dimarts, de setembre 29, 2009

El cas Millet

L’actuació de’n Millet ha ereccionat moltes ments. De tots colors ideològics, però amb una confluència total. El cas ha servit d’excusa per carregar contra la burgesia catalana i la societat civil. M’ha sobtat veure tota la teoria que ha desfermat tant des de la dreta com de l’esquerra, sobre els cent cognoms que conformen aquest club exclusiu de prohoms burgesos. La virulència amb la qual es practica tanta crítica em portar a creure que aquest el país és un camp minat de complexos molt difícils de curar.

Aquesta Catalunya actual, que aspira a universalitzar tot allò que se li planti pel davant, devota del Low Cost i àvida d’Ikea és impossible que arribi generar mai un llegat semblant al que va deixar-nos els avantpassats d’aquests cent –o dos-cents- cognoms, que avui són denigrats amb tanta facilitat.

El cas Millet ha servit per fer aflorar el complex d’analfabet que avui passegen tant arrapat els nou rics que ha generat la catalana terra. I ha posat en la mateixa trinxera la Catalunya esquerranosa, amb el complex insuperat de forastera i eterna aspirant a nou rica. Avui fa el mec tirant de Mangos o de Zara, però si hi hagués l’oportunitat faria el senyor a Furest o a Santaeulària. No solament la burgesia a casa nostra estira més el braç que la màniga. Ai, si la tarja de crèdit parlés!

Això és el que també ha fet en Millet, sense voler. Posar a primera línia una guerra de guerrilles que diu ben poc en favor de molta Catalunya. Perquè de tant servida que va ha extraviat la vergonya, la sensibilitat, la civilitat i no perd ocasió per fer el ridícul de forma esclatant. Aquesta Catalunya de la xerrameca fàcil i delirant, que encarrega informes fins i tot per saber com ha de seure a la tassa del wàter, està rematadament incapacitada per deixar en herència a les generacions futures res semblant al Palau, per exemple. Encara que sigui amb els números vermells d’un roig roent. Impossible.

Ara que aquesta Catalunya tan rica i plena de retòrica s’embranca en discussions sobre el patrimoni intangible, ara podríem arribar a terribles conclusions. Després dels pressupostos que s’arriben a invertir per formar la ciutadania, ja em diràs sinó és un principi d’estafa als que vindran –intangible, això sí- el fet de no llegar res que no sigui una llufa, una buina o qualsevol altre caca encara avui difícil de catalogar.

24 comentaris:

chamb ha dit...

-Certament la catalunya esquerranossa només ens deixarà places dures i altres monstres pagats amb diner alié. Ara, al Felix Millet és per matar-lo.

Dessmond ha dit...

Chamb,
Jo no discuteixo la gravetat del cas. En Millet i tant que l'ha fet grossa!. Però en motiu d'això ha sortit a la superfície tota una ploma fent uns discursos moralitzants classistes i anticatalans que són, també, cas d'estudi. Són patètics a més no poder.

Cesc. ha dit...

Pastisseria, quinquis i arribistes...quin coktail !!
Salut!
Cesc

Josep-Empordà ha dit...

El més escruixidor, i que diu molt en que a l'estat espanyol no s'ens ha perdut massa cosa, és la cançoneta que se sent per allá de l'Ebre de que en Millet pertany a la burguesia "catala...nista!!".

joanoliu ha dit...

El més divertit va ser veure l'Òscar Tusquets Blanca fent-se la verge. Quan el senyor Blanca propietari del grup Hoteler Olivia i membre de la Fundació li encarregava les ampliacions i enderrocar finques catalogades... no hi veia tantes pegues.

Dessmond ha dit...

Cesc,
País d'acomplexats i nous rics. Això és el que som.

Josep-Empordà,
Se'n diuen tantes coses, de nosaltres i dels nostres Millets, que al finals ens ho arribarem a creure.

Joan Oliu,
No, si grates una mica i surt pretoli.

rA ha dit...

Dono gracies que tot això ho veig de lluny...

La resposta al cas Millet es la que es, però queixant-nos no fem sinó exposar-nos a la (falac,) critica per associació.

