
El posat de l’Antich era tibat. De tant encarcarat com estava, l’únic que movia era la nineta dels ulls. És a dir, que se’l veia d’una hora lluny que llegia les quatre obvietats que ens ha obsequiat. Queda molt lluny aquell personatge que en arribar a la presidència va institucionalitzar allò tan radical -per nacionalista- del “Quatre Illes, un país”. Avui el partit socialista de les Illes ha convertit en esperpent el concepte “país”, a l’hora de referir-se a les Balears. Han passat amb alegria a formar part de l’efecte harmonitzador que ara tant es propugna des del centre peninsular.
Ha convertit, també, en esperpent el que s’hauria d’entendre per missatge "institucional" de Cap d’any. La seva intervenció ha estat una falca publicitària de llarga durada. Cap idea força, cap visió personal de per on és que corre el món o les mateixes Illes. Cap missatge d’una certa volada. Ha estat una com una mena de carta als Reis d’Orient satisfeta. Aquest altre gestor vocacional de comunitat autònoma ha fet una llista de polítiques aplicades, la majoria de les quals són pròpies d’aquest centre peninsular que ara tan efectivament serveix. Poques idees i ben poca iniciativa per governar, pel que sembla.
De tant fluix com ha estat aquest home, en Montilla esdevé una benedicció de Déu. Així de dura ha estat la seva aparició. Ha estat just abans del telenotícies, cosa que ha servit d’excusa per a tractar la gris intervenció com a notícia de referència. L’informatiu baleàric ha disseccionat el missatge “institucional” i li ha pujat el to partidista. Jo diria que a IB3 fan la feina amb el mateix tipus de professional que ara mateix s’arrossega per TV3.
Al final el missatge ha estat clar: com més fluix és el socialista de torn, menys escrúpols hi ha a l’hora d’amanir la crua realitat. Prou que ho saben.
3 comentaris:
Què es pot esperar d'un sicalista? Res de res! Bon Any!
Albert B.i R.,
Si són d'aquest calat, poca cosa.
Bon Any!
Jo per sort perdre de vista alguns dies la política nacional catalana i perifèrica.
Els discursos institucionals no són el què eren.
Publica un comentari a l'entrada