dijous, de setembre 17, 2009

Desesperats de la vida

En aquests darrers dies hi ha hagut motius per escalfar-se el terrat més del normal. Això d’Arenys podria haver fer molt de bé. O molt de mal. Segons com es miri o, sobretot, segons com es gestioni.

No considero que en aquesta localitat del Maresme hi hagi cap principi de res. Ans el contrari. Ens ho hauríem de mirar amb una mica més de deteniment, abans de començar una d’aquestes febrades patriòtiques que darrerament només les provocaven el fart de calçots. Convoca referèndums a Barcelona i la seva àrea metropolitana, maco. A veure si ens tornem a clavar un gol en pròpia porta.

I amb aquest pim pam pum sobiranista i el conseqüent excés d’eufòria, entra en escena en Laporta. Quin pais! Per a mi el que seria normal és anar a sospirar rere la porta d’alguna universitat o d’alguna empresa de referència. Vull dir per anar a la cerca de recanvis polítics. Mai entraria en els meus plans posar en el punt de mira cap element vinculat amb el futbol. Al capdavall no és més que una activitat tercermundista, per més que m’ho intentin vestir d’alguna altra forma.

Ho sé: en Gil i Gil va triomfar, sí. Però deixem aquest model de funcionament a Espanya, que allí senta de meravella. Un país no és ben be el mateix que anar rere una piloteta. I si entra, entra. I sinó, crisi institucional al canto. Col·loquem al futbol al seu lloc i no cacem més mosques a canonades. No estem -encara- tant desesperats!

15 comentaris:

Mikel ha dit...

Doncs sincerament crec que en LAporta ha donat una autntica lliço a tots els politics catalans.
Els ha demostrat que no cal tenir por de dir clarament que ets indepentista. Ho ha fet amb el barça , quan fns a la data CAP president havia tingut nassos de fer-ho per por de fer enfadar als aficionats i socis de l'estat espanyo aixi com a les institucions. Doncs ves per on el barça mes catalanista de l'historia es tambe el barça es mes universal , respectat ia admirat a totes les institucions LFP , FEF , FIFA , UEFA i no nomes per guanyar titols si no per el bon saber fer d'en Laporta.
QUE N'APREGUIN els nostres politics del que es fer pais.
AMUNT LAPORTA!! tnt de bo el seu futur estigui a la politica , tant de bo.

glamboy69 ha dit...

Jo estic pensant en convocar un referèndum al rebedor de casa! Trucaré als de la falànge a veure si es passen a animar el cotarro

Dessmond ha dit...

Mikel,
Insisteixo en no barrejar el futbol amb política, perquè és un miratge. Les responsabilitats que es deriven de presidir el Barça de presidir la Generalitat són abismals. No és una simple qüestió de pebrots.
Amb tot això també vull que quedi clar que davant Laporta em trec el barret. A deixat el Barça a un nivell patriòtic i d'excel·lència mai vistos. Tant de bo tothom en el seu ram fes com ell!

Glamboy69,
La temptació és gran, ho sé. Però això de posar-te un falangista dins de casa mai se sap com pot acabar. I si et convenç?

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmó,
Empreses de referència i catalanes del tamany, dimensió i projecció internacional del Barça en tenim més aviat poques...i que venguin amb èxit intangibles inboicotajables i pràcticament sense cost variable encara menys.
Altrament, a la direcció d' RCat hi tens una concentració extraordinària de gent provinent de l' àmbit docent universitari...i espera't.

Respecte Arenys suposo que ha de tenir la seva importància, si se'n fa ressò el NYT, l' euronews o l' RTL entre d' altres. Ni que hagi servit per demostrar que la Democràcia s' enfronta a la caverna de l' "estat de dret" ecspanyol ja fa prou goig.
S' ha encetat un via senzilla que normalitza el dret a decidir, alhora que el situa al bellmig del debat polític. Objectiu prioritari si volem acabar amb aquesta farsa dels dretes i esquerres com si aquest ja fos un país normal.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

L'FCB es una empres amb un pressupost de 400ME anuals, que a mes te un patrimoni patriotic i sentimental per gestionar. Es el mes semblant a dirigir un pais.

Joan Safont ha dit...

Ara el que necessitariem seria un Pujol independentista: culte, empàtic i líder carismàtic. Tota la resta d'experiments de lideratge o els falta una, o dues, o totes tres.

Cesc. ha dit...

No compateixo pas gota aquests requisits de polític professional de recorregut com indispensables per fer una bona tasca de govern.
Però encara em sorprèn més, benvolgut Andreu, que hagis passat de pensar que RCat ni entraria al Parlament, a que, amb en Laporta passariem a dirigir, directament, els designis del País.
És la força del fenòmen?
Salut i independència,
Cesc.

Noctas ha dit...

Collons Desmond, estic tan d'acord amb tú que encara no m'ho crec. El que diu el Safont també és claríssim. Per fi una miqueta de crítica., em pensava que aquí tots us estaveu tornant bojos...auuu saludus crcaks!!!