En canvi m'agradaria que el cas Millet servis d'exemple de com lidiem amb els casos de corrupció, que podem dir que aqui no s'escombra res sota l'alfombra - be, almenys res que no toqui als socialistes, clar.

rA ha dit...

mmm, catifa volia dir...

El veí de dalt ha dit...

Però quants Millets tenim encara nedant en aigües turbulentes? El problema no és el cognom. Siguis burgès, noble o mileurista, català de soca-rel o nou ric vingut de fora, el caas és que som davant d'un lladre de guant blanc amb molta barra i una autocomplaença infinita. De Millets n'hi ha arreu. La qüestió és no generalitzar.

Un que vigila ha dit...

Has fet cabrejar el Sostres, i això és intolerable. Disculpa't ara mateix al seu bloc.

Dessmond ha dit...

Un que vigila,
????

Un que vigila ha dit...

L'has fet enfadar i t'ha donat un repàs al seu bloc.
Respecta en Sostres. Els patriotes hem de respectar el nostre líder indiscutible.

Dessmond ha dit...

Un que vigila,
Respecto en Sostres. Ara, no estic segur de què és el que vol amb el seu blog, veient el que li suggereixen els comentaris. S'ha encés com un misto i la veritat és que té raó. Aquest blog no és una joia, però és que mai ho he cercat superar en Pla ni visc d'escriure. Però tota la mala llet l'ha fet anar per fugir d'estudi. Quan li dius que pixa fora de test o et censura o t'insulta. Bé, és un honor que no pot exhibir tothom. M'ho miraré per aquest cantó.

Un que vigila ha dit...

Escolta'm, no has captat el to irònic?
Jo no especto el Sostres, entre d'altres coses, pel que tu dius. Quan t'insulta o et censura és, pura i simplement, perquè TU tens raó i ell no ho suporta.
El teu bloc no és cap merdeta, i tu escrius molt més bé del que et penses, i ell no és ningú per desqualificar-te ni a tu ni a ningú de la forma com sovint ho fa. Hi ha una peça en el seu engranatge moral que no li funciona, i és responsable de l'animadversió de molts catalans contra el propi fet nacionalista.
Jo n'era, de nacionalista, fins que me'n vaig desenganyar. I quan el llegeixo, simplement per veure quines bajanades és capaç de dir, m'adono que estic content d'haver-ho deixat de ser.
Sí, vigilo... però des d'un prisma merament contemplatiu.
Disculpa les molèsties, Dessmond, però no me n'he pogut estar.
Salutacions

Dessmond ha dit...

Un que vigila,
Vaja, no he sabut captar el to irònic.
Jo procuro fer-ho el millor que sé. Sóc conscient que es podria fer millor. O molt millor si t'ho mires des d'una perspectiva professional. En qualsevol cas agraït per la teva opinió.
Coincideixo amb tu que hi ha alguna cosa que no li peta rodó. S'ha de ser un carcamal per dir segons què, una i altra vegada. Perquè va justament en contra del que diu defensar.
Què és el que et va fer desenganyar el nacionalisme? En Sostres si representa alguna cosa d'aquest nacionalisme no és el majoritari. Potser té gran visibilitat, però no el que marcarà pauta. Som molts els que el llegim i compartim coses fins a un cert punt.
Ser nacionalista és positiu. Pots explicar, afortunadament, Catalunya en positiu. Sense haver d'anar a la contra.
Res de disculpar-te, ans el contrari. Agraït per participar en aquest blog, encara que sigui gràcies a en Sostres.

Dessmond ha dit...

RA,
El cas Millet portarà cúa. Molta cúa. Jo dubto que serveixi per aclarir res. Em sembla que és part de la precampanya. Sinó, ja m'ho diràs. Temps al temps.

Veí de dalt,
El problema és que el cas Millet no servirà per acotar el que suposadament representa. Ni per perseguir els altres que resten impunes.

Torsimany ha dit...

Potser un que vigila hauria de ser més coherent amb això del nacionalisme. Encara que Millet i mil redimonis de Sostres fossin nacionalistes catalans i fessin el que fan jo no ho deixaria pas de ser-ne.

Dessmond ha dit...

