dilluns, de setembre 19, 2011

Classes d’idiota

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)

Passa que l’idiota és vostè
La setmana passada era moment de celebració patriòtica. En comptes d’això, vam arribar a escoltar una de les declaracions més desafortunades que s’han fet en nom de l’independentisme. Titllar d’idiota a la bossa més gran de separatisme que corre per aquest país és una magnífica forma d’enfonsar la causa. En comptes d’abundar en l’autocrítica per tal de veure com es poden millorar uns resultats prou desastrosos, la recepta emprada és la fàcil –i molt espanyola, per cert-: empastifar els altres. Ara, jo dubto que tal pensada doni masses rèdits. Es poden ser moltes coses, però no tan suficientment idiota com per decidir votar a qui directament t’insulta. Tant malament encara no estem.

Passa que vostè no té un pèl d’idiota
Aquest cap de setmana Esquerra ha triat nou president. En Junqueras ha aconseguit sortir escollit president amb un suport majoritari del seu partit, així com el seu candidat a les espanyoles, que ha doblat a l’altre aspirant, un exemplar de la vella guàrdia.

En Junqueras gasta bastant més d’intel•ligència com per suposar idiota tothom que decideix no votar-lo. Deia ell: “en la vigília de la victòria haurem de tenir la ma estesa”. Difícilment una ocurrència com aquesta pot ser compatible amb la de l’insult gratuït.

Aquest home pot fer una gran feina, perquè mentalment no està subjecte al jou clàssic del sectarisme. Té una visió més lúcida del que estem acostumats a veure en l’independentisme oficialitzat. Pocs són els excessos que se li coneixen, per no dir cap. Molta és la capacitat demostrada per construir ponts amb l’objectiu de sumar per la causa que defensa, que també és la nostra. Aquest estil de fer política fa temps que una majoria l’espera.

Passa que aquests tampoc han fet l’idiota. De moment.
Hi ha la gran bossa de vot independentista dipositada a CiU que espera el seu moment. Això és: trobar la versió política que posi per davant els interessos de país a els ideològics o els de partit. En teoria això hauria de ser el fonament on reposés tota la teoria independentista d’una formació que se’n declari com a tal.

A l’hora de la veritat no es pas així. Hem assistit a molta efervescència separatista, a molta cridòria i ha poca traducció política de tot aquest enrenou. Per això CiU s’acaba lucrant d’un vot que en realitat no el mereix. Però la coherència del seu discurs fa que molta gent es decanti per ells abans que fer-ho per una altra opció desacomplexadament independentista.

Podria ser que la victòria que ara mateix li toca gestionar a la federació nacionalista (una conjuntura rematadament desastrosa, un PP abrasiu i amb efectes devastadors i el canvi de rumb que sembla iniciar ERC amb en Junqueras) li surti molt cara. Pocs seràn els avenços que experimentarem com a país i, en canvi, el nivell de frustració nacional sembla disparar-se fins a quotes impensables. És justament en aquesta retorçada combinatòria que auguro un bon futur al recentment escollit president d’ERC.

Els uns que no saben fer res més que l’idiota. Els altres que juguen amb foc, sense tenir massa clar que tant el cove com el peix se n’han anat a fer punyetes. Conclusió: totes li ponen a en Junqueres, hores d’ara.

3 comentaris:

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Coincideixo en bona part del que comentes. I tant. Però amb alguna excepció i matissació.

Segueixo creient que no sempre es bó avançar-se al que ha de passar, més que res per si passa d'una altra manera. Es allò que diuen sempre, els bons entrenadors, d'anar partit a partit, sabent el que ha de passar els propers 15 dies, però sense anar gairebé mes lluny,...en el temps. Veurem a veure que passa, i com, el 20.N. Segur, estic, passi el que passi, que no hi haurà cap altre Majestic. I no perquè no calgués fer-ho el seu dia. Però els temps són diferents. I són diferents per a tothom. La prioritat màxima ara, de la majoria de la ciutadania, crec, és la situació de crisi economica i social que estem vivint, i com resguardar les essències del mig estat del benestar que varem arribar a gaudir. I anar reduïnt la plaga de l'atur. I, en aquest escenari, com en qualsevol altre, poder agafar peixos comestibles i endur-los cap a casa en un cove, sempre es i serà positiu, poquet, poc o el que sigui, però sempre suma. No veig una síndrome o nivell racional de frustració nacional com a primer i gairebé únic factor. Tot es possible, però en temps convulsos i difícils, es quan les errades són molt més sonades, perquè els parroquians no són tontos i viuen i pateixen cada dia la realitat. I en el comerç, i en altres esferes vitals, és quan les marques acreditades tenen un plus de confiança, ben guanyat, entre els consumidors.

Veurem que i com passa el 20-N, amb la coiuntura econòmica i social i què i com amb el concert durant l'any 2012. Jo no goso fer prediccions, i menys ara.

Ben cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

AIXI SIGA,AMIC,AIXI SIGA.....
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

Bé, no hi haurà cap altre Majèstic com no hi ha tomba del Bin Laden, per evitar de crear un símbol que se'ls giri en contra. Però de pacte sí que n'hi ha hagut i n'hi haurà. Cal ser cec per no veure-ho. Bé, cec, o tenir la vista estratègicament girada cap una altra banda (com, per exemple, a veure què fa i què diu ERC, quan al centre del camp de joc estan trenant jugada CiU i PP)