Anònim ha dit...

Presidir el Barça no té res a veure amb presidir un pais, una nació sense estat, però que en vol tenir, com Catalunya.

Berlusconi és l'exemple "europeu/llatí", i alguns de es famílies "nobles" dels emirats. I Gil i Gil, a l'Espanya canyí de sempre. Vaja, exemples gens recomanables.

El Barça és molt més que un club i molt important, moltíssim, per a Catalunya, per als catalans i catalanes, i per a la imatge i proiecció catalana. Però es un club de futbol o poliesportu. I Prou.

En Jan ha fet i fa, amb els equips directius que l'han acompanyat, una tasca molt bona i positiva. I tant. Però dirigir un pais, si es que creu o vol arribar a dirigir-lo es una altra cosa, i cal haver estat, abans , uns anys aprenent l'ofici, i les carcterístiques de l'entorn polític.

En Nunyes també va presidir el Barça molts anys, massa, i, esportivament de manera estricta, el balanç no es negatiu (ampliació, seccions, pedrera, ) però el seu ego, i la seva inadequació amb els valors politics majoritaris al pais, van generar desafecció, com diuen ara.

I si en Nunyes s'hagues passat a la política full-time? Un desastre.I hagues assolit un gran fracàs.

En Laporta és llest, decidit, i intel.ligent. Però, políticament,es un aprenent. I no em refereixo a la seva participació fundacional amb el PI, un gran fracàs. Recordeu?

Una cosa es dedicar-se full-time a la política, requisit necessari si es vol arribar alm cim alguna vegada.....i no tenir interesos econòmics o negocis propis en marxa. I una altra és fer el meritatge necessari i aprendre fent de diputat, i, a partir d'aci, en alguns anys, plantejar-se objectius més elevats, en l'entorn polític.

Ser patriota, no es suficient, si es vol participar també, algun dia, en els 2 ó 3 primers nivells de la política del pais.

I, per si de cas, confessar-vos que he estat, molts anys, participant en els grups d'oposició al nunyisme i al Nunyes, i de suport a la candidatura renovadora i exitosa dels Laporta, Rosell, Soriano, Ingla, etc.

Però dirigir un pais no té res a veure, i es molt més complicat, que dirigir un gran club esportiu. Com es nota quan el pretés director de l'aparell, de la cuina, i del magatzem de Nicaragua el posen a dirigir un pais.

Cordialment,
Andreu

Joan ha dit...

Benvolgut Andreu,

Em sorprèn que un home tant assenyat com tu no sapigue “llegir entre línies” en aquest cas de “flirteig” entre Laporta i Reagrupament. Jo no crec que al final Laporta sigui el cap de llista de la CANDIDATURA independentista al parlament per l’any que bé. En primer lloc perquè encara és president del Barça i ho serà fins quasi les eleccions (sempre que el Tio Pepe i el Metropagès aguantint fins la tardor) i en segon lloc, perquè el procés per escollir el candidat serà (a diferencia d’altres partits) radicalment democràtic.
Jo veig l’acció de Reagrupament i del Laporta com una primera andanada amb l’objectiu de monopolitzar el debat i atreure l’atenció mediatica.
Jo veig que d’aquí a les eleccions, hi haurà un “degoteig de Laportes” es a dir un no acabar de personatges del mon empresarial, cultural, universitari i social que s’aniran posicionant a favor de la CANDIDATURA. Laporta ha estat el primer i potser el més sonat.

Benvolgut Andreu,

Crec que ara no s’ha de buscar un perfil d’algú “per governar un pais”, sinó d’algú per “gestionar un conflicte” amb l’Estat Espanyol. I aquest algú ha de tenir la capacitat d’engrescar a una societat i fer-li creure en la seva capacitat de pressió. Per exemple, en el cas de la consulta d’Arenys, l’alcalde no es va arrugar en front a les amenaces de la falange i de l’aparell de l’Estat i com a resultat, la gent va sortir al carrer, va votar masivament i va guanyar.
Que consti que jo no se si en Laporta te aquest perfil i tinc seriosos dubtes que sigui la persona adequada, però de lo que si que estic segur, és que cap dels dirigents dels partits actuals (Artur Mas inclòs) te aquest perfil.

Joan ha dit...

Ep!! Hi ha una errada al meu comentari.

El primer "Benvolgut Andreu" hauria de ser "Benvolgut Dessmond"

Perdó

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

Penso que pixes fora de test i que la teva aversió al món de la piloteta no et deixa veure el bosc.

El Laporta ha dit avui, quan li han preguntat si el Mas, el Puigcercós o el Carretero: "Catalunya."

El Laporta és un patriota, això per començar, i només per això a Reagrupament hi és benvingut. Però a amés és un advocat que ha triomfat com a president del Barça i s'ha pixat a la cara dels espanyolistes: Mireu, nois, el Barça ha recuperat la catalanista, ho hem guanyat tot i som tan provincians que som el club més prestigiós del món.

