diumenge, novembre 13, 2011

Votaré CiU

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)
Votaré CiU. Vaig veure molt en diagonal el debat dels candidats a TV3 i feia molts anys que un acte d’aquestes característiques no em cansava tant. Hem arribat, certament, a un final de cicle. S’ha acabat més d’un bròquil i els realment indignats no som aquesta cosa borda que només té per nord plantar la tenda de campanya i convertir la indignació en un numeret.
Aquesta legislatura que ens prepara Espanya serà definitiva. El neo-franquisme –ara el de dretes-presidirà el govern, amb una majoria prou folgada. Catalunya serà, doncs, poc més que la mosca collonera del sistema.
Tenim quatre anys per endavant molt durs, però també molt alliçonadors. Si d’aquest xàfec no sabem treure conclusions que vagin més enllà de la politiqueta de partit, podem plegar. Portem molt de temps fent l’ase, des d’un punt de vista polític.
Els recanvis produïts en les direccions de les formacions hauria de servir per començar a percebre una nova forma d’executar la política, més d’acord amb els temps que corren. En aquest sentit potser Unió n’és l’excepció, una estranya excepció.
Veure que al PP la Camacho no solament representa el de sempre, però en una versió més barroera, és una mal símptoma. Veure que el PSC s’enfonsa perquè ni el votant socialista pot suportar més impostura, és un mal símptoma. Veure aquesta cosa anomenada Iniciativa, més propera a una comunitat de veïns que a una altra cosa, fa venir arcades. Sort que no se’ls creu ni el més ase i pinten el que pinten.
Després ens queda aïllar la incògnita que plana damunt Esquerra, un cop han consumat la renovació. A mi em deixa una mica descol•locat aquest desfici per denunciar les dietes en taxis de ses senyories. O la sobrera insistència per viatjar en classe turista. Em va semblar d’un ridiculisme difícil de superar i ahir diumenge el candidat hi insistia en un míting a Arenys de Mar. Aquest debat fonamentat en la xocolata del lloro em sembla impropi d’algú, que a més, aspira a dur-nos la independència. Amb una visió tan estreta del món, del nostre món, dubto molt que fem realitat cap somni per aquesta via.
Finalment, hi ha Unió. O potser hauria de dir CiU? Sincerament, no ho sé pas. Només lamento la debilitat a la qual ara mateix està immersa la coalició. El context és molt dur. La victòria que ara mateix gestiona és enverinada. Cal començar a estendre ponts amb altres formacions. Dependre del PP a Catalunya és el principi de la fi.
Per encarar aquests quatre anys, que seran decisius per a nosaltres, cal començar a replantejar la relació Catalunya-Espanya amb una visió radicalment diferent a la vista fins el moment. Hi ha cert argumentari que ja ha entrat en via morta. S’ha acabat el possibilisme exhibit durant tant de temps. Espanya ja no té cap mena de complex a l’hora de mostrar-nos les urpes, ja siguin de dretes o d’esquerres. Estem més que avisats, no ens volen veure ni en pintura. S’ha acabat això d’una Catalunya catalana.
Votaré CiU, tot i que confesso que em costarà però el paisatge és desolador ara mateix. No ho faré amb masses alegries, sinó per eliminació. Considero que en Duran és un magnífic polític, el millor a Espanya. A Catalunya ens cal algú que aposti per les tesis separatistes. Sense portar-les al punt del ridícul. Amb la desvergonya i el mateix convenciment que ara mateix gasta qualsevol altre polític, defensant el seu nacionalisme espanyolista. Espero que aquests quatre anys seran una magnífica ocasió per obrir els ulls i veure, entre d’altres coses, que no he fet el préssec. Jo i tots nosaltres, és clar.

3 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Votaràs CiU per eliminació... És una opció. El Duran és un gran polític, cert. Però saps perfectament que tornarà(an) a vendre's (o a regalar institucions) al PP. I per això jo votaré Esquerra. I tan amics com sempre. Ara, els quatre anys que vénen seran més durs que aquests. Amb crisi econòmica i PP arreu. Per tancar-se a l'habitació amb la parenta i oblidar-se de tot.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Veí,
No crec que s'hagin venut ni regalat res. No som espanyols per haver venut ni regalat res. Jugar amb les regles de joc espanyoles portem les de perdre, sempre.
Celebro que vagis a votar i que ho facis en clau catalanista. Penso que no votar o fer el numeret de l'estelada dins el sobre, encara els ho posa més fàcil als que ens volen veure residuals, per no dir totalment desapareguts.
Molt bona recepta la que apuntes per passar aquests quatre anys. Farà furor!

SalvemlaRotonda ha dit...

Ciu ha de deixar de ser tan poc clara, són independentistes sí o no? el doble joc és el pitjor que poden fer! Nosaltres estem molt enfadats amb Ciu per lo de la Rotonda! I la veiem com una metàfora del que li passarà a Catalunya! Van aprovar el projecte a Núñez perquè són amics d'ell! I també són amics del PP! Són el mateix? Tenim dret a saber-ho! Esperem que tant Xavier Trias com Ciu facin el que s'espera d'ells i salvin la Rotonda i aturin al borinot de Núñez! De moment l'únic que estan demostrant és que la pela és la que mana!