa pel vell continent. I és un quasi tabú l’acceptar-ho. Sembla que sigui un acte de conversió.
Aquesta tonteria progre farà bastant de mal. No sé perquè hem d’amagar o sentir vergonya d’una cosa com aquesta. No se’m fa estrany, en veure les energies que s’inverteixen per amagar infantilment una obvietat com aquesta, que Europa iniciï el seu lent i imparable declivi.
6 comentaris:
es cert, vagis on vagis, al poble mes perdut on penses q no trobaras res hi trobes una senyora esglesia. no serveix d res negar la evidencia.
la major concentracio desglesies q e vist mai ( en comparacio als habitants i importancia tb ) es Zamora. qi u nava a dir q i haguessin tantes esglesies!
Les esglèsies, a més, han vertebrat urbanísticament la majoria de ciutats/pobles dels nostres "cascs antics". L'Esglèsia, fins no fa pas tan de temps, ha tingut un paper primordial en la vida dels ciutadans. Per bé i per malament, és clar. Però ha tingut aquest paper.
Uff, perdona però és la segona vegada que et porte la contrària avui. La meua ciutat la van vertebrar els Banu Saïd (potser no ho escric bé) vinguts de Síria que, evidentment, no eren cristians. I també n'hi ha un munt que van ser vertebrades a partir del model romà. Ja saps, el càrdium i aquestes coses.
És que això de les arrels cristianes em sembla com a mínim tendenciós (si em permets que t'ho diga). Em sembla que oblida, amb motius ideològics, altres aportacions tant o més importants. No ja, a casa nostra, els musulmans, sinó els pobles germànics (autèntics pares de les nacions que integren la cosa) o l'aportació dels grecs o els romans, pobles pagans. La mateixa paraula Europa té un origen no gens cristià.
Cordialment... efe
Efe,
Et ben asseguro que no em mou cap motiu ideològic alhora d'escriure aquest post. Al contrari, em considreo poc religiós, bastant agnòstic. Èm mou més l'evidència que cap ideologia.
T'agreixo molt el teu interessant punt de vista. És un plaer plantejar les coses i punts de vista diferents des del respecte absolut.
Hola!
Un dia et conteste amb més calma. Avui no tinc gaire temps. Simplement vull aclarir que no t'acuse de res. Els motius idelògics els atribuïa per exemple, als qui volien que allò de les arrels apareguera al preàmbul de la constitució europea... Uff , estic cansat, ja en parlarem un altre dia. Avui només volia que quedara clar que no t'acuse de res.
Ps: si vols seguir la discussió per correu, estiuacasa@yahoo.es
Hola company!
Perdona que haja trigat tant a contestar-te, però és que a mi aquestes discussions en les quals, en veritat, no es parla del que es parla sinó d'una altra cosa (i ja ho saps que no ho dic per tu) em fan una mandra terrible. Així que també em disculparàs les formes una mica rudes. Però com que tu has qualificat la meua postura (abans de ser meua) de tonteria progre, no et farà res si jo tinc la llengua una mica solta.
a) No pots basar allò de les arrels en un fet tant poc consistent com que a cada poble hi haja una església. L'afirmació que fas que la major part de nuclis urbans s'han fet a partir d'esglésies, supose que l'hauràs contrastada un algun lloc, però a mi em costa de creure. Si mires els poblets de la província d'Alacant veuràs que la major part són Beni-noséqué, etc. de fundació musulmano-àrab és clar. I les quatre capitals catalanes em sembla que són de fundació romana, no? Moltes de les ciutats de la península ho son, per això encara conserven un centre històric que és un calc del campament romà.
b) Dient que les arrels d'Europa són cristianes es deixen de banda influències tant o més importants que les cristianes. S'obliden dels àrabs (sense els quals no excriuríem amb els nombres que escrivim, ni tindríem zero, ni sucre, ni algebra, ni arròs uff) o dels pobles germànics (gràcies als quals anant el temps va nàixer un dels invents europeus més importants, sinó el que més, l'estat-nació) o sobretot la influència pagana.
c) A veure, no em negaràs que la influència dels romans (i de retop dels grecs) sí que ha estat fonamental en el naixemnet, configuració i desenvolupament del que avui és Europa. Si hi penses una mica i mires de fer una llista, ja ho veuràs tu mateix: La llengua, el dret, les ciutats... som civilització occidental gràcies al fet que les romans que no devia estar a gust a casa seua van decidir un dia de conquerir la Mediterrània, sense ells no hauríem entrat en la Història. El mateix cristianisme no és una altra cosa que una adaptació del neoplatonisme (filosofia grega, per tant). Un altre exemple, fins Primo de Rivera, pare, és a dir, al segle XX la major part de carreteres (potser era de ponts) que hi havia al península encara eren romanes. L'A7 no és una altra cosa que això, una calçada romana. Ja t'ho vaig dir en l'altra resposta, la paraula Europa és una paraula grega. I la paraula democràcia. Uff, podria seguir però aquesta resposta ja és massa larga. Si vols ens dediquem a fer junts la llista.
d) Hi ha també una tradició humanistico-il·lustrada (quina paraula, oi?) que ha estat el que em sembla ha fet les grans fites d'Europa: loa il·lustració n'és una, la filosofia moderna n'és una altra, i la Revolusicó francesa (que no em sembla poca cosa) i un altre llarg etcètera. I un llarg etcètera. Aquesta tradició no és que no siga cristiana és que normalment ha hagut de lluitar contra el cristisme, normalment oposat a tot el que avui en dia considerem drets lògics: els de les dones, posem per cas.
e) Aleshores, i això ja em sembla la conclusió, per què parlar només d'unes arrels i no d'unes altres? Per què no dir les arrels grecollatines d'Europa, cosa que em semblaria més adient? O de les arrels germàniques? A mi només se m'ocorren motius ideològics. Segurament no seran els teus. Però sí que ho són els d'aquells qui promouen la cosa. Es tracta d'una banda de, gràcies a un passat manipulat, recristizanitzar Europa. I d'altra de mirar de protegir-nos contra els bàrbars, d'expulsar-los de l'essència europea. Per això, ja m'has dit que en el teu cas no, això no em sembla una afirmació d'una realitat hisòrica (i més que discutible, si vols continuem) sinó una afirmació amb un acàrrega ideològics ben concreta.
I res més. Perdona per haver-me fet tan pesat. Però he reduït el missatge tant com he pogut. I espere no haver-te ofés. M'he deixat moltes coses sense dir (per exemple no he buscat com es deien exactament els Banu-alguna cosa que van fundar Alacant).
Una salutació afectuosa
Publica un comentari a l'entrada