dilluns, de juliol 31, 2006

Els Mossos truquen a la porta
-Dedicat a en Karbeis-

L’M i jo hem tingut moltes converses al llarg del temps. Sobre temes ben diversos. Ell defensa amb fermesa el que pensa i si no hi coincideixes, podria dir-se que has begut oli. És un argumentador brillant, implacable i, a més, advocat.

Les converses, doncs, han repassat mil qüestions i també les ben femelludes. Hem intentat reiteradament dibuixar el model de dona ideal, cosa amb la qual mai no ens hem posat d’acord, però no ha estat així amb l’ideal de mare que voldríem per a la nostra descendència. És n’E i només té un defecte: sempre l’hem conegut en parella, de la qual en som bons amics, també.

N’E ha acabat tenint dos fills, que li van costar molt de portar al món. El darrer és un boig, de cames diminutes, que mai para quiet. Sobra dir que les nostres visions anticipades sobre n’E s’han confirmat de llarg: és un espectacle l’amor amb el qual es dedica als seus petits.

Fa cosa d’uns mesos els Mossos van trucar a la seva porta. Algú l’havia denunciat per maltractar el seu fill petit. Feina la seva per demostrar un senyor blau en aquella cama diminuta que havia estat per culpa d’una aterrada, per córrer com un ximple dos dies abans sobre la superfície empedrada d'una plaça.

Vaig sentir indignació i impotència. Li vaig dir que jo era l’anònim denunciant: no veia altra forma de que ella pogués tenir cura dels meus fills, el dia que arribessin.

Em costa de creure que vivim entre autèntics degenerats, addictes a no sé ben bé quina mena de paternalisme tot poderós que ha de resoldre i intercedir impúdicament en les nostres vides perquè pensen que som incapaços de fer-ho correctament nosaltres mateixos. Em costa de creure, també, que hi ha qui ho engreixa tot això per justificar llur ineficiència.

6 comentaris:

Sir William Temple ha dit...

A vegades es te rao i a vegades no; el que passa es que suposo que no volen que es repeteixin casos com el de l'Alba i suposo que ara a la petita denuncia de qualsevol ja tens els Mossos a la porta.

Dessmond ha dit...

Això fou abans que això de l'Alba.

Et recomano llegir el darrer post de'n Karbeis, l'inspirador del meu.

bellosoli ha dit...

Entenc que els mossos es presentin a casa de la teva amiga si han rebut denúncia car és la seva feina i se n'han d'assegurar. El que em resulta fatal és que algú es dediqui a denunciar a la gent tan a la lleugera! els nens juguen i cauen i es fan mal, per tant veure un blau no hauria de ser motiu per denunciar ningú si no se'l coneix i no s'ha vist res que pugui induir a pensar que pot ser un maltractador. La veritat és que hi ha gent que s'avorreix molt i té massa facilitat per posar-se a la vida dels demés. I denunciar algú senser proves, acusar-lo de fer quelcom que no ha fet, em resulta tan repulsiu! fa sentir molt impotència, la veritat, que costi tant demostrar la pròpia innocència i que sempre n'hi hagin de disposats a posar-la en dubte.

karbeis ha dit...

Amic Dessmond, pentinadors de gats. Ara, que se't presentin els mossos a casa... bufff!
Això meu, a veure com queda. Esperarem resposta per part d'aquesta gent.

Moltes gràcies pel suport, company maresmenc. A casa téns un plat a taula ;-)

Mireia ha dit...

Dessmond, has fet un post d'amor de veritat, molt bo, i perdona'm lo que he dit dels homes, soc una ximpleta, un petonàs.

Dessmond ha dit...

Bellosoli,
Jo puc entendre moltes coses. Però la ràbia que t'agafa per tenir la sensació que sempre hi ha un frustrat, un dement disposat a posar-te la pistola al pit, pel que sigui... Estar sota sospita contínuament és aufegador. Aquestes reaccions són pròpies d'una societat amb símptomes de certa malaltia.

Karbeis,
Esperarem a veure com acaba, doncs. Sort i ja ho saps si cal fer-ne alguna de menys educada!

A quina hora dius que sopeu a cas vostra????

Mireia,
Gràcies per les teves paraules i penso que no t'has de disculpar de res. Sé que ets una ximpleta, per això sóc un fidel seguidor del teu blog. Ah, en cap moment m'he sentit idntificat amb la mena d'home que has retratat. Salut!