Torsimany,
Entenc que la cosa és previa a conèixer en Sostres. El que passa és que en Sostre li referma la crisi que ha tingut el "vigilant". Jo tampoc deixaria de ser-ne. Però en fi, no seré jo qui li digui al vigilant el que ha de fer o desfer.

popota ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Bon article. Europeu i, en conseqüència, conservador. Tanmateix, a mí m'agraden més els USA, un autèntic miracle des de qualsevol punt de vista, amb els seus nous rics i una concentració d'horterades sense parangó en cap país del món. Item més, els que generació rera generació han anat deixant als que venen darrera un patrimoni gegant pel senzill motiu de que no tenen cent famílies remenant les cireres des de fa un segle. Per això admiren les cent famílies que tallaven el bacallà fa cent anys, per això admiren les cent famílies que ho fan avui, i per això admiraran les cent famílies que ho faran d'aquí a un segle, si és que la deriva busho-kennediana és aturada com mereix. I per això van fer la liberalització dels vols -hi ha un article encomiable i ben poc pijo al blog Decidit sobre el tema-.

Del que comentes d'aquest cas, si tinguéssim una premsa lliure ja hagués sortit algú a dir que la "confessió" de que el tal Millet s'ho havia quedat tot per ell sol són els pares.

De fet, i per anar un pas més enllà, a mí m'extranya una mica -i quan dic una mica vull dir que tinc els ulls com a plats- que els patrons que han fotut els calers que pressumptament s'ha embutxacat aquest home en solitari hagin optat per parar l'altra galta i no presentar una sola notícia.

Salut, i felicitats per lo del Sostres

Dessmond ha dit...

Popota,
Gràcies, sobretot per això de conservador.
A mi també m'agraden els USA, tot i el devassall d'horterades que genera. A Europa, però, no ens quedem curts. Allí, perquè la premsa realment és més professional, quan alguna d'aquestes famílies l'ha feta, l'ha pagada.

Vaig llegir l'article sobre la liberalització dels vols. No se m'hagués acudit veure'l en clau pija...

Espera't, espera't. Jo tinc ganes de veure en què acabarà aquest cas. A veure si no serà el començament de la campanya electoral, vaja.

Lo dels Sostres és amor. Gràcies, també, per recordar-ho.

Un que vigila ha dit...

Dessmond, per no extendre'm en una qüestió que requereix llargues argumentacions simplement et diré que em va fer desencantar del nacionalisme la idea latent que, sota l'"isme" de la nació hi subjau la superioritat de la pròpia nació. i amb això no hi combrego.
Aclariment: no sóc nacionalista de cap altra nació, i em genera incomoditat tant l'espanyolisme com l'americanisme, com qualsevol -"isme".
Aclariment final: no sóc contrari a l'autodeterminació dels pobles, que és un dret. Seria favorable a la independència de Catalunya sempre i quan valgués la pena i no quedés segrestada pels nacionalistes.
Cordialment,
"un que vigila"

Dessmond ha dit...

Un que vigilia,
Gràcies per l'aclariment.
Ho deixo aquí, per no encetar llagues discussions, tampoc. Repeteixo, agraït per prendre't la molèstia de tornar a comentar.

popota ha dit...

"Allí, perquè la premsa realment és més professional, quan alguna d'aquestes famílies l'ha feta, l'ha pagada."

Perdó, que no m'he explicat bé. Com a país autènticament democràtic, als states no exiteixen famílies d'aquestes, ni de les que l'han feta ni de les que no l'han feta. D'aquí ve el lema de la terra de les oportunitats. En fi, que allà la paguen perquè al minut u de partit la premsa els encalça; aquí, per molt que facin ni els enxampen ni, lògicament, ho paguen.
"A veure si no serà el començament de la campanya electoral, vaja."
Totalmente de acuerdo guió josemaría. Esperem que els reagrupats, els que es van embutxacar 600.000 de CDC, els sociates que no van participar en la condonació de deute amb la caixa, tinguin present l'anti-exeple de CIUtadans.
Life is live, etc.
Salut,
p.s: Reitero la felicitació per lo del sostres, també totalment en seriu

Dessmond ha dit...

Popota,
Veig que coincidim pràcticament en tot! Ens estem fent vells?
Agraeixo la felicitació per això de'n Sostres. Consti que passo bastant. Fa dies que m'ha caigut baix. El seu classisme de pa sucat amb oli els desqualifica totalment.