dimecres, de juliol 28, 2010

A la meva sort

Avui la meva dona i el meu fillet m’han deixat abandonat a la meva sort, a trenta tres graus que peten al Maresme. M’he plispat una ampolla de cava i una altra de vi rosat amb un punt d’agulla, per aquest ordre. Ara n’acabo de posar una altra a la nevera. Tot i que hi diu Vinho Verde D.O.C. –vi portuguès-, parlo d'un nou rosat. El productor ha tingut el detall d’advertir que “deve beber-se muito frio”. No em puc torbar, doncs. Tinc previst veure “Do the right thing”, de l’Spike Lee. Seria una llàstima que la copeta no tingués el punt de fred que toca.

11 comentaris:

Joan Oliu ha dit...

No t'oblidis de menjar alguna cosa!

Dessmond ha dit...

Joan,
No ho faré, no ho faré. Però no seran crispetes!

Clint ha dit...

M'encanta l'expressió alternativa al cutre "de Rodriguez"

Però no permetis que tornin sense sobrassades, botifarrons i formatge!

Dessmond ha dit...

Clint,
Jo faig anar "fer de Puigdellívol"...
Ep, que sabent el que em jugo jo hi aniré una setmana més tard cap allí. A supervisar tots aquests temes de vital importància que apuntes.

Jesús (Xess) ha dit...

Per sort ningú que conegui la meva dona llegeix això, així que mai sabrà quant t'envejo... hihihihi

reflexions en català ha dit...

A mi no m'abandonen, coi. M'apunto a l'enveja.

marc

Dessmond ha dit...

Jesús (Xess),
Però això se m'acabarà aviat. El dijous vinent em reuniré amb ells. Això, sí: al paradís, Mallorca. Espero poder anant explicant-ho.

Marc,
M'ho he treballat molt. Una cosa d'aquestes ni surt pim-pam-pum ni s'improvisa. He estat durant mesos preparant-me el terreny i al final ho he aconseguit. Això és el premi. I entre copa i copa penso: la independència també que ens arribarà així.

Andreu ha dit...

Diafruta, benvolgut Dessmond, d'aquesta setmaneta, que després ja estaràs al paradis.

Ho subratllo, lo de la setmaneta, perque jo enyoro aquells anys en que estava 4 ó 5 setmanetes solet a la meva disort (menys caps de setmana que anava a que fossin compartits).
Quan els nens i nenes es van anar fent grandets/grans, les setmanetes es van anar reduint, reduint, fins arribar a zero.
Ara faig el canvi copernicà: una o dos setmanetes me'n vaig sol al poble d'adopció, fins que marxem unes setmanes tots dos sols. La mainada, crescuda, fa la seva vida, amb diàspores diverses.
Enguany, el setembre faré altres 1 o 2 setmanetes sol,fora de casa, més a prop del Marc i la Josefina, però amb veïnatge que m'ajuda..i em control.la, si cal.

Bona resta de'estiu a tots i totes , guerrers, guerreres i hereus!!

Cordialment,
Andreu

Dessmond ha dit...

Andreu,
La veritat és que això de fer de Puigdellívol no és el meu fort. Jo prefereixo anar en manada, encara. Però també tinc feina, que si estic sol la puc ventilar millor.
La setmana vinent ja m'hi aniré cap allí. Ja hi ha organitzada més feina. I tu prepara't, també. El setembre ens hem de posar les piles. Salut i molt bon estiu!

marta (volar de nit) ha dit...

Do the right thing? Ideal per veure-la a l'estiu. M'encanta Spike Lee. Bona setmaneta d'abandonament organitzat i temporal, i bones vacances després :)

Dessmond ha dit...

Marta,
Ideal veure-la ara, amb el vi rosadet i fresc. Em va faltar una bona pizza! Molt bona la pel·lícula.
Bones vacances!