dijous, d’agost 20, 2009

Intolerable

Ara mateix el PP baleàric està immers en un ball de bastons considerable. L’afer del Palma Arenas els té ben distrets i la premsa, que al mes d’agost va molt necessitada de dinamita, agraeix sentidament la corda que està generant aquest tema.

Fa cosa d’un any la situació era exactament la mateixa. Una altra moguda a l’àrea de joventut va revifar un estiu informatiu que semblava a punt de morir. És clar, d’avorriment i de calor.

Els escàndols del PP a les Illes i el tractament que en fa la justícia i la mateixa premsa són per si mateix nou escàndol. Vagi per endavant que jo no discuteixo pas la vella dita popular que proposa “qui la fa la paga”. Només faltaria!. Una cosa molt diferent és el show que es munta amb l’excusa de repartir justícia tort i a dret.

Un escàndol per a mi és què amb l’horitzó electoral a la vista, tot un destacament de furgonetes i policies armats fins les orelles es congreguin davant la seu del Partit Popular a Palma i comencin a endur-se caixes, ordinadors i altre material que suposadament ha de donar pistes cap un cas de corrupteles i que la justícia ha de ventilar. Tot retransmès en un rigorós directe, per a goig i gaudi de l’audiència televident. A partir d’aquí no m’estranyà que al PP li costes assolir el diputat al Parlament que li mancava per arribar a tenir majoria absoluta.

Enguany, amb això del Palma Arenas, la cosa ha estat francament bèstia. A més de les imatges i vídeos que il·lustren dia si dia també aquest agost graníticament calorós, amb els imputats emmanillats i barba de dies –com és el que correspon en qualsevol posat de delinqüent-, hi ha informació que ha sortit ben poc o gens. I això que és rellevant, per a constatar els nivells de salubritat en que es mou la suposada democràcia espanyola.

Als detinguts se’ls engarjolà setanta-dues hores. Això en si mateix és un excés, perquè només s’aplica en casos extrems i es fa per evitar, entre d’altres, la fuga o la destrucció de probes. Un dels detinguts, que coneix la litúrgia del procediment, exigí que les coses es fessin com toca i, aleshores, rebé una resposta estil Torrente: “a éste lo vamos a ablandar”. El canviaren de cel·la i va anar a petar en un recinte sense ventilació. Era, a més, espontàniament decorat amb el pixum i els excrements que anteriors hostes van anar atresorant, donat que el lloc tampoc no té ni rentamans ni tassa de wàter. Això i el matalàs -que resistia amb molt mala cara el pas de les visites- van fer que el protagonista hagués de viure unes setanta-dues hores francament estoiques. Li va passar les ganes de beure i menjar, en comprovar que ningú responia a la seva crida quan havia de poder sortir a evacuar les seves necessitats. Una part d’aquestes es van quedar damunt seu i l’altra va engreixar la col·lecció que de forma altruista hom lliura en aquest espai i que ha de fer tanta companyia al que vindrà darrere.

Tot aquest espectacle es posa en dansa així que el fiscal fa espetegar els dits. Policies, governador civil i d’altres comencen també a anar per feina. Sense oblidar els media, que actuen amb una sincronia difícil de fer empassar. (I el fiscal obra per inciativa pròpia o bé perquè algú li ho mana, molt establert en els cims del poder de l’Estat).

Hi va haver qui fins i tot va publicar maniobres orquestrades a l’obscuritat des del partit socialista amb la tropa colpista del 23-F. Ningú no les va rebatre. Amb la mateixa ètica enfosquida van intentar engarjolar el president Pujol o espiar el Rei o ves a saber tu a quants de nosaltres. Encara la setmana passada ens n’assabentem, per exemple, que a Navarra el PSOE espia per desestabilitzar el seu adversari Nafarroa Bai. Clar que tot aquest embalum comparat amb la trama dels Gal fa riure.

I després de tot plegat, com si ens preguessin per perfectes imbècils, quan venen les eleccions encara hi ha qui fa veure que s’escandalitza amb el PP per intentar treure’n rèdit electoral. El cert és que si hem de menjar gràcies a l’esquerra ho passarem molt magre. I a l’hora de dormir, vigila. Ja no seràs el primer qui haurà de jaure entre caques i pipinades. Això pot passar abastament si el mínim de sentit democràtic o de la decència no ho atura per intolerable així que apareix el primer rampell. Tant hi fa que es practiqui en la gent del PP. És simplement intolerable.

