Noves des de Xile

El meu amic, després d'una llarga espera, ha donat senyals de vida. Afortunadament. Tot i ser un correu personal, espero que no s'emprenyarà si el comparteixo amb l'audiència. D'altra banda, no crec que hores d'ara tingui massa temps per veure de què va el nou post en aquest blog. I és això el que diu:

Després de mes de 24 hores sense llum i 36 sense connexió a Internet a causa dels danys del terratrèmol, per fi em puc connectar. Moltes gràcies als que haveu trucat a mi o la meva família o enviat e-mails preocupats per com estàvem.

Ja sabreu tots les conseqüències i danys del terratrèmol a Xile, malgrat que encara no està del tot dimensionat el mal que ha fet, tan a nivell de la quantitat de morts com de danys a la infraestructura. Encara hi hal moltissims desapareguts.

La nostra regió (Araucanía) ha estat una de les afectades pel terratrèmol, i si bé ni de molt lluny els danys han estat els de les regions veïnes, a la nostra ciutat (Villarrica d'uns 45.000 habitants) la catedral ha estat molt afectada amb moltes esquerdes, un supermercat s'ha enfonsat i unes cinc cases a sectors populars també amb 3 morts, un d'ells una nena de només 4 mesos al caure-li al damunt una part de casa seva a causa del despreniment del terreny.

A casa nostra, (encara amb olor a nova ja que fa només 4 mesos que estem aquí), ha aguantat molt bé el cop, només amb algunes coses que s'han caigut i trencat però res greu.

Si bé, ja m'havia tocar viure molts "temblors" a Copiapó, zona molt més sísmica que el Sud de Xile (es considera temblor un moviment de terra de menor intensitat que un terratrèmol), cap d'ells havia estat de la intensitat del d'ara.

A nosaltres ens va agafar a una cabanya de la muntanya a 50 Qm. de Villarrica, on el moviment de la cabanya era tal que no podíem baixar del segon pis entre mig de soroll de trencadisses de vidres i altres. Finalment vam poder sortir de la cabanya i des de fora veure com es movia la casa i la terra sota els nostres peus. Quan teòricament va passar tot vaig entrar a la cabanya i si bé no teníem danys a l'estructura, van caure moltes coses entre articles decoratius, quadres i estanteries amb llibres i altres (al segon pis totes les coses de les parets i estants eren a terra). Ens vam posar a recollir entremig de repliques constants que ens obligaven a sortir novament de la cabanya. Van esser més de 3 hores després del terratrèmol de moviment continuat de la terra (amb molta menys intensitat afortudament).

Com que estàvem molt aïllats vam tractar de comunicar-nos amb familiars a altres regions per entendre la magnitud de la tragèdia i on havia estat l'epicentre (com ja sabreu Xile es una país amb una gran historia sísmica, i per lo tant amb bastant coneixement sobre el mateix, malgrat que feia 50 anys que no hi havia cap d'aquesta magnitud). Finalment vam saber que l'epicentre havia estat a prop de Concepció (a uns 300 Qm. d'on vivim), però que a Santiago també havia estat molt fort el terratrèmol. Encara no se saben els danys finals pero a Santiago hi han moltissims edificis amb danys de consideració. Afortunadament tots els nostres amics i familars estàn bé.

Tots els que vivim a Xile sabem que de tant en tant ens toca algun desastre natural a causa de la geografia on vivim (terratrèmols, erupcions volcàniques, temporals o altres), però mai estàs suficientment preparat i conscient per viure'l tant de prop. Sens dubte ara tocara una gran feina de reconstrucció al país, principalment vivendes e infraestructura vial.

Una abraçada,

R