Segur que el Laporta no serà un gran polític, però en què et bases per negar-li la legitimitat? Que potser els que formen part de l'stablishment actual estan per sobre d'ell, en general?

Ens cal intel·ligència, sí, d'acord; quan siguem lliures espero que triem els més bons; però ara el que necessitem és, sobretot, gent decidida, sense complexos, rigorosa i valenta.

Jaume ha dit...

És també un tret diferencial català el carregar-se els pocs moments d'alegria que tenim. Deixa'ns disfrutar una mica Dessmond que de garrotades en rebem cada dia.

Per altra banda crec que l'aparició de'n Laporta i el lideratge de les CUP en el procés només indiquen que hem arribat al cap del camí no només en l'Espanya autonòmica sino en el sistema de representació dels partits. Si tot això no t'agrada, què proposes, més del mateix?

Andreu ha dit...

Cesc, no t'entenc, amic.

Que jo recordi no he escrit, ni dit, enlloc, que Rcat treuria zero diputats ni que amb en Laporta treuria majoria absoluta.

Això de la majoria absoluta es cosa d'en Carretero, que ho ha dit moltes vgades com a objectiu assolible per a Rcat a les properes eleccions catalanes. T'haur`s confós potser?

Ja sé que ara ja no ho diu. Però l'he sentit, en viu i en directe, més d'una vegada dir-ho.

Jo no ho he dit mai, ni amb en Laporta, ni amb l'Esperit Sant, ni amb la Santíssima Trinitat. No hihaurà cap majoria absoluta, he dit i escrit, en relació a les properes catalanes. I només dues persones, Artur Mas o Pepe Montilla, tenen opcions i possibilitat de ser el proper president de la Generalitat. Si, si, el Mas o Montilla, que mantinc. i tant. Per què es una cosa obvia, com l'aigua es inodora i insípida. Mas ó Montilla.

Tampoc he escrit mai que Rcat treuria zero escons. En primer lloc perque cal eure, de debó, si es presenta i amb quines persones conformen les llistes. I a quines circumscripcions es preseta..si es presenta. I en segon perque no es el mateix una llista per Barcelona amb en Carretero al davant que sense. I això no se sap. Si algú m'obligués a ferun pronòstic - que ningú m'obliga- amb la informació de que disposo a data d'avui el ventall, per a mi, seria entre 0-5. NO es el meu desig, que es un altre, sino la meva anàlisi.

I sobre en Jan, home Cesc, molts sabem com és. Les seves grans vituds......i alguns defectes, coneguts o no.

Es llest, repeteixo, i tant,en Jan, i domina els efectes mediàtics. Per això crec, sense informació de bona font actualitzada ,ni de primera mà, que en Laporta no es farà militant de Rcat, ni anirà a les seves llistes per a les catalanes.

Es cert, en Jan només pot anar, de cap de llista, com a ell li agrada, a les catalanes, a la llista de la "altra cosa", però ell es el primer que sap la seva edat, el temps llarg que té, i les oportunitats millors que pot tenir si no s'equivoca de cavallet, altra vegada, com es va equivocar amb el PI.

I el money, amic Cesc, el money que, ens agradi o no, és molt important per a fer campanyes, sobretot si no es disposa d'una marca coneguda o consolidada.

Realment, ni en una conya-session -boja , mai,he arribat a pensar que en Laporta duria l'altra cosa a la majoria absoluta. Mai.

I com ja està feta amb en Carretero..perque perdre el temps.

Cordialment,
Andreu

Andreu ha dit...

Joan,

No discutiré les teves opinions, of course, tot i no compartir-les.

Jo desitjo i vull un President que dirigeixi el meu pais, i dirigir-lo políticament ho comprén gairebe tot, tot el que afecta al col.lectiu català. Conflictes i economia, recepcions i cultura, la nostra llengua i els països veïns, les relacions internacionals i el progrès del pais, no crec en els dirigents unitasking. Sobretot perque encara no en conec cap que s'hagi presentat i hagi sortit victoriós dient que nomes farà una cosa. Per definició són multitasquing's, crec.

Hi ha el que hi ha, i si el teu antic partit va enlairar al Pasquis i al Montilla a presidents, sent perdedors, ambla seva reconeguda i coneguda incapacitat per a dirigir res positivament, comprendràs que no faig gaire cas del que vingui d'aquelles contrades. Ja han demostrat del que són capaços de fer per la menjadora.

O sia que hi ha el que hi ha, ens agradi mes o menys. Es la realitat, com la vida, on no trobem cada dia una guapíssima, intel.ligentíssima, patriota femenina jove que ens vulgui venir a fer divertida la notra vida, i prou bé que nes ho passm. Hi ha el que hi ha, i això es la realitat.

Mas o Montilla, tu tries.

Sóc fidel als lemes obvis.

Bona nit.
Cordialment,
Andreu