4 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Sense dir que no tens raó que potser el tractament ha estat "passat de voltes", penso que tot plegat és la conseqüència del sistema judicial-polític espanyol basat en una injustícia que mai ha estat deslegitimada i per tant, recneguda que s'havia de fer de nou, com fou la dictadura feixista. Un sistema que al PP també ja li estava bé quan manava i ho estarà també quan torni a manar.

Quan ells manaven, tampoc se varen estar d'utilitzar els mecanismes judicials políticament per tancat, engarjolar i acusar a independentistes, sobretot al país basc.

Vull dir, que a tots dos partits, PSOE i al PP, ja lis va bé aquests sistema judicial polititzat, més proper a republiques del tercer món.

A mi, a vegades m'agradaria que encara fos pitjor. A veure si d'una puta vegada els catalans, tots, obren els ulls i deixen de demanar la lluna en un cova, és a dir, que Espanya sigui un país democràtic i europeu de veritat, per dedicar-se sense perdre temps a aconseguir la independència. Cal fer foc nou i construir un estat a semblança dels país del nord d'Europa. Espanya és un llast en tots els sentits

Bona nit

Laura ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep-Empordà ha dit...

Només dir que segons un estudi que vaig llegir d'una institució nordamericana que es dedica a aquestes coses i ara no recordo com es diu, la independència de la justicia, a l'estat espanyol está per darrera d'Egipte en el ranking mundial elaborat.

Repeteixo: la independencia de la justicia, a l'estat español está, en un ranking mundial, per darrera d'un país tant "modèlic" com Egipte. Qué més es pot dir?. Donç que per una vegada, estic d'acord amb en Manel Bargalló; a tots dos partits, PP i PSOE ja els hi va bé que la cosa sigui així.

És un exemple de quelcom que he denunciat altres vegades, i és que el règim borbonic restaurat al S-XX no dona per més que pel PP i el PSOE, de la mateixa manera que la restauració borbònica del S.XIX només donaba per un Cánovas o un Sagasta...i tot per preservar una cosa que pels borbóns és sagrada: el poder centralista de Madrid.

D'aquí el "pacte a la basca"...o els "tripartits", governs creats per una raó d'estat consistent en mantenir allunyats del govern als partits nacionalistes que comencen a fer nosa al projecte borbònic-PP-PSOE d'Espanya "una, grande y libre".

Resumint: el règim borbònic només pot assumir una "democràcia orgànica" i "vertical" que es "cuina" des de a dalt, i no des de la base, com hauria de ser, i en aixó, la llei electoral i la organització dels partits en son peces fonamentals. Tenim una democràcia que només és una aparença de democràcia "formal" en la que el poble cada dia hi pinta menys, poble segrestat pels executors d'aquesta "democràcia orgànica" que son les cùpules dels partits majoritaris espanyols.

El que us dic poden semblar elucubracions, però en podeu estar ben segurs de que no ho son, tot está "atado y bien atado".

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond (i família)

Això de la informació lliure, contrastada i responsablement objectiva, ens quedamolt lluny, dissortadament. La concentració de massa coses, de la banca, de les grans empreses, del poder mediàtic, de la premsa i els partits, dels subministradors de serveis publics, dels concessionaris d'autopistes, del negoci (via subvencions) d el'energia eolica i solar per a grans fortunes, etc., i ara volen de les caixes, es la mateisa concentració qaue volen per al parit espanyol PPPSOE.

Per cert, per Palma no hi haurà a la fiscalia algun alumne, fill, nebot de 1a. o de 2a., dels nostres ben coneguts antijusticia Mena i parella?

Però al final, espero, la impumnitat de la concentració de poder despòtic s'acaba, gairebe a tot arreu.

Si, fan el mateix, però els psociates són més bastos, mes carnissers, molt més introduits als media, que els peperus. Com ja els coneixem, no sorprén, però ens hauria de donar un nou, dels molts que hi ha, per acabar de totes totes amb aquests tripartits que tenen control.lats, amb els nostres diners, els mèdia, arreu. En això, el PP no sap fer-ho tant dictatorialment com els Bèria del Psoe i del Psoe-Psc.

Gràcies, Dessmond, per la crònica.
Cordialment,
Andreu