dilluns, d’octubre 10, 2011

Espanya porta les de guanyar

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)

La política catalana corre el perill d’acabar resultant poc més que una oferta a exhibir dins el repertori de Port Aventura. Molt de soroll, molt de foc d’encenalls, molta comèdia i a l’hora de la veritat grates una mica i només hi trobes cartró pedra.


Hi ha escenes, com aquesta de les pagues extres dels funcionaris, que són ben bé d’òpera bufa. O aquella altra, consistent en retallar la dels membres del govern. Tot això ens situa en una divisió nacional insultantment “low cost”. Certament, la crisi fa estralls. Ara s’ho endu tot per endavant. Però no és motiu suficient com per donar corda a un estil “xavista” a la catalana. Retallem sous o replantegem el sistema? Senyories, vostès mateixos.

En aquest marc insofriblement de política-fireta ha estat notícia el retrobament entre la colla reagrupada i la nova (?) ERC. I com era més que previsible, SI encara no ha vist la llum.

Hem assistit, també, a escenes nogensmenys espelusnants. Hem descobert un Duran i Lleida tocant els bongos. Sabíem que tocava moltes altres tecles, però això de la percussió ha estat una troballa. Clar què, en campanya, qualsevol numeret esdevé factible.

La que s’acosta està més que decidida. Com ja és costum, des que Espanya va reintroduir formalment el sistema democràtic en els afers de la política. Però cada cop que n’arriba una de nova, Catalunya està una mica més defenestrada. Això és en part culpa d’aquest sistema, on les majories espanyolistes tenen sempre les de guanyar -i tota la resta només pot exercir el paper de florero-.

Però no hem d’oblidar tampoc l’ínfim sentit d’estat que han mostrat les forces catalanes, a l’hora de plantejar propostes que condueixin a reforçar el tremp del país. L’actual feblesa política nostra és en bona mesura provocada per una actuació entesa en clau de partit i, per tant, en benefici estrictament d’Espanya i el seu espanyolisme.

En comptes de promoure coalicions de vol rasant, potser seria hora de pensar en propostes bastant més transversals. Faria bastant més de goig descobrir que els nostres polítics, a més de tocar-se els bongos, comencen a treballar per construir espais de trobada molt més amples i en clau radicalment catalana.

No serveix de res, absolutament de res, ser el polític més ben valorat d’Espanya o refer els ponts amb una grapada d’ex camarades de partit. Davant l’ofensiva anticatalana que impepinablement vindrà després del ball electoral, el que s’hauria de trobar l’espanyolisme -de dretes en sintonia amb el d’esquerres- és amb una Catalunya reforçada portes endins.

Tots aquest numerets de política ficció ens els acabarem menjant amb patates. No s’hi valdrà ja tornar a expel•lir els retrets de sempre. Cada cop que venen eleccions espanyoles les encarem amb una posició de debilitat més gran. I ho serà més un cop hi hagi nou govern, perquè allò que som incapaços de fer a Catalunya, l’espanyolisme ho té claríssim. Gràcies a tanta frivolitat política no ens quedarà ni l’aigua.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada vez tus análisis son mas buenos.
La "fireta" de la política catalana tambien mas mala.
Sabes cual es la razón, entre otras?
Nuestros políticos no tienen sentido de Estado y algunos partidos dependenden demasiado del dinero de los poderosos que aún tienen miedo a la independencia.
Pero además internet y toda su corte nos esta destrozando.
Todos escribimos de todo desde nuestra ordenador y además aliados a una sociedad liquida que nos incapacita para entender que lo importante no es la unidad política sino la unidad de acción y esta debe ser adaptada a la sociedad liquida que no quiere compromisos ni sacrificios. Pero con estrategia, táctica y paciencia se puede unir a intelectuales, académicos, colegios profesionales, ayuntamientos, lideres de opinión, etc. que sean capaces de crear un corpus capaz de convertirse en estrategia y táctica. Además de olvidarnos de los que estan siempre en plataformas o similares que simplemente son personas que fracasaron dentro de una estructura de partido y quieren su cuota de poder. En sintesis y siguiendo la frase en boga: Si siempre hacemos lo mismo conseguiremos siempre los mismos resultados.
Un abrazo.

Anònim ha dit...

PROU DE CAINISME SISPLAU¡¡¡¡I ANEM PREPARANT LA RESISTENCIA, ENS TORNARAN AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENTRE,LA PARTITOCRACIA AL ESTIL DEL XIX,HA SIGUT FATAL PER CATALUNYA,DONCS PROU¡¡¡QUE PP I PSOE,PACTARAN LO QUE FAGI FALTA PER DEIXARNOS, NO FETS UNS FLOREROS NO,UNS ZOMBIS.....
JUGANT AMB BARCELONA